Això és escriure perquè sí, per veure com arrenco, avui que sóc a les Borges, i no hi ha Sol, i m'envolta el silenci, i tinc encara el record d'Ohanes. Avui, que la mare té les cames una mica inflades, una pujada de pressió, no res, només cal que es porti bé durant uns dies: menjar sense sal i no prendre antiinflamatoris. Però si no pren antiinflamatoris, com es farà passar el dolor del costat? I de què li ve el dolor del costat? Avui, les panxes de les Montserrats no es porten gaire bé. A la tarda hem fet companyia a la senyora Bruix, l'hem portada a dormir quan encara no era fosc, no te ganes d'estar llevada, li fa molt mal la panxa. Avui ha vingut la Montserrat que es diu a sí mateixa l'espieta, però sap que aquí no ha d'espiar res, que tot és obert per a ella. Fa dies que la panxa de la Montserrat, l'espieta, fa el trapella. Avui, quan ja es fosc, aquí a les Borges i allà a Terrassa, tinc un record per a ella.
Les onze sota el pont de Saragossa. Tancaré això i prendré una estona El Pasadizo del Deseo, que només és una novel·la policíaca, una interessant novel·la i una interessant parella de "protas" dues dones, una d'elles gorda i fumadora, simpàtica i intel·ligent. Se m'ha colat, com a novel·la d'estiu, abans de la Mala Dona que és damunt la tauleta de nit, a les onze i ens en portem dues sota el pont de Saragossa. A les nou, doncs, per ser més reals. Però a l'agost a les set ja és fosc. Demà, com cada dia tornarà a sortir el Sol. Si passo per la llibreria buscaré els títols recomanats per la Serpentina.
(la foto d'avui pertany a la col·lecció particular Torre Sans i és un J. Girona)
9 comentaris:
gràcies Magda pel teu record. Les paraules del Pep ahir em van consolar i avui em sento més valenta. Sé que puc comptar amb vosaltres i que no cal dir-me espieta, però em fa gracia i m'agrada sentir-me així; una mica espieta. Ah,m'agraden les novel.les policíaques, m'aconselles que em compri la que llegeixes, fa bona pinta.
Segur que penseu, que cony fa aquesta a l'ordinador aquestes hores del matí. Normalment m'aixeco molt aviat però és que avui arriben l'Ester i l'Albert de Costa Rica i estic com un flam esperant. Soc una mare patidora.
Una abraçada molt forta per tots els qui llegiu les meves paraules i sobre tot per tu Magda, que ja veus, gràcies al teu bloc em sento més aprop teu que mai.
L'espieta, Montserrat
Bon dia Montserrat, anònima espieta. Una mica més tard que tu m'acosto per aquí i et trobo. M'agrada que hi siguis. Una abraçada.
...boniques les fotos, molt boniques! venen ganes d'anar a veure aquestes parets encalades que reboten la llum i la fan tan especial. Veig que us ho heu passat de conya i me n'alegro de debò... per aquí no hi ha gaires novetats, mantenint l'equilibri sobre la corda, com sempre ... un estiu més amable del que es podria preveure i força mar... sempre petons
Cada transformació de la Serpentina la fa més Marta.
Quan vulgueu organitzem una escapadeta, com la de Mallorca però a les Alpujarras, segur que us agradarà. Jo és la quarta vegada que hi baixo i cada vegada les trobo més màgiques
Tota manera que consti en acta que no deixo d'enyorar les cales empordaneses.
Sempre petons estimada amiga.
Luz, equilibrio, armonia y horizonte limpio es el equilibrio que une y define nuestro pasado reciente.
¡que maravilla!
Bueno,diereis que ya esta bien ,no dar señales de vida, he intentado cuidar un poquito a mi hermana , la madre de M. Tere , ya estoy de vuelta en casa.
Me gustaria expresar con elocuencia todo lo que siento despues de que me habeis dejado sola y lo que he sentido mientras habeis estado conmigo, pero no tengo ese don(como Magda) y tendreis que conformaros con unas simples frases pero que estan cargadas de sentimientos y emocion:
-Ohanes era mas bonito con vosotros
-Yo me sentia mas bonita con vosotros
-La amistad no tiene precio
-Los amigos perduran
-Con vuestra compañia he enriquicido lo que no podeis imaginar
-Me habeis estimulado por un tiempo, pero no tardeis mucho en volver
, ¿vale?
-Os necesito, los que habeis venido y los que han estado de pensamiento(Dolors, Montse,Leandro,
Meiga,Serpentina, Pablo,Celia ...)
-Peru ha sido un dulce
Creo que hemos pasado unos dias muy bonitos y los recordare siempre.
OS QUIERO
MIL BESOS
MONTSE tengo ganas de verte, animate cuando venga Leandra a Malaga y venis unos dias, espero que estes mejor, besos
Sort que no tens aquest "don" Susa, ja tinc les llàgrimes als ulls (valen?)
Què tornem aviat dius? I a més tota la gent que convides ...! Ep, compte, que et podem prendre la paraula i d'aquí uns mesos tens un autocar a la porta de casa. Què com s'ho farà per arribar-hi? Tranquil·la, ja n'hem aprés.
I, no bonica, no pensàvem que ja està bé de no dir res, sabíem que erets amb la teva germana.
Milions de petons, extraordinària dona.
Gracias por tus palabras, Susa. Cuando Magda flete el próximo autocar repleto de gente en dirección a Ohanes, ya procuraré estar entre en el grupo esa vez. No te quepa duda... Y soy de tu misma opinión: A mí las casas llenas de gente , de gente amiga, me parecen mas bonitas.
Publica un comentari a l'entrada