Quasi les vuit del vespre altra vegada. I fa fred! Sí, de sobte, no és que ja no faci calor, és que fa fred! 38 a l'ombra a Tailàndia. Cadascú és cadascú i les circumstàncies del lloc on trepitja. Em sap greu això de la Gelita, és tant ... com de casa. Que es millori! I tot i les bones intencions de la Serpentina resulta que no m'he comprat el Milennium, ni tinc intenció de fer-ho. Digues 33.
Ahir,mentre érem a Terrassa, concretament al cinema Catalunya, van donar per acabada la jornada de votacions a Arenys de Munt. No van arribar al 50% hi ha qui diu. En van votar més que a les europees els responen, i va ser una festa. Sempre és una festa quan la gent pot dir, lliurement, allò que pensa, allò que vol. I ara en vindran més, i també he sentit comentar que a veure d'on traurà tanta gent la Falange per assistir a tots els municipis que s'hi sumin. Alguna cosa es mou i qui tingui nas per olorar que ho faci. Alguna cosa es mou. Tant de bo se'n moguessin més. El moviment és saludable, per això avui l'Enric a anat a caminar fins la Figuera del camí de l'Aleixar, jo també hi hagués hagut d'anar, però no m'he sentit prou motivada. La motivació és bàsica i potser me la faré venir per demà o per demà passat. El cas és moure's. Ho necessiten els cossos, individuals i col·lectius. I si algú creu que és millor que ens estiguem quiets que s'ho faci mirar, i se n'adonarà, potser, que molts no el miren amb bons ulls, però no, no se n'adonarà, perquè no s'ho farà mirar. Llàstima!
Quasi les vuit del vespre, quasi fa fred. El mapa dels sons de Tòquio, que no és la pel·lícula que feien al Catalunya, a Terrassa, em va agrada força. No escandalosament, només força. I la del Catalunya també, sense fer escarafalls, només força. Dues bones tardes de cinema i dues bones trobades amb gent que m'agrada trobar, i parlar.
Quasi les vuit del vespre a Les Borges del Camp i ja no és festa major. L'any que ve més. Avui tot torna a la normalitat i les escoles han obert les portes. Alguns alumnes han substituït els llibres per l'ordinador. El total d'alumnes ha augmentat, però el número de mestres no. Jo m'he hagut de posar una jaqueta per sortir de casa aquest matí. He sentit a dir que a Les Borges aquest any també hi haurà rierada de poemes.
Ens podríem moure més i per moltes més coses. Moure's és saludable, tant per als cossos individuals com per als col·lectius. Però quietud, allò que és diu quietud, no n'hi ha. Qui tingui nas per olorar que olori.
Ahir,mentre érem a Terrassa, concretament al cinema Catalunya, van donar per acabada la jornada de votacions a Arenys de Munt. No van arribar al 50% hi ha qui diu. En van votar més que a les europees els responen, i va ser una festa. Sempre és una festa quan la gent pot dir, lliurement, allò que pensa, allò que vol. I ara en vindran més, i també he sentit comentar que a veure d'on traurà tanta gent la Falange per assistir a tots els municipis que s'hi sumin. Alguna cosa es mou i qui tingui nas per olorar que ho faci. Alguna cosa es mou. Tant de bo se'n moguessin més. El moviment és saludable, per això avui l'Enric a anat a caminar fins la Figuera del camí de l'Aleixar, jo també hi hagués hagut d'anar, però no m'he sentit prou motivada. La motivació és bàsica i potser me la faré venir per demà o per demà passat. El cas és moure's. Ho necessiten els cossos, individuals i col·lectius. I si algú creu que és millor que ens estiguem quiets que s'ho faci mirar, i se n'adonarà, potser, que molts no el miren amb bons ulls, però no, no se n'adonarà, perquè no s'ho farà mirar. Llàstima!
Quasi les vuit del vespre, quasi fa fred. El mapa dels sons de Tòquio, que no és la pel·lícula que feien al Catalunya, a Terrassa, em va agrada força. No escandalosament, només força. I la del Catalunya també, sense fer escarafalls, només força. Dues bones tardes de cinema i dues bones trobades amb gent que m'agrada trobar, i parlar.
Quasi les vuit del vespre a Les Borges del Camp i ja no és festa major. L'any que ve més. Avui tot torna a la normalitat i les escoles han obert les portes. Alguns alumnes han substituït els llibres per l'ordinador. El total d'alumnes ha augmentat, però el número de mestres no. Jo m'he hagut de posar una jaqueta per sortir de casa aquest matí. He sentit a dir que a Les Borges aquest any també hi haurà rierada de poemes.
Ens podríem moure més i per moltes més coses. Moure's és saludable, tant per als cossos individuals com per als col·lectius. Però quietud, allò que és diu quietud, no n'hi ha. Qui tingui nas per olorar que olori.
5 comentaris:
...hola carinyo,tans de dies, ja t'anyorava... aquests malcarats de la Falange (perquè cal veure les cares d'alguns! semblen fetes a posta) sempre els han de dur amb autobus; potser és perquè com van tan exitats (del que sigui)i ves a saber d'on venen, sense dormir, pobrets, consideren apropiat que no condueixin, mira si en son d'assenyats!...a mi el que em preocupa és el conductor del autobús, perquè i si son dels que canten...pobre home...en fi, jo encara no he vist la peli de la Coixet...però he llegit Milenium i sense necessitat de comprar-lo, guapa...allà tu...EL TEMPS: veig que la tardor ha arribat a les Terres del Sud...a gaudir-la, que és una meravella.Sempre petons
jajaja. No hi havia pensat amb aquest problema del conductor, perquè cantar, segur que canten ... Ets fabulosa benvolguda Serpentina. I mira avui no només fresqueja sinó que a més ha plogut una mica i tot, i tota aquesta mà d'aigua que ha caigut per Barcelona i rodalies, no serà a causa dels càntics? Sí, sempre petons.
Cullons! Un autobus de la falange i que endemés cantin ha de ser cosa fina eh? Menys mal que fins aqui no arribaran. El video no l'he pogut veure doncs aqui la wifi va molt lenta. Una abraçada a tots!
Igual que en los ecosistemas, tienen que haber especies de todo tipo en el planeta. No les niego el derecho a existir a los de la
Falange porque entonces les estaría dando la vía libre a ellos para borrame a mi del mapa. Pero desde luego no los tomaría como compañeros de piso, ya sabeis.
Asi que pasemos a hablar de cosas más positivas: Gelita ya se encuentra bastante mejor de sus vértigos, y esperemos que su médico recien vuelto de vacaciones se ocupe de ella a fondo.
Yo llevo días sin entrar, porque he tenido trabajo a tope en el instituto, y ahora me queda el más coñazo: el de redactar los informes y programaciones ( que se supone que tenía que haber entregado hoy, ajjjjjjjj).
Asi que os dejo ya
Petóns/bicos/muxu (que espero que lleguen sin problemas de internet a extremo oriente también)
Vale Meiga Hola! Adios! Suerte con los informes. Pero vuelve.
Publica un comentari a l'entrada