Avui dia tranquil: Passejada fins el mas del Figueres i dinar al port marítim d'Altafulla. Cant d'ocells i flors de mil colors, parets centenàries que conserven tot el seu encant, velers gronxats per les onades, conversa calmada amb amics. Una mare que amamanta, un nen que se la mira i el mar de teló de fons, una foto extraordinària perduda per haver-me deixat a casa la bateria de la màquina. Una nova rosa al roser més proper al rafal i les abelles que xuclen els pètals que l'atzavara els regala en obra pòstuma.
Llegeixo una estona al jardí i escolto sense voler la conversa d'uns que passen. -Total només 18 anys, ni tan sols un per cada mort- diu una veu anònima. Se'm fa present Hamlet i el aquell Déu de Babilònia que clamava que ell era la venjança. Després de sopar remeno una mica per darrera d'aquesta pantalla. Comprovo que malgrat els més de 2000 anys passats, Hammurabi és més viu que mai. Sortosament però, a internet hi ha ha pàgines lliures, enciclopèdies com Wiquipedia, neutrals i objectives. Miro, per curiositat, la informació que dóna sobre de Juana Chaos i després, diguem que per atzar, llegeixo la pàgina d'una altra persona condemnada per assassinats, busco Rodriguez Galindo, només és un joc, una comprovació sense més importància de l'objectivitat i neutralitat de l'enciclopèdia més lliure. Darrera meu el déu de Babilònia deixa anar una riota. Jo sóc la venjança.
Avui dia tranquil: Passejada fins el mas del Figueres i dinar al port marítim d'Altafulla. Cant d'ocells i flors de mil colors, parets centenàries que conserven tot el seu encant, velers gronxats per les onades, conversa calmada amb amics. Una mare que amamanta, un nen que se la mira i el mar de teló de fons, una foto extraordinària perduda per haver-me deixat a casa la bateria de la màquina. Una nova rosa al roser més proper al rafal i les abelles que xuclen els pètals que l'atzavara els regala en obra pòstuma.
Llegeixo una estona al jardí i escolto sense voler la conversa d'uns que passen. -Total només 18 anys, ni tan sols un per cada mort- diu una veu anònima. Se'm fa present Hamlet i el aquell Déu de Babilònia que clamava que ell era la venjança. Després de sopar remeno una mica per darrera d'aquesta pantalla. Comprovo que malgrat els més de 2000 anys passats, Hammurabi és més viu que mai. Sortosament però, a internet hi ha ha pàgines lliures, enciclopèdies com Wiquipedia, neutrals i objectives. Miro, per curiositat, la informació que dóna sobre de Juana Chaos i després, diguem que per atzar, llegeixo la pàgina d'una altra persona condemnada per assassinats, busco Rodriguez Galindo, només és un joc, una comprovació sense més importància de l'objectivitat i neutralitat de l'enciclopèdia més lliure. Darrera meu el déu de Babilònia deixa anar una riota. Jo sóc la venjança.
Avui dia tranquil: Passejada fins el mas del Figueres i dinar al port marítim d'Altafulla. Cant d'ocells i flors de mil colors, parets centenàries que conserven tot el seu encant, velers gronxats per les onades, conversa calmada amb amics. Una mare que amamanta, un nen que se la mira i el mar de teló de fons, una foto extraordinària perduda per haver-me deixat a casa la bateria de la màquina. Una nova rosa al roser més proper al rafal i les abelles que xuclen els pètals que l'atzavara els regala en obra pòstuma.
5 comentaris:
Despues de un fin de semana agotador, me dormiré evocando ese mar de telon de fondo, un poco de paz...
Feia temps que no llegía un llibre de poesía, pero ara ja veig que no em cal!Sempre m'ha agradat com escrius, estimada, pero cada día mágrada més!
...hola...molt bé els dos darrers contes, gràcies Magda...aquí amb el vi, a banda dels altres usos comuns a tots els indrets, és més usual macerar les peres que els préssecs, confesso que me n'has fet venir ganes...dissabte varem inaugurar una mini exposició de 5 artistes, entre els quals en Miquel, en un mas antic on té l'estudi un d'ells i situat a l'Estrada que és un nucli agregat a Agullana, i que amb el seu toponímic descriu molt bé que és el que hi passava a l'època dels romans; de fet malgrat l'AP7, la NII i el TAV, encara es pot resseguir "l'estrada" un bon tros, ja veurem que passarà quan hi afagexin unes altres sigles terrorífiques : la MAT...tan poquetes lletres i tan mal que fan!...en fi la inauguració va anar força be...diumenge varem anar al mar, si, si ja es pot horroritzar tot.hom : diumenge d'agost i al mar!!! mira, ens feia falta i ja esta; nosaltres, com tu ja saps,sempre anem a aquestes cales de roques tallants que miren a mar obert, on encara hi ha bancs de peixos(però fixa't aquest any de musclos res, ni una tapa miserable), tot això per dir que durant el trajecte anàvem passant per totes les platges plenes a vessar de cossos petits i mig nus, ben be com formiguetes, aquesta és una imatge que em remet directament a la infància i em fa pensar en aquell gran ninotaire l'Opisso,; ben be com si tingues un TBO davant dels nassos...resum del dia genial, ah! si, i també una de les meves sabates de plàstic perduda en mig del mar i una picada de medusa al pit de'n Miquel...sempre petons
Hola... esto de la informatica sabes ke no es lo mio pero nada mas ke por leer lo ke escribes me voy a convertir en una adicta "sera eso bueno"? aunke esto lo pueda leer todo el mundo sabes ke nuestro amor siempre sera en secreto a pesar de ke hace muchos dias ke no me escribes algo ......pero mi amor esta ahi
Es difícil quan una persona anònima et declara el seu amor saber de qui es tracta .... Et dec un comentari per a tu sola reina, encara no sé si ho faré en públic o en privat, avui estic massa cansada, arribo ara, menjo una mica i al llit.
Serpentina, preciosa, a tu també et faré algun dia un llibre amb tots els teus escrits petits diaris dins d'un petit diari, no paris, no paris.
Vaja que us estimo .... estic feta pols, bona nit
Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada