Les onze de la nit d'un dia qualsevol, d'un juliol qualsevol. La temperatura exterior ha disminuït considerablement en relació amb els darrers dies, hem sopat a dins perquè a fora feia una mica de fred i perquè de fet no és el mateix quan només som tres.
El rafal es veu buit, tot es veu una mica vuit i aquesta tranquil·litat és estranya. Només fa unes hores que no hi és, només hi ha sigut tres nits, poc temps, però que és el temps? Aquesta nit enyorem les riotes contagioses d'un nen de tres anys.
Aquesta nit, benvolguda Serpentina, no hi ha vaga. Torno a escriure, cosa que vol dir que hem tornat a la normalitat. No ho he fet els dies passat, no pas per vaga, tampoc per vagància, no ho he fet perquè no tenia temps. Aquest temps que de fet no existeix, el necessitava per assaborir amistats.
Sota el pont de Saragossa són les onze de la nit. A Terrassa encara és Festa Major. A Vigo, a Agullana i a Donosti la temperatura és inferior als 20 graus. Alguns edificis públics del Camp de Tarragona estan de trasllat i, possiblement, també allà l'índex de l'agror de la llet sigui considerable. Em caldrà demanar les receptes dels antivirus a partir del dia 21. Però avui encara no.
A Les Borges del Camp, les habitacions que no s'ocuparan conserven un notable nivell de calidesa. El proper cap de setmana tenim feina, l'altre potser veurem el cel de Dalí i dins de dos mesos farem via cap al Sud. A Ohanes no hi fa gens de fred.
Tan complicat que sembla de vegades ser feliç! I tan fàcil que és, altres vegades.
El rafal es veu buit, tot es veu una mica vuit i aquesta tranquil·litat és estranya. Només fa unes hores que no hi és, només hi ha sigut tres nits, poc temps, però que és el temps? Aquesta nit enyorem les riotes contagioses d'un nen de tres anys.
Aquesta nit, benvolguda Serpentina, no hi ha vaga. Torno a escriure, cosa que vol dir que hem tornat a la normalitat. No ho he fet els dies passat, no pas per vaga, tampoc per vagància, no ho he fet perquè no tenia temps. Aquest temps que de fet no existeix, el necessitava per assaborir amistats.
Sota el pont de Saragossa són les onze de la nit. A Terrassa encara és Festa Major. A Vigo, a Agullana i a Donosti la temperatura és inferior als 20 graus. Alguns edificis públics del Camp de Tarragona estan de trasllat i, possiblement, també allà l'índex de l'agror de la llet sigui considerable. Em caldrà demanar les receptes dels antivirus a partir del dia 21. Però avui encara no.
A Les Borges del Camp, les habitacions que no s'ocuparan conserven un notable nivell de calidesa. El proper cap de setmana tenim feina, l'altre potser veurem el cel de Dalí i dins de dos mesos farem via cap al Sud. A Ohanes no hi fa gens de fred.
Tan complicat que sembla de vegades ser feliç! I tan fàcil que és, altres vegades.
2 comentaris:
hola guapa,em pensava que hauriem de seguir escrivint sota el campanar de Reus fent una llista interminable de comentaris fins que acabessis les vacances, haig de dir que a mi, si això volgués dir que t'ho estas passant de puta mare, encantada de la vida.Per aquí és cert que la calor s'ha encalmat i el meu humor ha millorat ostensiblement, cada cop suporto menys els extrems; malgrat els inconvenients familiars,els ànims es van assossegant i sembla que l'harmonia vol tornar a recuperar el terreny perdut.Avui a la tarda he estat reestructurant el meu jardí de testos ja que també han rebut de valent els rigors de la sequera,se m'ha mort un xiprer però m'han nascut tres petits nesprers fruit d'uns pinyols posats en un test a la bali-balà.Demà acabaré la feina. Gràcies per anar dient coses i molts petons
En Peru és ara a Terrassa i continua regalant rialles a dojo; sembla un nen que és feliç i, al menys, aixó prourem els seus pares. Ell continúa rient perque els seus espais són diferents dels nostres. Nosaltres continuem les vacances, però sí que anyorem aquets dies passats al rafal amb la companyía dels millors amics.Una abraçada ben forta!
Publica un comentari a l'entrada