Moltes vegades, massa, no sabem si obrir molt els ulls o tancar-los. Moltes vegades, massa, ens topem de nassos amb fets i noticies que no podem admetre, que no haurien de ser veritat, que voldríem pensar que són exagerades o manipulades perversament. Això no pot estar pensant, diem tres vegades, i a la quarta, quan ja queda clar que sí, que està passant, llavors tenim diverses opcions, una de les opcions és allunyar-nos del fet, físicament i/o mentalment. Les opcions evasives són àmplies i diverses, fins i tot sense haver-nos de moure de la cadira. I és que de fet ... si no podem fer-hi res. Perquè patir inútilment?
Però, algunes vegades, quan ja queda clar que sí, que allò està passant, no tanquem els ulls. Obrim la boca i cridem: No pot ser! No ha de ser! És vergonyós! És injust! Cridem cada vegada més fort mentre el pit s'encongeix i s'hi forma aquella pedra, aquell puny que estreny fins a provocar dolor. I en el crit girem els ulls per buscar algú més. Hi ha d'haver altres crits com el nostre, pensem. I, moltes vegades, massa, al nostre voltant no hi ha res més que silenci. Llavors, moltes vegades, massa, callem. Per què parlar inútilment?
Algú, un dia, no importa quan ni on, va dir allò del vol de la papallona. Des de llavors sabem que les veus arriben sempre a alguna orella.
Només és una reflexió, feta al vol, ara que obro el blog, a les nou del vespre a les Borges del Camp i amb una temperatura de 9 graus, no està malament.
I ara, a les nou del vespre d'avui 16 de gener per als gregorians, amb 9 graus de temperatura, me'n adono que demà el Josep se'n va de nou a visitar els seus amics d'orient: Bon viatge amic, ja saps que en aquest noespai, notemps ens continuarem trobant. No deixis de fer-nos present la teva ruta amb les mirades amoroses de sempre.
Però, algunes vegades, quan ja queda clar que sí, que allò està passant, no tanquem els ulls. Obrim la boca i cridem: No pot ser! No ha de ser! És vergonyós! És injust! Cridem cada vegada més fort mentre el pit s'encongeix i s'hi forma aquella pedra, aquell puny que estreny fins a provocar dolor. I en el crit girem els ulls per buscar algú més. Hi ha d'haver altres crits com el nostre, pensem. I, moltes vegades, massa, al nostre voltant no hi ha res més que silenci. Llavors, moltes vegades, massa, callem. Per què parlar inútilment?
Algú, un dia, no importa quan ni on, va dir allò del vol de la papallona. Des de llavors sabem que les veus arriben sempre a alguna orella.
Només és una reflexió, feta al vol, ara que obro el blog, a les nou del vespre a les Borges del Camp i amb una temperatura de 9 graus, no està malament.
I ara, a les nou del vespre d'avui 16 de gener per als gregorians, amb 9 graus de temperatura, me'n adono que demà el Josep se'n va de nou a visitar els seus amics d'orient: Bon viatge amic, ja saps que en aquest noespai, notemps ens continuarem trobant. No deixis de fer-nos present la teva ruta amb les mirades amoroses de sempre.
2 comentaris:
Si fes la meva ruta sol (i no em refereixo a la Laura) si no sense estar en contacte amb vosaltres...mal assumpte! Potser ni la feria! Sempre os porto amb mi, i encara que a vegades sense masses paraules, sempre parlo amb vosaltres, os explico les meves vivències amb els meu amics d'orient i en la meva ruta. Sou part de mi i una part molt important!.
...hola, avui entre remenar i remenar la cassola he vist una imatge,a les noticies de la TV,que per fi m'ha agradat; aquell periodista americà que li ha dit directament i sense embolcalls lingüístics "terrorista" a la ministra d'exteriors d'Israel en roda de premsa als EEUU, guau!!!s'ha de tenir pebrots per a dir això allà. Abans aviem anat a passejar amb en M, de fet hem anat a portar llaminadures (pa sec) a uns 10 cavalls que viuen com a reis en un mas d'aquí la zona, tan punt ens han vist, han vingut disparats a buscar els seus bombons, son preciosos; avui ha fet un bon dia, amb sol i no gaire fred i jo tot just començo a sortir-me'n d'una horrible contractura a l'esquena (coses de l'edat i de la feina). Abans d'escriure m'he passat per la Morenita i m'ho he passat molt be amb la música, bona ruta també per a en Josep. Per cert, guapa, sense títol val, sense foto...en fi, però sense lletres espero que no.Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada