dijous, 29 de gener del 2009

Una que es mou per ambients obscurs

Avui algú de la feina s'ha dirigit a mi de la manera següent: - tu que et mous per ambients obscurs – El porta a pensar que "em moc per ambients obscurs" haver-me vist en una concentració de solidaritat amb el poble palestí. Què deuen ser per a ell "ambients obscurs"? Com no sigui el fet que la concentració es va fer a les set de la tarda i a aquesta hora ja era fosc. Encara que fosc no és ben bé sinònim d'obscur, però tampoc no es pot demanar a tothom masses matisacions conceptuals.

Onze de la nit a Torre Sans, a fora és obscur, perdó és fosc. Dotze graus de temperatura i una pau absoluta. Ja no bufa el vent i el silenci és fa estrany. Haig de sortir de casa per comprovar que hi ha món darrera la finestra. Les gosses s'acosten i els arbres dormen en la quietud. Tots, també el pi centenari, amnistiat de moment pel jardiner. Em moc de puntetes per no pertorbar el descans d'Èol. Li convé renovar energies, n'ha perdut massa aquests dies, va jugar fort, però havia avisat, els meteoròlegs missatgers el van anunciar, crec, o potser no, ja se sap que això de la meteorologia no és pas un ciència exacta (diuen alguns), i els polítics pobrets, qui els ha ensenyat a llegir cartes dels déus? Tea culpa, tea culpa, tea grandisima culpa. Ep senyors que em sembla que no anava pas així.

Onze de la nit a Torre Sans. Dotze graus de temperatura a fora, la tranquil·litat és absoluta i a mi m'agafen ganes de passejar una estona entre els pins que dormen, també el centenari, amnistiat, de moment. No han tingut tanta sort els condemnats a mort avui al Japó. I tants altres a tants altres llocs. El pi centenari ha salvat la vida i dorm tranquil. I jo tinc ganes de quedar-me una estona al seu costat, vetllant el seu son. S'hi està bé a la fosca. Deu ser, naturalment, que m'agrada moure'm per ambients obscurs.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

S'hi està molt tranquil. Torno de la Filmoteca de BCN, de veure El somni, passejant des de l'estació de tren de la UAB fins casa. Un dels meus trossos favorits també de nit està força més silenciós que Barcelona (sirenes, cotxes, pudor).

meiga ha dit...

Vuelvo por aquí despues de un par de días , y me alegra leer tantos mensajes tan llenos de sentimientos, y que el pino centenario siga en pie.

Estoy un poco cansada y no salen las palabras como otras veces. Tampoco es necesario, me conformo por un paseo virtual por la penumbra de Torre Sans (yo tambien tengo algo de gato)

Bona nit, boas noites, gabon

Anònim ha dit...

Pues yo como la meiga estoy justo a la misma hora paseandome por la penumbra de Torre Sans, yo como ella también estoy cansada bueno muy cansada,y como ella también me alegro por el pino centenario,además siento que le hemos ayudado un poco en esa amnistia que le ha otorgado el señor jardinero y eso está bien.Diría algo sobre los ambientes obscuros pero estoy muy cansada.Ondo lo egin.

Josep ha dit...

Jo diria que els ambients obscurs es troben dins alguns palaus, sales , comandaments de cuartels i caixes fortes...però a Torre Sans? Allà tot és clar i l'ombra fa bonic! Com l'ombra que espero ens segueixin regalant els pins centenaris.