Al despatx on treballo, ai, cada dia, bé de dilluns a divendres que ja és massa, ha arribat gent nova, joves tots, de menys de trenta, amb unes brillants oposicions guanyades merescudament. Ahir, o potser abans d'ahir, tant li fa pel cas, una companya que frega la cinquantena va demanar ajuda a un dels nous vinguts per traduir un d'aquests missatges automàtics que genera el correu, gairebé sempre en anglès. El jove al·ludit es va quedar molt parat que la meva companya no sabés anglès i va comentar que ara fa falta per superar els processos selectius. Ella li va contestar en un perfecte francès, idioma gràcies al qual va aconseguir una de les puntuacions més altes de la seva promoció, fa, ai, tants anys. El jove va fer un ostensible gest de menyspreu – on vas amb el francès? Si ja no serveix de res. Així va continuar una estona la polèmica, ella amb arguments de riquesa cultural, ell admetent, només, raons utilitàries.
Avui s'ha tornat a repetir l'escena, aquesta vegada a causa de la locució sisplau. Ella ha fet un cartell per demanar a tot el personal alguna cosa, sisplau, i ell li ha corregit per "si us plau". No m'he pogut aguantar i he intervingut, naturalment a favor de la coherència. He demanat, sisplau, que es mantingués el sisplau, locució admesa per molts lingüistes i emprada de manera habitual. He donat raons de simplicitat, d'acostament al que volem dir, he donat raons de consonància quan demanem a algú que tractem de tu alguna cosa, sisplau. He .... De res no ha servit, el jove en qüestió i altres "nous vinguts", que s'hi han afegit han tret un a un els diccionaris de la llengua catalana per demostrar-nos, a les iaies, que el terme sisplau no hi era, i si no és al diccionari no es pot fer servir. Algú fins i tot ha comentat que es notava que nosaltres no havíem passat gaires exàmens de català (i no ha dit que segurament ens van regalar las oposicions, fa tant de temps, però quasi). Llavors, portada a l'escenari no sé per qui, possiblement per mi mateixa, ha arribat ella, LA NORMA. Quina és la finalitat de la norma? Per a què hi són les normes? Quina és la millor manera de complir-les? Difícil diàleg amb persones joves que acaben d'entrar al funcionariat amb unes brillants oposicions guanyades. Allò havia d'acabar d'alguna manera i no sabia com fer-m'ho, així que els he dit que eren una colla d'hipòcrites, que ells eren els primers en incomplir les seves sagrades "normes" cada dia quan arribaven passades les 8 i que el cartell es penjaria amb el "sisplau" perquè a mi em donava la gana.
En fi, són més de les nou del vespre a Torre Sans i ja se sap que també en aquell pont se Saragossa. Que avui és tres de març del 2009 als calendaris d'aquí i d'allà (gregorians globalitzats). I que a Les Borges ha plogut tot el matí i a la tarda ha fet una humitat d'aquesta que es fica al moll de l'os (muelle del oso). Que estic molt contenta de tenir el llibre de la meiga i de què llegeixi cosetes en català per apropar-nos, jo no sé si seria capaç de llegir una novel·la en gallec i que d'ales n'hi ha de tots colors i a tot arreu i de més plumoses n'hem vist caure.
Avui s'ha tornat a repetir l'escena, aquesta vegada a causa de la locució sisplau. Ella ha fet un cartell per demanar a tot el personal alguna cosa, sisplau, i ell li ha corregit per "si us plau". No m'he pogut aguantar i he intervingut, naturalment a favor de la coherència. He demanat, sisplau, que es mantingués el sisplau, locució admesa per molts lingüistes i emprada de manera habitual. He donat raons de simplicitat, d'acostament al que volem dir, he donat raons de consonància quan demanem a algú que tractem de tu alguna cosa, sisplau. He .... De res no ha servit, el jove en qüestió i altres "nous vinguts", que s'hi han afegit han tret un a un els diccionaris de la llengua catalana per demostrar-nos, a les iaies, que el terme sisplau no hi era, i si no és al diccionari no es pot fer servir. Algú fins i tot ha comentat que es notava que nosaltres no havíem passat gaires exàmens de català (i no ha dit que segurament ens van regalar las oposicions, fa tant de temps, però quasi). Llavors, portada a l'escenari no sé per qui, possiblement per mi mateixa, ha arribat ella, LA NORMA. Quina és la finalitat de la norma? Per a què hi són les normes? Quina és la millor manera de complir-les? Difícil diàleg amb persones joves que acaben d'entrar al funcionariat amb unes brillants oposicions guanyades. Allò havia d'acabar d'alguna manera i no sabia com fer-m'ho, així que els he dit que eren una colla d'hipòcrites, que ells eren els primers en incomplir les seves sagrades "normes" cada dia quan arribaven passades les 8 i que el cartell es penjaria amb el "sisplau" perquè a mi em donava la gana.
