Durant més d'una hora he tingut problemes amb el sistema. Crec que no he pecat de soberbia i he guardat l'escrit. El busco .....
_________________________________
No sé si són els 55, però alguna cosa aquesta setmana pesa més que la passada. Potser són els quilos, no m'he pesat però, des que no fumo, no paro de rosegar. Ara mateix m'estic acabant un paquet d'ametlles que no vam obrir per al vermut de diumenge. No m'he pesat, millor no fer-ho, però cada vegada es fa més difícil cordar-se els pantalons. Seran els 55? O aquesta primavera que no acaba d'entrar? No ho sé, però aquesta setmana alguna cosa pesa més que la passada.
Són casi les set de la tarda i els plats i l'olla del dinar encara són a l'aigüera. Això no hauria de dir-ho aquí potser, m'hauria de fer una mica de vergonya. Si ara tingués una visita intentaria no deixar-la entrar a la cuina. Si algú em truqués per dir-me que passarà per casa, correria a endreçar-la una mica abans que la persona en qüestió arribés. Amagaria les vergonyes, o ho intentaria, en el cara a cara. Aquí, en cavi, no sé ben bé perquè, continuo despullant-me. Malgrat els 55 i la panxa creixent.
S'apropa Sant Jordi i el roser d'enramar està farcit de roses petites, els altres, els de terra, ni una encara, ni sé si en faran, són vells pobrets i qualsevol cosa els suposa una dificultat. A mi, avui, m'ha fet mandra netejar els plats. He segut al sofà després de dinar, només per mirar una mica les noticies mentre em prenia el cafè, i m'he quedat adormida. Amb aquella nostàlgia de cada dia, a la mateixa hora, aquella buidor que es situa entre l'índex i el mitger. Aquell desig immens de xuclar i sentir com el fum penetra pels forats, directe al cervell. M'he adormit sense adornar-me'n i, al despertar, els plats bruts encara eren a l'aigüera, la tassa damunt la taula i el cendrer absolutament net damunt la lleixa on el guardo per aquells o aquelles que el puguin necessitar.
Ara, casi a les set de la tarda, em desperto lentament, em costa tornar. No sé si són els 55, la cintura més ampla o aquesta primavera que no acaba de ser. Però, hi ha alguna cosa aquesta setmana que pesa més que la passada. Ahir encara teníem el bon gust dels aniversaris. Somiàvem amb la república i celebràvem que al camino de Balbarda l'Anxo i l'Alicia fan boníssimes melmelades i que al marquesat de l'Urumea la Miren i el Pep babejen amb cada nova sortida del Peru. Avui el senyor Ratzinger fa 81 anys i ha decidit celebrar-ho a la Casa Blanca, no crec que la similitud de color amb la seva vestimenta sigui el motiu de l'elecció. Abans d'adormir-me sentia com allà, en aquell país que és sota el Canadà que és on anirà la Susa aquest estiu, allà on Canadà i Mèxic perden el seus noms, dos homes celebraven un aniversari. És evident que tots procurem ser prop dels nostres quan fem anys.
I ara, que ja passen de les set de la tarda, no tornaré a posar la televisió. No vull tornar a veure les noticies dels aniversaris, ni saber que ens van enganyar amb allò d'Ascó, ni trencar-me les banyes pensat quines seran les conseqüències d'un trasvassament (mini, provisional o com li vulguin dir). Aconseguiré aixecar-me i netejaré la cuina. No hi ha cap cendrer ple, però arriba l'olor de les roses petites del roser d'enramar i de tots aquells que heu passat per aquí i junts, hem celebrat algun aniversari.
3 comentaris:
Tot aixó d'Ascó es una mica preocupant, no Magda? Sobretot pels que viviu tant aprop. Continuen, les noticies, dient que no ha estat rès, pero.... després de les mentides que acostumen a dir i de la destitució del director, alguna cosa no va, o no ha anat bé. Ara ens diuen que la energia nuclear és la més neta i la que menys contamine; no sé....pero fa por, en serio. Quan han de fer noves centrals (France i Inglaterra), sempre són segures i no pasa rès; pero quan passa, sempre toca el rebre als mateixos, als treballadors i veïns. En un món que només es mou pels negocis, per "la pela es la pela", no em crec rès de la supossada seguretat ni del supossat perill. A vegades també crec que em faig vell al fer aquestes afirmacions, però hom va veient el que passa arreu i cada cop costa més "creure". Quasi 90 morts en un accident d'aviació a Congo; més de 50 morts a Bagdag; més de 40 morts (la majoría nens a la India en un altra accident; el Papa i el Bush cantant junts i agafadets de la má el "happy birthday"... perquè vols possar les noticies, Magda? Millor una estoneta estirada al sofà, tancant els ulls, i deixant que t'arribi la flaira dels rossers!. (La cuina pot esperar).
Poco más puedo añadir a lo que ya dice Josep.
Justamente de estas cosas habala unos días atras con los dos únicos alumnos que tengo en Ciencias de la Tierra y Medio Ambiente. Les tendré que hacer un examen la semana que viene y toca el tema de las fuentes de energia...Algo haré para que nos solidaricemos en clase con la gente de Ascó, y de tantos otros sitios donde nunca se dan informaciones oficiales claras.
La actual Conselleira de Cultura de la Xunta fue compañera de facultad, estuvimos juntas una vez en el comité de estudiantes, y la recuerdo diciéndome con cierta frecuencia que ella no creia en las posturas testimoniales.
Yo, 25 años después, aún intento seguir creyendo que hablarles de Ascó a estos dos jovenes tiene un sentido y dará fruto... Si dejara de creerlo, mejor que ya no saliese de casa en la vida.
Como siempre, supongo que me comprendeis más alla de las palabras.
Si es posible, que soñeis algo hermoso esta noche
Yo pediré a una estrella algun buen deseo para Goretti (una de mis sobrinas en Barcelona, Josep, quizás aun recuerdes la noche en que nos hiciste sitio a todos en el Marquesado del Urumea)
Está pasando un momento duro, pero saldrá adelante.
En fin, debo irme a buscar yo tambien algún sueño feliz y reparador que ya son horas
Bicos
Després de la pluja torna a bufar el vent. Ahir no hi van haver estrelles, possiblement avui sí, tant que desitgem la pluja! encara plourà per Sant Jordi i ens fotrà la festa enlaire.
Si veig alguna estrella, Meiga, jo també li parlaré de la Goretti.
Pep, tranquil, encara no ens ha començat a caure la pell, és broma, naturalment, però millor ens ho prenem així.
Demà cinc anys de la Biblioteca de Reus. Gran festa. A veure si faig fotos i n'explico aquí alguna cosa. Tenim l'Enric d'un nerviós ... Però segur que tot anirà bé.
Publica un comentari a l'entrada