I fi.
He conservat Galeano durant més d'un mes, a poc a poc i a petites dosis. Ja no puc continuar estirant-lo. Galeano sap que les coses perdudes no són a la lluna, com creia de petit. On van les coses perdudes? Potser no han marxat. Potser són amagades en algun lloc. Potser encara és possible trobar-les. "Espejos" recopila alguns retalls escapats, perduts, caiguts dels textos de la història oficial. Invisibles i oblidats. Invisibles i oblidades, sobretot. Després de llegir-lo sabem que no només una altra història és possible sinó que una altra historia és història.
I fi
Durant més de mig any hem preparat els 80 de mare. París era la darrera etapa. Jo no havia trepitjat París des que vaig ser-hi amb la Serpentina en un boig viatge, com ella diu. Naturalment que el recordo. Potser alguna vegada l'explicarem, quan tinguem ganes d'escriure en clau surrealista.
I fi.
Dels dies frescos d'estiu, dinant al Rafal, amb als amics primer, amb la família després. Demà acompanyem els pares de l'Enric de tornada a casa. Comença un cap de setmana normal que ha de tenir com a fatal desenllaç un dilluns laborable. S'acaben les vacances. Comença la calor. Qui em regalarà una moviola? O si de cas, si la marxa enrere no és viable ... Hi ha algú a qui li sobri un bitllet guanyador de loteria?
...
Tornarem a treballar. Tornarem a patir i tornaran novament les vacances. I sí, aquesta vegada sí que buscaré i llegiré l'últim llibre del trapezista (que ja no és el mateix que aquell que volia llegir fa un més i encara no ho he fet) Se m'acumula la feina. Queden molts inicis pendents. Que s'aixequin els telons. El teatre de la vida continua.
He conservat Galeano durant més d'un mes, a poc a poc i a petites dosis. Ja no puc continuar estirant-lo. Galeano sap que les coses perdudes no són a la lluna, com creia de petit. On van les coses perdudes? Potser no han marxat. Potser són amagades en algun lloc. Potser encara és possible trobar-les. "Espejos" recopila alguns retalls escapats, perduts, caiguts dels textos de la història oficial. Invisibles i oblidats. Invisibles i oblidades, sobretot. Després de llegir-lo sabem que no només una altra història és possible sinó que una altra historia és història.
I fi
Durant més de mig any hem preparat els 80 de mare. París era la darrera etapa. Jo no havia trepitjat París des que vaig ser-hi amb la Serpentina en un boig viatge, com ella diu. Naturalment que el recordo. Potser alguna vegada l'explicarem, quan tinguem ganes d'escriure en clau surrealista.
I fi.
Dels dies frescos d'estiu, dinant al Rafal, amb als amics primer, amb la família després. Demà acompanyem els pares de l'Enric de tornada a casa. Comença un cap de setmana normal que ha de tenir com a fatal desenllaç un dilluns laborable. S'acaben les vacances. Comença la calor. Qui em regalarà una moviola? O si de cas, si la marxa enrere no és viable ... Hi ha algú a qui li sobri un bitllet guanyador de loteria?
...
Tornarem a treballar. Tornarem a patir i tornaran novament les vacances. I sí, aquesta vegada sí que buscaré i llegiré l'últim llibre del trapezista (que ja no és el mateix que aquell que volia llegir fa un més i encara no ho he fet) Se m'acumula la feina. Queden molts inicis pendents. Que s'aixequin els telons. El teatre de la vida continua.
2 comentaris:
Ep, en aquest precís moment el marcador de visites marca 6669. Me'n vaig a despertar l'Enric.
Ah .... Sempre petons
Tornarem a vencer!
Publica un comentari a l'entrada