Avui, que compleixes anys. I demà, i l'altre, i l'altre, i l'altre ...

És només una imatge, una petita referència a un lloc que tu Pablo coneixes molt bé, un lloc que has treballat amb amor durant anys. Un lloc que és teu, o bé tu ets del lloc, o cap de les dues coses perquè ningú ni res és de ningú, perquè si alguna cosa tens realment interioritzada, si en alguna cosa creus de veritat i ho practiques, és en la negació de la propietat. Tu ets de la terra i la terra és teva perquè mútuament així ho voleu. Treballes i estimes la terra, la bellesa senzilla i humil, la millor de les belleses.

És només una imatge, una petita referència, a aquest lloc, magnètic i carregat d’esperança i de memòria com tu el defineixes. A aquest lloc, germà bessó de tants altres a la natura, indiferents sempre a castes, classes i altres invents dels humans que ens separen. Aquests llocs, d’aquí i d’allà, on la mare terra desprèn tota la seva força i ens somriu, i ens obre els braços, i amb una certa tristesa ens diu – què idiotes sou els humans.

És només una imatge, Pablo. Però sé que tu pots entendre, encara que no posés cap paraula, el que pretenc dir-te, avui, amb l’excusa del teu aniversari. El que pretenc dir-te sempre, compleixis o no anys.


Una imatge d’un espai on la màgia hi té cabuda. Un espai que hem compartit. Una màgia que ens heu sabut fer arribar, tu i la nostra estimada Cèlia. Què bonic que és tenir amics! - em deies aquest mati, - i que trist estar sol. Que bonic que és tenir-vos! Que bonic que ens tingueu! Així, perquè mútuament ho volem, sense compromisos, sense propietats.

És només una imatge, Pablo. Però sé que tu pots entendre, encara que no posés cap paraula, el que pretenc dir-te, avui, amb l’excusa del teu aniversari. El que pretenc dir-te sempre, compleixis o no anys.