Vuit del vespre a Torre Sans. No fa gaire calor. S'hi està bé al rafal.
Vuit del vespre i serè. Avui tampoc plourà. He regat una mica, només per mantenir. Ahir vaig regar més.
Vuit del vespre a La Mussara, i també a Calella. La Mussara i Calella m'arriben des de Begirada. Majestuoses runes del que va ser un església majestuosa i vols de gent jove i atrevida. Sabor de vacances en tot plegat.
Sabor de vacances al nou vídeo del Josep, una Miren emocionada que canta per al Pablo, al rafal de casa.
S’hi està bé al rafal. Llegeixo el diari després d’arrancar quatre fulles. Fa anys de la revolució a Nicaragua. Fa anys de la setmana tràgica. Cada dia fa anys d’alguna cosa, a la vida pública i a la vida privada.
Demà tornaré a la feina, avui, ni plou, ni fa calor. Avui no he sortit de casa, respiro aires de vacances i llegeixo el diari al rafal. Avui, quant toquen les vuit al campanar de Les Borges, poca cosa de nou. De tot fa tants dies, tants mesos o tants anys. Sempre hi ha alguna cosa per recordar. Quan més vells ens fem més records. Recordo la revolució de Nicaragua i molta gent que se n’hi va anar a ajudar, a les escoles, als camps, amb aquella il•lusió. Anem deixant il•lusions mentre passen els anys. Ens reca que passin, però hi volem ser mentre ho fan.
Avui, al diari, les confessions d’un home que va viure 113 anys. Secrets d’un llarga vida: el tabac, el whisky i les dones. Doncs ja ho tinc, els meus quatre o cinc cigarrets al dia, la copeta de whisky després de dinar (tampoc cal abusar, de fet em conformo en arribar als 100) i dones, sobretot moltes dones, en això no tinc problema: Alícia, Anna, Cèlia, Dolors, Lola, Marta, Miren, Pepa, Susa, Tere, ....... (amants secretes als punt suspensius), us estimo. Apa, ara a viure fins als 100.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
8 comentaris:
Todo un honor el llegar a estar en tu lista de mujeres.
Lo de llegar a los cien nadie lo tiene garantizado, pero creo que en la lista de cosas que ayudan lograrlo, ademas de las mujeres (siempre y cundo sean como nosotras, claro), están otros ingredientes imprescindibles como escribir o leer sugerentes reflexiones en compañía, compartir fotos, en la distancia o a dos metros, y tomarse una buena calçotada al año en Torre Sans (como aquello de lo del medio vaso de vino a las comidas,o caminar una hora, o beber los 2 litros de agua, etc,etc)
Mañana me voy una semana de "voluntaria de campamento de verano" a una aldea cerca de Mondariz. No habrá internet, y os echaré de menos una semana. A cambio prometo dejar alguna foto que merezca la pena.
Petóns/bicos/muxu
Que decir de la foto; pero me faltan tus ojos,Quiero tener esta foto si no es mucho pedir, pero contigo sino no es valida.
Propongo un título a ese encabezamiento tan artístico:
"poesia visual"
...porque...
¡vaya revolotear de ojos inquietos!
Y como dice Meiga, ...con mujeres
así no hay ni que pensarselo:
¡Al charco de cabeza!
Porque los demás ingredientes
surgirán de forma natural por
el "buen rollo", que produce la
nobleza de espiritu.
...y en cuanto a lo demás:
¡que os quiten lo bailao!
Appa!
La "poesia visual" és obra del Josep (de qui si no podria ser?) La va fer per a una entrada de fa com un any a partir d'altres ulls que jo havia posat de manera menys "poètica" i ja figurava en aquest blog, només he recuperat "les meves dones", o part d'elles, en aquesta entrada.
Venga Pablo, de cabeza, y que nos quiten a todos y todas lo bailao.
Bueno , pues me adhiero a todo lo que habeis dicho, pero que continuemos bailando mucho porque todavia nos queda mucho para llegar a los 100, la foto es preciosa
la anonima soy susa
Hola Susa,
També ets tu l'anònim de l'altre dia a qui li agradava la Palmera?
Clica on diu nom i posa Susa, carinyo, per a altres vegades. Feia dies que no deies res i t'enyorava.
Home, sincerament, la foto no és gran cosa apart de una enganxada de mirades. L'important sòn tots aquests ulls que sembla que cerquin, com tots, un lloc on trovarnos, un lloc amb una mica més de felicitat... o sie, on lloc a on ser-hi tots junts, tinguem els anys que tinguem!!!
Publica un comentari a l'entrada