En fi, són més de les nou del vespre a Torre Sans i ja se sap que també en aquell pont se Saragossa. Que avui és tres de març del 2009 als calendaris d'aquí i d'allà (gregorians globalitzats). I que a Les Borges ha plogut tot el matí i a la tarda ha fet una humitat d'aquesta que es fica al moll de l'os (muelle del oso). Que estic molt contenta de tenir el llibre de la meiga i de què llegeixi cosetes en català per apropar-nos, jo no sé si seria capaç de llegir una novel·la en gallec i que d'ales n'hi ha de tots colors i a tot arreu i de més plumoses n'hem vist caure.
6 comentaris:
La situació és confosa i peliaguda! Un partit que guanya clarament (més de 80.000 vots sobre el segon, que perd, però diu que guanya també per que els seus "enemics" del PP l'ajudaran a ser cap del govern. I uns quants de petits que degut a les regles de la aritmètica electoral no pinten rés i uns quants més "contaminats" que tampoc conten (gracies a la llei de partits). Total: merda!
Ho dic en serio, em sembla que aquesta será la darrera vegada que he anat a votar!. I no per que el meu vot hagi sigut considerat "nul" que ja ho sabia abans de fer-ho, si no per que considero la nulitat total de la voluntat popular davant les ansies de poder d'uns i altres. Cada vegada estic més convençut del que ja he dit anys enrera, i és que això de les eleccions no és només que un teatre en el que als ciutadans ens deixen participar un cop de tant en tant per fer veure que tenim una democràcia, però on tot esta ja escrit abans de destapar les urnes. Cada cop estic més fart d'aquesta comèdia.
La situació és confosa i peliaguda!!!! SI
Confusa y peliaguda por todos lo frentes... Porque el exceso de amor por la "norma" es la marca de cualquier fascismo, de izquierdas o de derechas, de una lengua o de otra. Magda, no dejes nunca de decir "sisplau", y si te vuelven a decir algo de a donde se va con el francés, les dices que a toda la Europa comunitaria y buena parte del resto del mundo. No sabes como envidio a mis hijos, que están estudiando gallego, castellano, frances e inglés.
Por otra parte ,supongo que es el mismo "exeso de amor por la norma democrática" lo que ha convertido tu voto en nulo, Josep, y los de mucha otra gente, y no es justo (supongo que hce 4 años, cuando el pacto PSOE-BNG echó fuera a Fraga tampoco le parecería justo).Tampoco es justo que entre lo que las bases desean y apoyan, y lo que realmente hacen los "conselleiros" haya semejante abismo. Cierto que es todo un teatro, pero imagino que lo que nos queda es no callar la voz (aunque ya se ve que no nos hacen caso). Al menos no renunciar a existir . Testimonial y poco eficaz, es lo que llevo escuchando bastantes años, pero no queda otra.
Situación confusa y peliaguda, pero al menos compartida, aqui, donde podemos sentirnos comprendidos, reanimados...
Hi hauria d'haver temps per a aprendre'n, però. Temps per a (finalitat, no causa).
Suposo que les normes estan per que les coses funcionin amb ordre quan no tenim temps per ser , simplement, persones.
...a mi també em sembla bastant decepcionant que el partit socialista basc arribi al poder amb l'ajut del PP;si ho haguessin guanyat per si sols, seria lícit, i ja va be renovar el personal que s'asseu a les poltrones per que si no,les teranyines que desenvolupa el poder son molt espesses i perverses (i si no que ens ho diguin aquí amb tots els anys de CIU); però un pacte PSOE/PP no ens convé a ningú.Jo també em plantejo el vot en blanc o no votar (com ja he fet en altres ocasions on no sabia a qui votar); el que estaria be és que els vots en blanc contessin també com una força més, és a dir que a les càmeres de representants quedessin buides les cadires que els diferents partits no han sabut guanyar-se; pot.ser així pencarien mirant més cap als ciutadans, i si més no ens estalviaríem uns quants sous inútils, que no està gens malament en uns moments de crisi(!).A banda d'això, felicito a la Meiga i la Magda per la publicació de la Begirada.EL TEMPS:ja fa 2 dies que tenim un temps "ximixurri" (que vol dir:"vaja merda de temps!" i no tinc ni p..idea a quina norma correspon), gris,amb aquella humitat llefiscosa que et fa sentir com mig brut i malfiat, el que deia:"ximixurri". I Magda, estic molt contenta que s'hagi desfet el nus que tenia embolicades les ones i ens impedia comunicar-nos per correu. Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada