Mig matí a Torre Sans. La temperatura és suau, suposo que a fora fresqueja, no ho sé perquè encara no he sortit. Dins de casa s'hi està molt bé, ahir, cap al tard, vam encendre una mica la calefacció. No sé què marquen els termòmetres i el rellotge de polsera fa dos dies que té les manetes en la mateixa posició, no aniré avui tampoc a comprar piles. Avui fujo de marcadors.
Avui no he donat ni veu ni vot als rellotges. M'he aixecat tard. Tard en relació a què? Quan m'he despertat el Sol entrava a l'habitació i m' arribava la fressa dels vehicles amb motor carretera amunt cap a Alforja o carretera avall cap a Reus, encara no he aprés a distingir per la fressa (m'agrada aquesta paraula robada als empordanesos) la direcció dels cotxes, motos o camions i en realitat m'importa poc quina sigui. Només aquesta fressa, que anomenada així és menys indignant que el soroll, encara que els decibels siguin els mateixos. Però fujo de marcadors avui.
Avui, al sortir de la dutxa, no he sentit les campanes, perquè era tard en relació amb els meus hàbits adquirits per la força del necessari treball de cada dia que diuen que em dignifica. Sí que les vaig sentir ahir i abans d'ahir. Quan per la finestra entrava la fosca i el silenci. Set, una darrera l'altra, cada dia. De vegades quan entro, de vegades quan surto de la dutxa. M'agrada que sigui quan en surto, i anar-me eixugat, poc a poc, al ritme d'aquests set sons secs i clars, i greus, tant diferents als sons metàl·lics i aguts que emeten els aparells moderns, aquells que tenen marcadors de precisió, com l'alarma del mòbil. Alarma! Quina paraula tan estressant!
Els dos dies darrers, després de la mort de les piles del rellotge de polsera, he disfrutat més els set tocs de campana. Els he disfrutat de tal manera que he sentit la necessitat de parlar-ne. Ahir i abans d'ahir volia fer-ho, però altres obligacions o causes nobles com la companyia de bons amics m'ho han fet ajornar fins avui. Avui, que m'he aixecat tard i no he sentit el so de les campanes.
5 comentaris:
Bonica foto desde la riera! Ll'astima que el sò de les campanes no m'arribarà fins aqui. Avui he sentit un altre sò o fressa al restaurant xinès Xiao-Xiao on acostumo a menjar quan sòc a Phnom Penh. Horrorosa la fressa!!! Resulta que avui és dia festiu (Chun Ban day). Una festa de caracter religiòs on tothom va a les pagodes. Al vespre, però, la gent i les colles s'junten a sopar. Doncs no os podeu imaginar com criden en una taula plena de xinesos! Jo em pensava que eran els viets els que més alt parlaven, però no, estava equivocat! Son els xinos, que quan han vugut uin parell de cerveses no hi ha qui els aguanti! El sopar era bò: barbecoa de llagostins amb salsa dolça; cranc amb fideus prims xinesos, verduretes saltejades amb all i uns calamars que volien ser a la romana. Per postres, li-chi a dojo. Ll'astima dels crits dels xinesos!
...per favor: LI-CHI, que bons! és com assaborir roses fresques mullades de rosada, quina meravella, només de pensar-ho se'm fa la boca aigua; és un dels gustos mes delicats que he provat, mare meva,i a dojo, que diu en Josep!!! menge-te'n uns quants a la meva salut, plis...per la meva part he començat la temporada d'hortet tardor/hivern, que de moment consisteix en : apit, ceba tendra, carrota (alies pastanaga), i tinc intenció de plantar mes cosetes per amanir: herba de canonge, escarola i ja ho veuré ...si trobés Li-chin el plantaria amb molt de gust...he tingut una setmana força mogudeta(laboralment parlant); demà toca Pare, que també serà mogudet (perquè vol i dol i això fa que raoni emocionalment - problema)...estic sense llibre perquè el del Porcel que vaig començar, sincerament m'aborreix ... toca passar per la libreria ...per cert, les campanes m'agraden i en canvi els crits em treuen de bullaguera...EL TEMPS: com veus núvols i clarianes per l'Empordà...Sempre petons
La veritat Serpentina estimada, no m'estranya que t'avorreixi Porcel. Tal volta potser el Josep et pugui aconseguir llavors de li-chi, si els aconsegueixes al teu hortet farem un dinar (xinès o no) la propera per Agullana, on per cert, probablement, ja hauran passat els falangistes amb autobús i tot (o no). Jo, fa poques hores he acabat la lectura de "L'edat de ferro" de Coetzee (edicions 62) dur, molt dur, però interessant, molt interessant, prou per espenye'm a refrescar-me la memòria (google sigui per sempre lloat)sobre les dades i fets del final de l'apartheid. L'Òscar em va dir que aquest era el llibre a comentar el proper dia del club de lectura del poble. Està bé, trobo, que al poble hi hagi un club de lectura. Si no fos per això no crec que hagués llegit Coetzee. M'alegro d'haver-ne tingut la oportunitat. Si vols encara tens temps d'apuntar-te per dimecres, llegir-lo, agafar el tren ... Al Josep ja li serà més difícil però també ho pot intentar, de passada veurà l'expo que encara és a les parets de Can Dasca, per obra i gràcia de la Tere. És normal escriure tant en una resposta de comentaris? No, segur que no, però què hi fa? No faré pas una altra entrada ara i estic xerraire. Apa bona nit(bon dia per al Josep)i sempre petons.
Serpentina, jo en menjo cada dia doncs aqui per unes 100 pts. de les d'abans ens pots comprar més de 1 kg. Son extremadement frescos i com que fa molta calor en menjo tot el dia. Mirare si et puc gurdar alguns pinyols per que els plantis al Empurdà el que no estic segur és de que creixint allà, però tot serà intentar-ho.
...això dels pinyols de Li-chi promet...lo del dinar, encara que sigui sense Li-chi, queda en peu...i no pateixis per mi perquè, tachin!!! he trobat un llibre de contes que m'ha enganxat : Vila Matas "Exploradores del abismo", que be que escriu aquest home...i a mes acabo de descobrir que el meu veí te una magnífica cole de llibres de novela negra, bien,bien i bien...Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada