Avui ha tornat a bufar fort, molt fort. Bé avui i ahir. Han cantat els arbres tota la nit i el pi es vinclava i es vinclava .... feia por. Però finalment res, quatre branquetes per terra que ni es noten amb tot el que queda encara per netejar. Suposo que no ha fet més maleses perquè li vaig demanar al vent que sisplau aquesta vegada es comportés i com que va ser el sisplau amb la força de tots nosaltres, amb la força, posem per cas, dels sortilegis de la meiga deixats aquí solidàriament, amb la força de tots aquells que poden i volen tenir temps per ser persones. Sí, és per això que no ha fet mal, el vent, que venia del nord-oest, aquesta nit, i durant el dia. I el pi, majestuós en la seva inclinació, orgullós de la seva imatge diferent, s'ha mantingut en peu, i m'ha xiulat tota la nit, i m'ha repetit, sisplau amiga, sisplau, no tinguis por.
Avui, a la feina ha estat una mica dur. No era fàcil conduir, aquest matí de vent i de fred. Quatre graus encara quan he sortit de casa. El vent frenava el cotxe cosa que m'ha fet anat més lenta i així el Barril m'ha arribat amb més nitidesa. Un conte cada dia, com quan era petita i me'ls explicava la mare. La màgia i l'embruix de la imaginació combinada amb la sensibilitat d'un pensament que no fa discordança amb el meu, igual que el sisplau, quan te'l dic a tu, no fa discordança gramatical de persona. I així em sento més persona, jo també, una mica més, gràcies a la màgia d'un conte que m'explica, puntualment, quan falten uns minut per les vuit, el Joan Barril.
A la feina ha estat una mica dur. El vent, aquest vent del nord-oest que a Torres Sants, aquesta nit, no ha fet mal,havia fer maleses a altres llocs. Potser faltaven els sortilegis i les paraules imaginatives de la Serpentina, per exemple, proposant formules genials de cadires buides al parlament. Firmo la teva proposta Serpentina, però no sé jo sí ... no, no hi ha tanta imaginació, ni tanta generositat al món de la política, és una pena.
I, finalment han arribat les tres. Les tres què? Les tres del migdia. Finalment, el cap de setmana, tornava la màgia ... Cotxe i via fora, cap a casa, contra vent. Capa casa. Què em portaria avui el vent del nord-oest? Què em trobaria a casa?
A les tres encara no, però a les quatre sí, a les quatre ha arribat, d'allà del nord-oest, la sorpresa!!!!
Avui, a la feina ha estat una mica dur. No era fàcil conduir, aquest matí de vent i de fred. Quatre graus encara quan he sortit de casa. El vent frenava el cotxe cosa que m'ha fet anat més lenta i així el Barril m'ha arribat amb més nitidesa. Un conte cada dia, com quan era petita i me'ls explicava la mare. La màgia i l'embruix de la imaginació combinada amb la sensibilitat d'un pensament que no fa discordança amb el meu, igual que el sisplau, quan te'l dic a tu, no fa discordança gramatical de persona. I així em sento més persona, jo també, una mica més, gràcies a la màgia d'un conte que m'explica, puntualment, quan falten uns minut per les vuit, el Joan Barril.
A la feina ha estat una mica dur. El vent, aquest vent del nord-oest que a Torres Sants, aquesta nit, no ha fet mal,havia fer maleses a altres llocs. Potser faltaven els sortilegis i les paraules imaginatives de la Serpentina, per exemple, proposant formules genials de cadires buides al parlament. Firmo la teva proposta Serpentina, però no sé jo sí ... no, no hi ha tanta imaginació, ni tanta generositat al món de la política, és una pena.
I, finalment han arribat les tres. Les tres què? Les tres del migdia. Finalment, el cap de setmana, tornava la màgia ... Cotxe i via fora, cap a casa, contra vent. Capa casa. Què em portaria avui el vent del nord-oest? Què em trobaria a casa?
