La Susa fa els deures

Fa un any, una mica més i tot, ens preguntàvem que eren el chiscos de San Antón. Ja hi tornem a ser, ha passat un nou Sant Anton i aquí estem, amb la mateixa pena i amb la mateixa glòria que l'any passat ( o potser no, de fet han vingut noves penes i noves glòries) però hi som. Qui ho havia de dir? Sembla ahir que l'Obama encara no era president, ai no, vull dir que sembla ahir que feia tant de vent a Ohanes que no van poder torrar patates. Tot i que la temperatura era més suau l'any passat que aquest a Ohanes, però feia molt de vent, sembla ahir que també en va fer molt a Les Borges, o avui, que encara en fa més, xiula, xiula ... fa com una mica de por i tot, em desperto a la nit amb aquests xiulets. Si el Josep fos aquí podria fotografiar aquest terrible vent, però és a Hanoi, i ens regala unes fotos magnífiques de bicicletes. Molt bonica sí, però jo encara no he vist el llac i tinc moltes ganes de veure'l. Potser demà.

Sembla ahir que va nevar a Ohanes i la Susa ens va dir que ens enviaria fotos, i sembla ahir que les fotos no arribaven, de fet era ahir, crec, que les reclamava i va ser ahir, que vaig obrir el correu i, oh miracle, les fotos d'Ohanes nevat eren allà i també les del chisco, no el de l'any passat, aquell que va fer tant de vent que no van torrar patates i que la Susa va plegar aviat (una mica mona) les del chisco d'enguany, 17 i San Antón, que no sé si van torrar patates, però segur uns xoricets que fan molt de goig.