Plou a Euskadi i el Nervión pot desbordar-se d'un moment a l'altre. Es moren les vaques de set a Argentina. Plou a Vigo. A Les Borges vent. Bufa del nord-oest.
Del Nord-oest m'arriben frases amables, paraules que són molt més que una ordenació de lletres ben sonants, calidesa des de llocs que són molt més que llocs cap aquest espai que algú, fa cent anys, va decidir anomenar Torre Sans. Llocs que són més que llocs.
He decidit portar els sentiments de la marquesa i la meiga cap al pi centenari. Les paraules d'amistat de dues dones, que són molt més que dones. M'he assegut una estona sota el pi. Feia fred, però no me n'adonava. Feia vent, però no m'espantava. Li he parlat clar al pi centenari i li he demanat disculpes per la meva covardia d'ahir que em va dur a esquivar-lo. La situació és la que és i els sentiments són els que són, no hi ha més. I si hi ha alguna altra cosa, es digui com es digui, aquí no juga.
El pi centenari m'ha escoltat i després, com qui no se n'adona de la situació, m'ha preguntat per la feina i per quatre foteses més, com cada dia. Ha bufat una mica més fort el vent i tots dos, el vent i el pi, s'han posat a cantar "Asturias patria querida". Al cap d'una estona el pi s'ha vinclat una mica cap a mi i m'ha dit: M'agradarà que la marquesa i la meiga, sigui quan sigui, facin servir la meva llenya per escalfar-se. Després ha començat a entonar
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
7 comentaris:
...carai Magda, el Sr Pi és un gran artista, m'agradarà fer-li una abraçada quan el vegi, és un pi pinyoner? hi tinc predilecció (pel que tu ja pots deduir) ... per aquestes terres també bufa Mestral, però mes fluixet, aquell vent que aquí també li diem del Canigó, per que passa per allà i arreplega tota la fred de neu que pot per recordar-nos que som a l'hivern, per si un cas ho haguéssim oblidat(!)... avui ha fet un dia preciós, fred però lluminós, hem anat a Banyoles a comprar paper per en Miquel,paper dels fets a mà, per fer gravats...allà no feia vent i per una estona tots els muscles del cos s'han relaxat, buf! (les cervicals, tambè)...sempre petons
Muy ocurrente la cancion de Mercedes, denota tu estado de animo y cariño hacia ese pedazo de arbol, espero que no tengais que cortarlo seria una lastima,aunque yo me hubiera acojonado un poco viendolo moverse y "cantar", porque entiendo que esta entero todavia,no?.
Por el norte no lo estan pasando demasido bien.
Hola estimats tots! Vaig seguint com puc les vostres coses però potser no com altres viatges. En aquest hotel la conexió és molt dolenta i endemés haig de compatir les poques estones que tenim per conectar-nos amb la Laura que segueix el seu Facebook.El nostre viatge és molt agradable, com sempre, amb els meus amics que riuen i m'estimen i amb una bona companyía.Ahir varem ser a Bassat i avui hem tornat a anar a Bati river, que ja coneixeu d¡altres vegades, més tard miraré, si puc conectar, de possar algunes fotos més.Aquí quasi no fa vent però fa millor temps que a Vietnam a on teniem 11 graus i ens pelavem de fred al no portar roba adient. A cambodja tenim uns 26 graus de dia, una mica de caloreta però que s'agraeix després del fred que varem passar a Cat Ba. Os anirè aseguint com pugui i no patiu que quan torni ja fare un dels meus albums amb tota l'artilleria de fotos. Os estimo.
Vaya, que suerte tiene el pino, que suerte que le quieran así, que privilegio de pino, como me alegro por él, buffff!!!! seguro que se mantiene en pie, con semejante autoestima deben de pasar envidia todas las plantas, que ya por altura y por edad han estado siempre por debajo, las clases sociales ya se sabe, pues nada, yo mando un saludo a ese jardín que pocos pero intensos ratos me ha hecho pasar.Uno siempre tiene recuerdo de leer en las novelas de pro recuerdos de verano, de veranos cálidos y maravillosos a los que uno vuelve, pues yo, cuando me paseé por ese jardín recordé esos veranos descritos por el autor y quise volver....volveré jardín, un saludo.
Avui ha fer un dia preciós, sense vent, lluminós i càlid. El pi no és pinyoner, però igual es deixarà abraçar si a la serpentina així li ve de gust. Perquè el pi, Susa, hi és, i tant que hi és, la propera setmana un jardiner valorarà si l'arranca del tot o li perdona la vida i només el mutila.
Hola Josep (i Laura) no en tenim cap dubte que esteu amb nosaltres, com nosaltres amb vosaltres, difrutant amb Begirada. Capteu tot el que pugueu i porte-ho cap aquí que falta ens fa, no patiu si no podeu connectar-vos (que de fet connectats estem) ja hi haurà temps de mirar i xerrar amb més tranquil·litat quan sigueu aquí. D'altra banda, Josep, em sembla que val la pena que marxis sovint, encara que sigui només per tenir el plaer d'acollir (en aquesta humil casa) l'anònima marquesa, maitea Miren que ya sabes que las cosas se quieren por lo que significan y mis amores por las cosas, incluso plantas y animales de este lugar están forzosamente atados a mayores amores de otras personas que lo han disfrutado conmigo y etre todas las personas sabes, maietea, lo sabes bien y lo digo y lo repito, tu ocupas un lugar muy especial.
Caram noies, quines poetesses esteu fetes. Jo no estic tant inspirada, però estic amb vosaltres i amb aquest arbre centenari. Sempre petons.
La teva presencia ja és poesia, Dolors. M'agrada que hi siguis.
Publica un comentari a l'entrada