Avui ha fet un bon dia, sí. Amb sol i sense fred, també. Com a mínim a Agullana i a Les Borges. A les Borges era (és) la festa major d'hivern (Sant Antoni) Sant Antoni i el dimoni, aquells que jugaven al 31. El dels burros. No n'hi deuen anar gaires de burros a la benedicció, nosaltres no hi hem anat, ni les gosses tampoc. Ni tampoc no hem anat a ofici, ni a les sardanes, ni al ball amb orquestra, que era gratuït. Li he proposat a la Mina la possibilitat de treure el nas per l'ofici, però ella a preferit quedar-se a casa i ajudar-nos a recollir caques de gosses que les deixen anar per tots els caminals, i és que això de l'educació i els bon modals cada dia es posa pitjor. No és només greu que les gosses es caguin pels caminals, el més greu és que rebem les visites en pijama i en lloc de mudar-nos i anar als actes socials, com Déu mana, ens dediquem a les tasques domestiques més escatològiques, amb visites incloses, sense cap mirament. Com ha canviat el conte! Hi havia més d'una caca digna de fotografiar, mira que la Mina m'ho ha fet notar en més d'una ocasió, però jo mandrosa no he tret la màquina de la funda. I així he seguit, fent créixer la mandra al llarg de la jornada festiva. Hi ha hagut també hospital, naturalment, ahir vam deixar la mare Montserrat molt dèbil, atacada per diversos virus hospitalaris ha hagut de tornar als sueros, sondes, oxígens i antibiòtics. Avui tot estava una mica més controlat. Ha tingut ànims fins i tot d'explicar-nos una recepta per fer el salmó que hem aplicat a l'arribar a casa i ha funcionat d'allò més bé. Recollides i cremades de fulles (amb la meva por inclosa) i poca cosa més. Mandra total, avui, dia de Sant Antoni, el que jugava al 31 amb el dimoni. El dels burros. Nosaltres no hem anat a la benedicció, ni a la missa, ni al ball. Potser algun dia organitzarem un festival de cinema, o d'alguna altra cosa, potser tornarem a la poesia, potser llavors hi seré (o potser no). De vegades la mandra s'instal·la al cos d'una manera que costa de treure i no es tenen gaires ganes de res, ni d'escriure. No he trobat cap tema per comentar, no tinc títol, no tinc foto. Si no fos perquè m'han demanat que no ho deixi sens lletres ...
Diuen que declararan demà un alto al foc, però que no hi haurà retirada. Diuen que ... avui han continuat el morts, diuen que ...
Avui ha fet un bon dia, sí. Amb sol i sense fred, també. Com a mínim a Agullana i a Les Borges. A mi se m'ha instal·lat la mandra, tanta que ni trobo res de què escriure. Potser si hagués anat a la benedicció .
Diuen que a Gaza ... no sé que diuen, però avui, encara, hem de parlar de genocidi. Se m'ha instal·lat la mandra al cos, sí, però, amb o sense mandra, avui encara hem de parlar de genocidi. Demà, en fi, de demà, ja en parlarem demà
Diuen que declararan demà un alto al foc, però que no hi haurà retirada. Diuen que ... avui han continuat el morts, diuen que ...
Avui ha fet un bon dia, sí. Amb sol i sense fred, també. Com a mínim a Agullana i a Les Borges. A mi se m'ha instal·lat la mandra, tanta que ni trobo res de què escriure. Potser si hagués anat a la benedicció .
Diuen que a Gaza ... no sé que diuen, però avui, encara, hem de parlar de genocidi. Se m'ha instal·lat la mandra al cos, sí, però, amb o sense mandra, avui encara hem de parlar de genocidi. Demà, en fi, de demà, ja en parlarem demà
5 comentaris:
Nosaltres, Laura i jo acaben d'instalar-nos al hotel de Bangkok. Ha estat un viatge llarg doncs avrem sorti ahir a les 3 de Bilbo i hem arribat a les 4 de la tarda (em canvi d'horari, 6 hores més).és ue mandra el que tenim es esgotament d'aeroports i vions! Ara a descansar una mica, massatge per tornar les coordenades al seu lloc, sopar i dormir. Una abraçada a tots! (encara no hi han fotos).
Heu arribat esgotats i el primer que heu fet és dir hola.
Jo acabo de dinar, aviat per ser diumenge, però és precisament a aquesta hora, les tres aquí, quan els de l'hospital no tenen ningú. Marxem a l'hospital, ara, a les tres de la tarda que per vosaltres és hora de sopar, ja més descansats, suposo i segur que molt aviat trobarem aquelles magnífiques fotos de les nits a Bangkok. Bon profit, bona nit i gràcies per ser-hi
A Barcelona i, diuen, a Terrassa, també hi ha fet bo. Al meu poble hi fresquejava, al vespre (sembla que més que a Terrassa), però les braves, les gambes i el pernil de l'Alaska van ser molt bons. No els descarteu quan visiteu aquests paratges.
Molts records,
Un saludo para todos , los que estais aqui, y los que andais a miles de kilómetros, antes de ir al cine (cosa rara para mi ultimamente porque no ponen mas que basura americana)
Hoy vamos a ver "La clase", lastima que sea en los cines con peores salas, pero es lo que hay.
...no et turmentis, reina, la mandra també s'ha de saber gaudir, jo mateixa avui...que encara ha fet bon solet i ens ha permès anar a veure com el mar es va menjar un tros d'escullera i una falsa platja a la part mes tramuntanera de Llançà, com impressionantment va rebotir aquells enormes blocs i el mar en va engollir uns quants...jo mateixa avui, he fet una bona migdiada al sofà, amb les ulleres posades, el diari mig tombat sobre les cames i el foc hipnotitzant-me l'inconscient, amb tot el que haig de fer i ja veus ... tambè te el seu que!..sempre petons i que es millori tothom
Publica un comentari a l'entrada