Hi havia una vegada un lloc idíl·lic on tot era transparència.
Allà dalt al Molino.
Allà baix a Ohanes.
Hi havia una vegada .......
Com ho enyoraré demà!
El Salmorejo no era com el de la Susa però ha tingut èxit.
Hem passat un bon dia en un lloc deliciós.
Com ho enyoraré demà!
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
2 comentaris:
Hi havia una vegada una noia que feia unes fotos precioses perquè el lloc ho mereixia i l'esperit, també. Sobretot la segona, que inclús dins el riu, en contrast amb l'aigua i les flors jo hi endevino una navalla! Totes les navalles del món haurien d'estar allí: al fons del riu! (salvant els efectes perjudicials pel medi ambient, és clar).O potser dins el riu hi haurien de ser tots aquells que es creuen en el dret d'atacar al ser, abans estimat, amb una navalla. Bufff... que m'estic enrtollan; pero penso que ja m'entendreu oi?. En tot cas, unes fotos molt boniques que reflexen la calme d'un diumenge qualsevol.
Añorar algo al día siguiente significa cuando menos dos cosas:
Que has vivido algo hermoso, que ha merecido la pena.
Que aun puedes saborearlo todo en tu interior despues.
Si además el rastro se convierte en imagen compartida, no podemos dar todos por afortunados.
Gracias, Magda
Publica un comentari a l'entrada