A les tres encara no, però a les quatre sí, a les quatre ha arribat, d'allà del nord-oest, la sorpresa!!!!
8 comentaris:
A la gent del nord-oest ens agrada visitar el sud-est del pirineu, asiàtic etc.
Debo deducir que teneis a Josep de visita por ahi???
al buen deductor no se le escapa lo que hay.
Si meiga, lo tenemos, lo tenemos ....
seguramente mañana o pasado si miras begirda sabràs la razón.
...estic a unes hores de l'"a.l." (que vol dir abans del laboro) i això sempre em dona un puntet com a mínim estrany; no és tampoc que just el primer dia "p.l." (que vol dir posterior al laboro) fent el burro per la muntanya em torcés el turmell esquerra de tal manera que no em podia posar cap sabata i el meu peu es transformés en una butifarra industrial; no és tampoc que m'hagi hagut de passar els meus tres dies de descans a casa aplicant-me tota mena de teràpies ancestrals i modernes per tal de fer baixar aquella bola en la qual s'estava convertint el meu peu esquerra; no senyors el meu cabreig actual me'l provoquen els lladres (segur que en Rubianes trobaria una paraula millor per definir-los) de Fecsa-Endhesa; resulta que aquests fills de la gran p...(amb perdó per les p...)s'han entestat a cobrar-me el doble del que em cobraven l'any passat,si, si el doble, i per que ???; amb el primer rebut vàrem dir "quina mandra protestar!, tampoc ens en sortirem amb aquest poder fàctic...", però és que hi ha hagut un segon rebut !!! Ara ja m'han acabat els crostons i vencent tota la gran mandra que em fa tenir raons amb aquests mal.nascuts he engegat la maquinària "David/a contra Goliat". EL TEMPS: dons si, reina, aquí a mes, també fa vent, aproximadament d'uns 150 km/h i a lo loco; la meva tovallola ha anat a parar a cal veí, tot i el munt de pinces que li he posat...però no passa res, tot i això he sigut capaç de fer un pa de pessic i una sopeta de ceba que diu que va molt bé pel turmell inflat (és broma!!!).Serpentina/Ho deixarem sense títol de moment"/Alt Empordà.Sempre petons
Serpentina, bonica, aquests fillsdelagranpenperdódelesp estan fent el mateix en tothom. Igual si tots els Davids ... Ja ens explicaràs com t'ha anat que de l'experiència dels altres de vegades se'n aprenem i tot.
Cuida't de les tovalloles volant i dels peus pilotuts preciosa, a mi una vegada també em va passar i sí la sopa de ceba em va anar molt bé.
I .. sempre petons.
Jo,que suerte teneis en las Borges, a ver si convenceis a la sorpresa para ke se quede un fin de semana más y la disfrutemos todos. petonets
Bueno, perdón, pero el regalet que os ha llegado, ha sido un poco gracias a mí, que coño!!!!, y me alegro de haberlo hecho porque sé que quien se quiere y se estima cuando se encuentra vuelve a sentir todas esas sensaciones..... que vosotros y yo conocemos, este finde cuando se acabé tendrá otro color, ese sabor que nos hace que la vida tenga....., no sé, ponedle vosotros el adjetivo, pues seguro que me entendéis.
Lo mismo que el siguiente pese a que ahora os queda el esfuerzo de organizarlo todo, la gente siempre, siempre recordara todos esos días de calzotada en la que ha sido tan feliz, yo no voy a ir pero conozco esos días felices y siempre, siempre os lo agradecere con el corazón Magda y Enric o Enric y Magda, amores de la meva vida. Vaya, como me he puesto No? un poco empalagosa ahora que me releo, pero que coño!!! me ha salido de donde me ha salido, del alma, claro!! Ah!!! este año no iré pero volveré, vaya que volveré.Maite zaituztet.
Kien es la markesa?
Mirennnnnnnnnnnnnnnnnn??????? pues muack muack muck
y los besos que restan....para la peña
(portzierto. Soy Lydia)
Publica un comentari a l'entrada