(que no surti d'aquí, però eren figues robades)
I és que qui no té res a fer el gat pentina, i si no és té gat pot ser divertit fer una mica la xivata.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
10 comentaris:
M'agrada molt la collecció, Magda. Ere un moment quasi orgàsmic! Pero...si carrera meu treiesis aquesta etatua de la gc, millorarien molt! jijijiji.
Mmmmmm, que bones, Jo vull figues, vull menjar figues robades..... segur que són més bones. Bé, em conformaré amb una xarrupadeta d'Edanec (boníssim). Molt recomanable, fàcil de cuinar, fàcil de menjar, no s'embruta res i pagat per la Seguretat Social, què més vull?
Petonets
L'espieta Montserrat
A què et refereixes, Josep?
Hola Montse, a veure quan ens trobem per intercanviar figues robades i xarrups d'Edanec.
Es algo que quizás ignoren los chefs que "deconstruyen" la "nouvelle ciussine", pero la fruta para que sepa exquisita tiene que ser robada. Lo malo es cuando te toca de mirarlo del otro lado (como el año en que se nos llevaron la cosecha entera de kiwis en una noche).
Para todo hay un protocolo. El buen "degustador" de fruta robada sabe echar mano con inteligencia y discreción, para que no se note mucho de cada vez y no agotar "los caladeros". Y por supuesto sabe que esto es una tarea para hacer en cuadrilla, sino no se disfruta.
Bueno, yo siempre fui más de uvas y manzanas... pero esos higos tienen una pinta buenísima. Y vosotros una cara de "degustadores" profesionales.
Magda, em refereixo a la verge aquesta amb el traje de guardia civil, cony!
Jajajajaja,,,ni m'havia fitxat del canvi!!! Molt millor, of course!
Molt ben parlat això, Meiga. Cada cosa al seu temps i cada furt al seu moment.
Susa que atrevida eres!!!. Acabo de leer tus palabras de ayer y no tengo más remedio que escribir aunque lo único que puedo decir es GRACIAS A TÍ, por todo, todo y todo, incluso por tu Sara. Dale un beso de mi parte (ya que yo no me atreví)y si se transforma dínoslo enseguida.
Besosssss
i el millor és menjar-les sota la figuera
Mina, yo y quien se tercie nos apuntamos a estos festejos, pero somos unas puritanas que tenemos la impresión que lo legítimo sabe mejor que lo robado :-(
Es nuestro autodidactismo anglosajón, o puro síndrome de la Malinche. A saber,
i ben trobats,
Publica un comentari a l'entrada