Diumenge 1 de Febrer. A Torre Sans continua la quietud, ha parat de ploure, si es que és pot dir ploure al petit xim-xim d'ahir i d'aquest matí, i canten els pardals de fora, entre les branques que encara queden dalt dels arbres, forces cal dir-ho, ben humides també. Comença a fer-se fosc i ens replantegem la decisió d'anar al cine. Coses visibles ja n'hi ha, però prou engrescadores com per fer-nos aixecar el cul de sofà ara que el foc crema amb aquesta alegria?
Hem passat un altre cap de setmana i tampoc no ha fet vent. La Serpentina va venir i vam passar sota els arbres caiguts de l'estació i vam pujar les escales sense llum, com un ritual, com si rodéssim alguna escena de pel·lícula de terror. És realment impressionant veure de prop, prou de prop com per tocar-los, aquells pins gegants tombats definitivament.
És definitiva la caiguda del capitalisme? S'han preguntat els de Davos, força pessimistes ells, ja ho veus, ara correm-hi tots. Jo em quedo a Betlem, o en tot cas, ja que no hi sóc, em quedo a casa, vora aquest foc que no és de la llenya dels arbres caiguts amb la ventada, perquè està recollida i tallada d'avui mateix, i això vol dir verda i mullada. La llenya que crema és vella, ben aviat tindrem la nova, la que, amb paciència, i sota el xim-xim continuat d'aigua, ha recollit i tallat l'Enric, amb una mica d'ajuda meva i fins i tot de la Petita.
S'hi està bé al costat del foc, no crec que aixequem el cul per anar al cine. A Betlem ja no hi arribem, a Davos no se'ns hi ha perdut res i a Madrid, allà on passa tot allò dels espionatges que espero que il·lumini algú cap a la construcció una bona novel·la negra, allà justament a la capital de les espanyes, neva i neva, ho ensenyen a la tele, carreteres tallades etc. No, tampoc no aniré a Madrid.
Què ho deu fer que m'he quedat sense servidor ara? Si no fa vent, ni plou. Si hi ha tanta calma ...
Hem passat un altre cap de setmana i tampoc no ha fet vent. La Serpentina va venir i vam passar sota els arbres caiguts de l'estació i vam pujar les escales sense llum, com un ritual, com si rodéssim alguna escena de pel·lícula de terror. És realment impressionant veure de prop, prou de prop com per tocar-los, aquells pins gegants tombats definitivament.
És definitiva la caiguda del capitalisme? S'han preguntat els de Davos, força pessimistes ells, ja ho veus, ara correm-hi tots. Jo em quedo a Betlem, o en tot cas, ja que no hi sóc, em quedo a casa, vora aquest foc que no és de la llenya dels arbres caiguts amb la ventada, perquè està recollida i tallada d'avui mateix, i això vol dir verda i mullada. La llenya que crema és vella, ben aviat tindrem la nova, la que, amb paciència, i sota el xim-xim continuat d'aigua, ha recollit i tallat l'Enric, amb una mica d'ajuda meva i fins i tot de la Petita.
S'hi està bé al costat del foc, no crec que aixequem el cul per anar al cine. A Betlem ja no hi arribem, a Davos no se'ns hi ha perdut res i a Madrid, allà on passa tot allò dels espionatges que espero que il·lumini algú cap a la construcció una bona novel·la negra, allà justament a la capital de les espanyes, neva i neva, ho ensenyen a la tele, carreteres tallades etc. No, tampoc no aniré a Madrid.
Què ho deu fer que m'he quedat sense servidor ara? Si no fa vent, ni plou. Si hi ha tanta calma ...
4 comentaris:
Ha plogut tot el cap de setmana, i continua tal com afino l'orella. A casa, una lleonera sense foc a terra, també s'hi està molt bé. D'aquí uns dies la Marcela ens deixa quatre setmanes, per viatge de negocis a Xile.
Espero anar a Madrid a conèixer un parell d'amics, ben aviat. Però algun cap de setmana abans intentaré passar pel Camp.
Abraçades avançades,
Que bien" no hay mal que por bien no venga", dice un refran, tendreis leña para el año que biene ,bueno para la calçotada ya estara en condiciones para hacer la carne y las alcachofas, no?.
Aqui el tiempo tambien esta un poco pesado, practicamente cada dia nieva a 50-100 metros de Ohanes,nos dio un respiro dos o tres dias y otra vez al frio,la Sara esta encantada practicamente esta todo el dia en casa.
Hi haurà, hi haurà llenya per la calçotada, segur que aconseguirem assecar-la d'aquí al març. Ara ja ha parat de ploure i per aquí no hi ha gens de neu. Compta morenita que per los madriles fa molt fred i tu ets mol petitona, no ets quedis perduda entre la neu, emporta't a la Mina, per si de cas i que vagi en compte també ella amb les torçades de peu.Ep Susa, una abraçada a la Sara, deixa-la que visqui com una reina, que ja li toca.
Se m'endurà, se m'endurà. I després de dir-vos bona nit a tots, me'n vaig al llit a llegir una estona, coses interessantíssimes de biblioteconomia bàsica.
Publica un comentari a l'entrada