Són les nou del vespre a Torre Sans. Setze d'abril i sembla que vol ploure però no acaba de ser. Avui no tinc ganes d'escriure. Avui hi ha massa coses que no entenc al meu voltant.
He tornat de la feina especialment cabrejada. Per què? Per res concret, pel mateix de sempre, ja hi hauria d'estar acostumada. He tornat de la feina amb mal de cap. Què ho fa que no em senti amb empatia amb res ni amb ningú? comentari meu. Quina part de culpa hi tens tu? comentari del meu interlocutor. M'ho hauré de plantejar.
Avui, altra vegada, el més enllà, aquest lloc desconegut on va tothom un moment o un altre. Avui sense somriures. La nena Marta, de Sevilla, és a tots els diaris (amb lletra més petita els 24 immigrants a les costes de Lanzarote) . La indignació i la ràbia, pel cas de la nena Marta, és el reflex immediat i comprensible.
Avui, remenant blocs, he trobat un escrit que puc signar, que m'agradaria signar.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
4 comentaris:
Ja he signat, però no sé si la solució proposada serà l'aplicada. País de meeeeeerda.
Yo también he ido al enlace que has puesto, pero no me he acalrado si se trata de añadir un comentario o de firmar en algún otro lugar.
En cualquier caso no tengo palabras. Estrela tiene la edad que tenía Marta.Espero que jamás se tropiece con un hombre que la crea de su propiedad en ningún sentido.
Querida meiga, lo de firmar era sólo una manera de decir que comulgo con aquellos postulados.
Estrella sabrá librarse de los hombres que la crean de su propiedad, como Victor sabrá no creerse propietario de nadie. Estoy segura.
Nena, te'n saps els noms i tot. Quin luxe de detalls. Jo no havia retingut tant.
Publica un comentari a l'entrada