Doncs no han passat tants dies. De la Madalena en fa no res, com si fos ahir. I ara tenim damunt la taula lo préssec amb vi.
Entre la Madalena i lo préssec amb vi de l'estiu del 2008 hi van uns dies, no res, dels quals no en parlaré perquè la barreja feina blog té mala digestió i ara és hora de cercar suavitats de cap de setmana abans d'anar a dormir.
Demà dinarem prop del mar, tenim una paella encarregada al port marítim d'Altafulla, per postres probablement alguna cosa fresca, o un pastís, no sé quins oferiments tindrà al carta d'un restaurant que segons la seva web "conreen els valors estètics de la gastronomia" Deu ni do la frase!
I mentre alguns conreen no sé si els valors, l'estètica o la gastronomia, altres conreen allò que tradicionalment s'ha conreat que són els camps i ens regalen una caixa de meravellosos préssecs vermells. Són molt bons amb vi, ens van aconsellar al fer-nos el regal. L'Enric n'ha fet cas i els ha posat en mistela. Quan els he tastat han començat a córrer les vaquetes pels carrers de Morella.
I és que de les madalenes d'amela als bous de Sant Roc i va més o menys els mateix que de la Madalena al préssec amb vi. Això passava fa uns quants anys, ahir, com aquell qui diu, quan em despuntava l'adolescència, quan encara lluïa amb orgull el vestit nou de la tieta Petra. A Morella eren les festes del sexenni i la meva cosina Immaculada feia de reina. Què guapa estava! Tenia uns ulls blaus preciosos i tots els xics fadrins del poble la pretenien.
La Natin, filla de la Nati i germana petita de la Immaculada, que tenia la meva edat, em va ensenyar a preparar el préssec amb vi. Un poal ple en vam fer. Vam carregar el poal, el cullerot i els gots de plàstic i ens vam enfilar als cabirons que protegien els carrers del pas de les vaquetes. Al cap d'una estona va començar el correbous. Els nois corrien davant les vaques i fugien de les cornades enfilant-se al nostre "cadafal". La Natin omplia gots de préssec amb vi i els regalava de manera selectiva. Amb tota picardia, a més de la fruita, regalava la possibilitat d'acostar-se a la reina de les festes. Amb aquesta esperança va mantenir prop nostre, durant el correbous i més tard a l'hora del ball de la plaça, els mossos més eixerits. La Immaculada tenia els balls "donats" i els jovenets, finalment, comprenien que amb nosaltres també s'ho podien passar bé. Eren jocs innocents amb gusts de préssec, a Morella, quan no en sabíem més, no teníem ni quinze anys.
L'estiu passat, amb l'Enric vam parar unes hores a Morella i tot passejant pel carrer Major vaig recordar la casa on la Natín em va ensenyar a fer el préssec amb vi. Vaig pujar les escales i vaig trucar a la porta. Em va obrir una senyora amb ulls blaus que no em va reconèixer. Després de presentar-nos ens va convidar a passar, casualment estava prenent cafè amb la seva germana. Ara cap de les dues no viu a Morella i no es veuen gaire sovint. Conserven la casa i hi van de tant en tant, per separat, generalment. L'any passat per les festes, van coincidir les dues, justament el mateix dia que jo vaig passar pel davant de la casa i se'm va acudir trucar a la porta.
Són les dotze de la nit, el Mark Hamill, el Harrison Ford i la Carrie Fisher llancen làsers contra l'Imperi. Fa molta calor malgrat l'hora, vaig a la nevera a buscar una mica de préssec amb mistela.
Entre la Madalena i lo préssec amb vi de l'estiu del 2008 hi van uns dies, no res, dels quals no en parlaré perquè la barreja feina blog té mala digestió i ara és hora de cercar suavitats de cap de setmana abans d'anar a dormir.
