8 de març. Diumenge a Torre Sans. S'acaba un altre cap de setmana. No tots els caps de setmana són iguals. Hi ha caps de setmana i caps de setmana amb plus. Si el diumenge et despertes a les 9 i s'ha aturat, finalment, el vent i a fora es comença a intuir la llum d'un sol que farà petar les pedres, aquest és un cap de setmana amb plus. I si des del divendres s'ha instal·lat a casa un amic, un d'aquest amics que ho són de veritat, ja tenim un plus sobre plus.
Va arribar divendres, a mitja tarda, i naturalment ja durant el sopar vam encetar la polèmica, millor li hauria de dir, senzillament, conversa. Vam parlar de moltes coses, la majoria d'elles amb plus, un plus lligat més que a cada tema a la manera de sentir-los, la manera de sentir. Què és una bona fotografia? La que t'agrada? La que té millor tècnica? Què és una bona literatura? I, és clar, aquella bàsica i reiterada pregunta que ens fem, nosaltres i naltros, els que venim d'un lluny similar i anem ... On anem? Ai, aquesta és la pregunta, la que dia a dia portem a la motxilla, i apareix i apareix, de vegades quan estem sols, de vegades quan ens trobem amb l'amic, amb qualsevol dels amics d'aquest grup dels que venim del mateix lluny i anem, ai qui ho sap? Cap on anem? Cap on hauríem d'anar? On i amb qui? Què o com? I és que portem la motxilla d'una escola, d'aquella escola, d'aquell lluny, que ens feia necessaris i útils.
I jo em quedo, de nou, com tantes vegades, sense resposta. Perquè no totes les coses tenen resposta. Perquè la majoria de qüestions, afortunadament, tenen moltes i moltes respostes. Som allò que som. Tenim una manera de mirar i una manera d'actuar (o de no actuar, donat el cas, que ve a ser el mateix). I potser només cal (o només podem, donat el cas, que ve el ser el mateix) mirar i actuar. De vegades apareixen a l'horitzó, o a la cadira del costat, o darrera la pantalla de l'ordinador, obres plus. Les obres plus són aquelles que m'obliguen a ser-hi, que interactuen amb mi. Les obres plus són les que em fan sentir viva. La fotografia que ara mateix és a l'ordinador del Josep, és una obra plus. Una obra plus, dins un cap de setmana plus.
I sí, matea, sé que detrás de este plus estás tu, mi amada mujer plus. Persones que venen de lluny, d'un lluny comú i que van, on? No importa on, importa que hi són, elles, amb el seu plus.
8 de març. Diumenge a Torre Sans. S'acaba un altre cap de setmana. No tots els caps de setmana són iguals. Hi ha caps de setmana i caps de setmana amb plus.
Va arribar divendres, a mitja tarda, i naturalment ja durant el sopar vam encetar la polèmica, millor li hauria de dir, senzillament, conversa. Vam parlar de moltes coses, la majoria d'elles amb plus, un plus lligat més que a cada tema a la manera de sentir-los, la manera de sentir. Què és una bona fotografia? La que t'agrada? La que té millor tècnica? Què és una bona literatura? I, és clar, aquella bàsica i reiterada pregunta que ens fem, nosaltres i naltros, els que venim d'un lluny similar i anem ... On anem? Ai, aquesta és la pregunta, la que dia a dia portem a la motxilla, i apareix i apareix, de vegades quan estem sols, de vegades quan ens trobem amb l'amic, amb qualsevol dels amics d'aquest grup dels que venim del mateix lluny i anem, ai qui ho sap? Cap on anem? Cap on hauríem d'anar? On i amb qui? Què o com? I és que portem la motxilla d'una escola, d'aquella escola, d'aquell lluny, que ens feia necessaris i útils.
I jo em quedo, de nou, com tantes vegades, sense resposta. Perquè no totes les coses tenen resposta. Perquè la majoria de qüestions, afortunadament, tenen moltes i moltes respostes. Som allò que som. Tenim una manera de mirar i una manera d'actuar (o de no actuar, donat el cas, que ve a ser el mateix). I potser només cal (o només podem, donat el cas, que ve el ser el mateix) mirar i actuar. De vegades apareixen a l'horitzó, o a la cadira del costat, o darrera la pantalla de l'ordinador, obres plus. Les obres plus són aquelles que m'obliguen a ser-hi, que interactuen amb mi. Les obres plus són les que em fan sentir viva. La fotografia que ara mateix és a l'ordinador del Josep, és una obra plus. Una obra plus, dins un cap de setmana plus.
I sí, matea, sé que detrás de este plus estás tu, mi amada mujer plus. Persones que venen de lluny, d'un lluny comú i que van, on? No importa on, importa que hi són, elles, amb el seu plus.
8 de març. Diumenge a Torre Sans. S'acaba un altre cap de setmana. No tots els caps de setmana són iguals. Hi ha caps de setmana i caps de setmana amb plus.
Sí ja sé que és 8 de març, Sí ja sé que encara queda molt a fer. Com? Ai, no tinc la resposta, tampoc aquí, com allà. O potser tenim, entre tots, afortunadament, moltes respostes. Una d'elles: porque sé que quien se quiere y se estima cuando se encuentra vuelve a sentir todas esas sensaciones. Què té a veure? No ho sé. Però és una frase plus perquè és una frase contra la propietat i sobre tot perquè: que coño!!! me ha salido de donde me ha salido, del alma, claro!!
Ep, me'n descuidava, joder, coño, que esto no acaba nunca. És que haig de felicitar la Tere per la meravellosa organització de la calçotada i de tota la jornada (que m'ho han xivat)
Avui a Les Borges hem tingut la sort, gràcies a la Tere, de rebre els millors fotògrafs de Catalunya i part de l'estranger. Plus de plus per al poble.
3 comentaris:
M'ha encantat ser testimoni del teu cap de setmana plus.
Que el sabor "plus" dure toda la semana, y ánimo con los preparativos de la gran fiesta del 14
Petóns
El "plus"...aiiii -no m'agrada aquesta paraula-, le tingut jo! He passat un cap de setmana de lo milloret en molt temps. He visitat els amics de Torre Sans que m'ha rebut (com sempre) com un rei (i és clar que estic content) i qui no? Apostar per aquesta casa -Torre Sans- és una aposta segura! Una aposta de sinceritat, amistat, de paraules i abraçades d'aquelles que surten de dins... en fí, ja ho sabeu bé! Endemés, he DISFRUTAT de tota la colla d'Espai Forografic, gent excelent amb la que hem pogut compartir moltes coses i sobretot, la Tere i la seva família (amistat i feina) que ens han rebut amb els brassós oberts. Què és la felicitat? Un cap de setmana com aquest!
Publica un comentari a l'entrada