dimarts, 12 d’agost del 2008

O niño do sol

M'he passat la tarda dormint, senyal que ho necessitava. M'he passat hores al sofà obrint a mitges els ulls i a desgrat meu es tornaven a tancar, avui volia fer moltes coses, algunes m'han sortit malament (he tingut una enrabiada amb el taller del cotxe) altres no he tingut temps material de fer-les (per allò de la dormida) He pensat amb la Meiga, més val aprendre, més tard o més d'hora, ens deia, que la vida està feta de petites frustracions, no sé si ho he arribat a aprendre mai jo. Avui, a causa del meu mal aprenentatge, no he viscut el dia com tocava.

No he aconseguit baixar el "Fuimos un grupo vigués". Ja que teníem la lletra he pensat que estaria bé fer-la sonar una estona. En contrapartida deixo el vídeo de Milladorio i el desig d'una bona semana grande per a tots els que són o/i seran viguesos!

No he passat per la llibrera i per tant encara podeu recomanar-me alguna cosa perquè no he comprat les meves novel·les de vacances.

No he pujat a Siurana per escoltar música clàssica en aquella bonica església romànica.

No he anat a la Font de la Gana, ni a la Rocabruna.

No he vist les fotos de Núria de la Dolors

No he gaudit els darrers dies dels magnífics missatges de la Serpentina, hauré de trucar-la perquè em doni algun títol negre.

No he enviat cap missatge a la Pepa que mentre fa "el camino" troba moments per espiar-nos malgrat ens castigui encara amb el seu mutisme. Gràcies Pepa, com sempre, per ser-hi.

Altres ens guipen des de més lluny, passa de vegades que arriben visites des d'Amèrica del Nord, poques que s'hi quedin a llegir. Aquests dies ve algú des del Canadà, treu el cap i diu hola, ben aviat tindrem cròniques més esplèndides, en viu i en directe, potser al costat d'una llar de foc, ves a saber el temps que farà sota les neus del Veleta. Falten pocs dies per les Alpujarras. Menys pe fer una visita a Castellfort, el poble on l'àvia feia madalenes i la tieta vestits. A Terrassa, dins una caixa de galetes, hi deu haver alguna foto testimoni, potser la busqui, potser la trobi, potser l'escanegi, potser la pengi, potser, el setembre, després d'Ohanes, perquè ara, de nou ESTIC DE VACANCES.

3 comentaris:

Josep ha dit...

Hi ha molts dies que no es viuen com tocaría, pero sempre hi ha demà!

meiga ha dit...

Gracias por el vídeo, Magda.

Por cierto, e lunes nos quedamos sin escuchar a Milladoiro por culpa de la lluvia. menos mla que ayer si pudimos oir a Budiño y Kepa Junquera.

Ya veo por vuestros comentarios que falta poco para ir a Ohanes. Envidia que me dais. Espero que no os falle internet y podais contar algo sobre la marcha para el resto.

serpentina ha dit...

...hola la serpen al rescate! són quarts de deu de la nit i acabo d'arribar de la feina,mentre en Miquel em prepara unes magnífiques tallarines amb xampinyons (mmmmm)obro la finestra cap als teus missatges... tot just aban d'ahir vaig acabar un llibre i mira,te'l recomano es diu laltre nom de Laura de'n Benjamin Black (pseudonim negre de John Banville)d'editorial bromera, val la pena. I com veig que hi ha portades l magnific Italo Calvino i per si no l'has llegit "Si una noche de invierno un viajero"molt bona...ai, els espaguetis, sempre petons