Demà dinarem prop del mar, tenim una paella encarregada al port marítim d'Altafulla, per postres probablement alguna cosa fresca, o un pastís, no sé quins oferiments tindrà al carta d'un restaurant que segons la seva web "conreen els valors estètics de la gastronomia" Deu ni do la frase!
I mentre alguns conreen no sé si els valors, l'estètica o la gastronomia, altres conreen allò que tradicionalment s'ha conreat que són els camps i ens regalen una caixa de meravellosos préssecs vermells. Són molt bons amb vi, ens van aconsellar al fer-nos el regal. L'Enric n'ha fet cas i els ha posat en mistela. Quan els he tastat han començat a córrer les vaquetes pels carrers de Morella.
I és que de les madalenes d'amela als bous de Sant Roc i va més o menys els mateix que de la Madalena al préssec amb vi. Això passava fa uns quants anys, ahir, com aquell qui diu, quan em despuntava l'adolescència, quan encara lluïa amb orgull el vestit nou de la tieta Petra. A Morella eren les festes del sexenni i la meva cosina Immaculada feia de reina. Què guapa estava! Tenia uns ulls blaus preciosos i tots els xics fadrins del poble la pretenien.
La Natin, filla de la Nati i germana petita de la Immaculada, que tenia la meva edat, em va ensenyar a preparar el préssec amb vi. Un poal ple en vam fer. Vam carregar el poal, el cullerot i els gots de plàstic i ens vam enfilar als cabirons que protegien els carrers del pas de les vaquetes. Al cap d'una estona va començar el correbous. Els nois corrien davant les vaques i fugien de les cornades enfilant-se al nostre "cadafal". La Natin omplia gots de préssec amb vi i els regalava de manera selectiva. Amb tota picardia, a més de la fruita, regalava la possibilitat d'acostar-se a la reina de les festes. Amb aquesta esperança va mantenir prop nostre, durant el correbous i més tard a l'hora del ball de la plaça, els mossos més eixerits. La Immaculada tenia els balls "donats" i els jovenets, finalment, comprenien que amb nosaltres també s'ho podien passar bé. Eren jocs innocents amb gusts de préssec, a Morella, quan no en sabíem més, no teníem ni quinze anys.
L'estiu passat, amb l'Enric vam parar unes hores a Morella i tot passejant pel carrer Major vaig recordar la casa on la Natín em va ensenyar a fer el préssec amb vi. Vaig pujar les escales i vaig trucar a la porta. Em va obrir una senyora amb ulls blaus que no em va reconèixer. Després de presentar-nos ens va convidar a passar, casualment estava prenent cafè amb la seva germana. Ara cap de les dues no viu a Morella i no es veuen gaire sovint. Conserven la casa i hi van de tant en tant, per separat, generalment. L'any passat per les festes, van coincidir les dues, justament el mateix dia que jo vaig passar pel davant de la casa i se'm va acudir trucar a la porta.
Són les dotze de la nit, el Mark Hamill, el Harrison Ford i la Carrie Fisher llancen làsers contra l'Imperi. Fa molta calor malgrat l'hora, vaig a la nevera a buscar una mica de préssec amb mistela.
3 comentaris:
Ja m'agradaría probar aquest présec amb mistela encara que aquí, a les Landes, fa calor pero soportable, uns 22º. Al vespre cal posar-se la rebeca.De tota manera un traguet del vi amb présec i corre.....darrera d'en Peru (aquí no tenim vaquetes) no estaria gens malament.
m'agradaria estar amb vosaltres.
Pot ser que la Mª Dolors munti un viatge a l’agost.??. Doncs... sí . L’ Ismael des de que té novia fa coses que no havia fet mai.
Del dia 7 al 11 d’ agost vaig, amb l’Anna, al vall de Nuria. Ja esta tot muntat.
Ja explicaré com va. Sempre petons.
Salutacions a la novia de l'Ismael i a la mare de déu de Núria.
Ja podien haver-se donat aquestes circumstàncies una setmana després,no?
Millor que res, que passe-ho molt bé.
Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada