Plou. Cau una cosa fineta, fineta. Més aviat és boira baixa. Va bé per als arbres, però no omple els pantans. Anem desfullant margarides. Anem, no. Van ... desfullant. Cal donar a cada persona el seu lloc, no és el mateix una primera que una tercera. Som capaços de parlar amb propietat? Amb la propietat de qui?
Fa fred, força, no arribem ni als 10 graus. He sortit tard de la feina, és dilluns i toca tardes. Eren les set i, amb el canvi d'hora, havia de ser clar, però, amb aquesta boira ha calgut encendre els llums. Sort que he dut el cotxe al taller i he fet canviar les bombetes foses. A la carretera hi ha obres i provoquen retencions, ja sembla l'àrea metropolitana això.
S'ha fet tard, és fosc i sembla hivern, però plou, una cosa fineta, fineta, més aviat és boira baixa, no omplirem pas els pantans
Mentre venia cap a casa pensava. Com que hi havia retencions ... Ja em sabia les noticies, i no tenia ganes que em tornessin a explicar que el Montilla i el Mas s'han reunit (per allò de les fulles de la margarida) o els cristos de la torxa. Tot això que passa a la Xina és ben estrany, no? De vegades els dilluns escolto el Carrillo a la SER, amb la Nierga, només per constatar que és possible, passats els noranta, conservar la lucidesa, és clar que per conservar cal haver tingut (quien tuvo retuvo, duien els castellans). Però avui la SER feia sorolls.
Doncs, això, què plovia, una cosa fina, més aviat boira. Què tornava de la feina amb els llums encesos perquè fa dia com d'hivern. Què de la ràdio només em quedava la música de l'ICAT i què pensava. Pensava si al arribar a casa tindria alguna cosa per escriure aquí. Avui no ha passat res, o millor dit, no m'ha passat res, cap anècdota amb entitat de ser copiada i enganxada en un blog, o bloc o petit diari personal. Res per despullar-me. De fet avui fa fred. No vaig depilada i em sento gorda. Fa una mica de mandra despullar-se. A mi em fa mandra. Cal parlar amb propietat i fer servir la persona que toca. Així que, tot venint, al mig de les retencions pensava: Avui bé que es podria despullar algú altre.
4 comentaris:
Si fa fred conve abrigarse i no despullarse! Jejeje,,, encara que tot i fent fred, ja ho fas aixó de despularte, doncs sempre hi han dies que no hi ha rès a dir. "Tranquilitat"... i no sabem mai si aixó es bo o dolent, o , com diu el xiste, simplement, és. A vegades fa por estar tranquil, a vegades, es un plaer. Si hom esta tranquil pot cercar nous elements per animarse a alguna cosa, el que sigui, per estimularse o per deixar que l'estimulin; en canvi, si hi han males noticies...doncs aixó, són males noticies i jo prefereixo rebren com menys, millor.
Avui ens has dit que no hi ha rès de nou... i sí que hi ha de nou, Doncs jo et torno a llegir, sé que augmenta el trafic a la zone, que els dilluns treballes fins més tard i per tant penso que estarás cansada i t'enviaria un massatge d'aquells que prenc a l'orient si pugués.. (Per cert, ja preparo el seguent viatge pel 24) Et llegeixo cada dia i t'estimo....et sembla que no hi ha rès de nou? A mí no m'ho sembla.
Estoy en el insituto , con mi turno de tarde. Tendría que estar preparando algunas cosas par la clase de después, o ir elaborando los emparejamientos de la liguilla de juegos por ordenador sobre lecturas de la biblioteca. Pero ya veis, he preferido asomarme aquí, pera ver si Magda se desviste o no se desviste. Para enterarme de que "el viatjer" ya está preparando las maletas otra vez, para sentir la presencia de todos los demás aunque no escribais siempre.
Bicos
Na quenda de tarde dun instituto unha mestra, pode espirse un pouquiño?
Grazas por estar sempre querida Meiga
Hooolaaa!!!.
Ya se que no me veis (leeis) desde hace mucho, pero quiero que sepais que sigo aquí, asomándome un poquito, procurando que no se me escape mucho, aunque no llegue a todo.
Hoy me he asomado también a las fotos, que son más que fotos!!!.
El domingo pasado no sólo me asomé, también me "desnudé" pero...no me ví favorecida y finalmente no lo publiqué, decidí seguir "vestida" que es como se me ve bien. Eso sí, me acosté bien tarde.
Estaba "rabiosa". Aún lo estoy en realidad y creo que tengo para rato, pero... ¿sabeis? aunque me asome silenciosamente, a mí me sirve, me hace bien, no me desconecto del todo de todo, no me quedo centrada unicamente en el motivo de mi rabia, estoy con vosotros de alguna manera y...hoy no hay entrada, quiero pensar que Magda está en el teatro o algo así, a veces pasa, faltaría más!!! pero después de haber leido lo de ayer, sólo por si acaso, he pensado que podía quitarme por lo menos el guardapolvo.
Usease Magda, cuando no tengas ganas de desnudarte... no lo hagas ...esperaremos...impacientes pero esperaremos y...alguien se puede ir quitando algo de ropa mientras tanto ¿no?
Os quiero.
Felices sueños a todos.
Publica un comentari a l'entrada