divendres, 29 d’agost del 2008

Cada cosa té el seu temps i les figues a l'agost









































(que no surti d'aquí, però eren figues robades)


I és que qui no té res a fer el gat pentina, i si no és té gat pot ser divertit fer una mica la xivata.

10 comentaris:

Josep ha dit...

M'agrada molt la collecció, Magda. Ere un moment quasi orgàsmic! Pero...si carrera meu treiesis aquesta etatua de la gc, millorarien molt! jijijiji.

Anònim ha dit...

Mmmmmm, que bones, Jo vull figues, vull menjar figues robades..... segur que són més bones. Bé, em conformaré amb una xarrupadeta d'Edanec (boníssim). Molt recomanable, fàcil de cuinar, fàcil de menjar, no s'embruta res i pagat per la Seguretat Social, què més vull?
Petonets

L'espieta Montserrat

Magda ha dit...

A què et refereixes, Josep?

Hola Montse, a veure quan ens trobem per intercanviar figues robades i xarrups d'Edanec.

meiga ha dit...

Es algo que quizás ignoren los chefs que "deconstruyen" la "nouvelle ciussine", pero la fruta para que sepa exquisita tiene que ser robada. Lo malo es cuando te toca de mirarlo del otro lado (como el año en que se nos llevaron la cosecha entera de kiwis en una noche).

Para todo hay un protocolo. El buen "degustador" de fruta robada sabe echar mano con inteligencia y discreción, para que no se note mucho de cada vez y no agotar "los caladeros". Y por supuesto sabe que esto es una tarea para hacer en cuadrilla, sino no se disfruta.

Bueno, yo siempre fui más de uvas y manzanas... pero esos higos tienen una pinta buenísima. Y vosotros una cara de "degustadores" profesionales.

Josep ha dit...

Magda, em refereixo a la verge aquesta amb el traje de guardia civil, cony!

Josep ha dit...

Jajajajaja,,,ni m'havia fitxat del canvi!!! Molt millor, of course!

Magda ha dit...

Molt ben parlat això, Meiga. Cada cosa al seu temps i cada furt al seu moment.

Anònim ha dit...

Susa que atrevida eres!!!. Acabo de leer tus palabras de ayer y no tengo más remedio que escribir aunque lo único que puedo decir es GRACIAS A TÍ, por todo, todo y todo, incluso por tu Sara. Dale un beso de mi parte (ya que yo no me atreví)y si se transforma dínoslo enseguida.
Besosssss

Jesús M. Tibau ha dit...

i el millor és menjar-les sota la figuera

Anònim ha dit...

Mina, yo y quien se tercie nos apuntamos a estos festejos, pero somos unas puritanas que tenemos la impresión que lo legítimo sabe mejor que lo robado :-(

Es nuestro autodidactismo anglosajón, o puro síndrome de la Malinche. A saber,

i ben trobats,