Mentre els diaris fan soroll em fixo amb els concerts que omplen jardins i estadis. Trobo que el Bosé ha envellit i que el Bruce està genial. Envejo la Pepa que tenia entrades per al Camp Nou. Alguns revivals valen la pena i no provoquen talls de digestió.
Molt abans d'aquells talons llunyans on el Bosé es convertia en jutge transvestit, molt abans del Born in the U.S.A., l'avia, tal dia com avui, o potser, com a molt, tal dia com demà, em feia trencar ametlles tendres i pelar-les, i em vigilava de reüll, i feia veure que no se n'adonava de les que, de tant en tant, feien camí a la boca i no al cistell. L'avia em feia bufar les bossetes de papers ondulats i escampar-les amb cura damunt la taula. L'avia feia una pasta genial, amb clara d'ou i ametlles tendres i amb aquesta pasta omplia les bossetes de paper ondulat i les portava al forn. El dia de Santa Magdalena em venia a despertar amb petons i em preguntava si sabia quin dia era, i jo que si que ho sabia, corria al menjador i trobava un vestit nou preciós que m'havia cosit la tieta Petra, que era la millor modista del món i me'l posava per rebre els convidats que venien a felicitar-me, i els oferia les madalenes d'ameles. Tot això passava a un petit poble del Maestrat, cada any, el dia que, al Camp de Tarragona, les avellanes ja són plenes. D'això fa molt de temps, a les escoles explicaven allò des russos dolents i els "alzados" bons i el pare de la Lola rebia paga doble. I va ser així durant forces anys. Però el dia de Santa Magdalena jo no anava a l'escola i ningú em parlava de russos ni d'alzados, eren vacances i, en una bonica casa d'un petit poble del Maestrat, jo era la nena més mimada i feliç del món mundial. Alguns revivals valen la pena i no provoquen talls de digestió.
Demà dia 21, un dia abans del 22, ploraré, tindré mal de coll i no trobaré les ulleres, però cap avia no em portarà una madalena d'amela al llit. A les Gavarres tot tornarà a ser igual i, efectivament, aquest és el problema. Res però que no sigui superable.
Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana tranquil, a Torre Sans no ha arribat el soroll dels diaris, hem sortit a caminar amb les gosses que s'han mostrat molt agraïdes i m'he ajagut a l'hamaca per llegir uns contes de les mil i una nit. De tant en tant els clàssics serveixen per fer oblidar els talls de digestions que provoquen determinades dates i les noticies que sonen massa.
Sempre petons, naturalment.
4 comentaris:
No tens cap foto amb el vestit de la Petra? Sería genial poguer veuret! Una abraçada ben forta i força per demà! (un amica meu, en Ramón, sempre diu: No et preocupis Josep, estem condemnats a vençer!!!)
El 22 no estaré aquí para felicitarte el dia de Santa Magdalena... Mi madre no las hace de almendra, pero estan ricas igual, solo que es un regalo que nos deja para Navidad,siento pena de no saber cocinarlas. desde la inafancia, igual que tú Magda,no pase de separar los papelitos ondulados y esperar a que saliesen del horno de lca cocina de leña
Me toca estar fuera hasta el sábado.Asi que otra vez a perder el paso de las entradas y echaros de menos.
Acordaros un poco el 25 , Dia da Patria Galega, la casa Real haciendo ofrendas en la catedral, y los demas en la calle de manifestación o dejando flores en el panteón de Castelao y Rosalía. Pais de contrastes como en todas partes.
Bicos, Petons Muxu
...m'ha encantat la història de les magdalenes i el que és més fort m'han vingut unes ganes irrefrenables de menjar-ne una amb ameles;però ara mateix no en tinc cap a mà és a dir que hauré de fer ús del gust i la olor en el record. Per si un cas em despistés ...molts petons preciosa
Doncs alguna foto hi ha a les caixes que guarda la mare a Terrassa, poques dels estius, només quan els pares hi eren, després em sembla que els avis, fa 45-50 anys no tenien encara màquina de fotos, vaja que crec que no en van tenir mai.
Gràcies estimada Meiga, a veure si algun dia ens expliques alguna cosa de tantes escapades. Recordarem amb tu la teva pàtria el 25, promesa feta.
A veure quan trobem una estona per degustar les madalenes i el que faci falta juntes, serpentina, aquest cap de setmana vam estar a punt de pujar, però després no va ser possible. fas vacances? Perquè no vens?
Una coseta per a tots ... em sembla que ja tenim la fonda de les Alpujarras reservada, i aquesta vegada es veritat que és una fonda. Espero els detalls de la Susa.
Bé, ara no celebro el sant, clar, no toca, però em deixo felicitar igualment, a més m'agrada rememorar la senyora de qui porto el nom. Algú que, diuen, va fer de l'amor la raó de viure.
I ..... sempre petons.
Publica un comentari a l'entrada