Así transcurrian los días en Terralba, y nuestros sentimientos se hacían incoloros y obtusos, puesto que nos sentíamos como perdidos entre perversidad y virtud igualmente inhumanas.
El Vizconde Demediado. Capítol 9
__________________________________________________________________________________________________________
23 Santa Tecla – 24 la Mercè – 25 Misericòrdia. Pim, pam, pum. Cada any és així i després s'ha acabat. Bé, queden encara les festes d'Alforja, però ja és una cosa menor.
23 Zinema Mugimenduan – 24 Zinema eraikitzen sariak – 25 TVE-Beste begirada sariaren oinarriak. I ens fem el ferm propòsit de ser-hi l'any que ve. Ja en parlarem.
Primer va ser París i després Ohanes. De calor poca però d'amistat molta, escalfor d'estiu el 2008. Que nos quiten lo bailao que diria l'altre (o l'altra).
Comença el juliol amb la festa major de Terrassa i s'acaba el setembre amb la d'Alforja. Així cada any. París i Ohanes no, només han sigut el 2008 i potser, tal volta, Donosti el 2009. Mentre, espera. Hivernar? De vegades me n'entren ganes. Pensar amb els Nadals em fa mandra i el que queda d'aquí a Nadal en l'àmbit laboral és més estressant del que el meu cos i la meva ànima (la meva què?) poden aguantar. Deia Jung alguna cosa així com que el cos és dins de l'ànima i no al revés com se sol considerar. Difícils "derroteros" per endinsar-s'hi massa, però seductors a l'hora. Com la sirena de Cambotja, que avui ens regala Begirada. Increïble! Insisteixo en reclamar-ne alguna cosa més sobre aquesta imatge.
Difícils "derroteros" per endinsar-s'hi massa la crisi i les seves conseqüències, o l'escalfament del planeta, o la violència des de dins i des de fora de l'aparell de l'Estat. Millor no amoïnar-s'hi més del compte i esperar amb il·lusió el setembre del 2009 a Donosti. Millor no amoïnar-s'hi massa, però tampoc no és bo girar la mirada. El que passa, passa i quan la raó no ho pot entendre encara ens queda tot allò que existeix, crec que també ho deia Jung, més enllà de la raó. Si el cos és dins l'ànima i m'hi esforço, potser observant el meu voltant trobaré la meva ànima, el que passa és que un cop trobada, si fos el cas, qui m'explica què n'haig de fer?
Plou, o ha plogut, a Ohanes i la Susa trobarà rovellons. Finalment també pluges a Les Borges i somriuen els verds. Avui un dia preciós, net, clar, temperatura agradable, però amb els primers apunts de fred.
23 Santa Tecla – 24 la Mercè – 25 Misericòrdia. Pim, pam, pum. Cada any és així i després s'ha acabat. Bé queden encara les festes d'Alforja, però ja és una cosa menor.
(I també, naturalment una "paletilla" sí, la "cataremos" Lola, oh mi Lola...)
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
3 comentaris:
Enguany les d'Alforja me les perdo. Ni Salseta, ni diables, ni sopar llenties, res de res. Pioca, a covar-ho a casa i a internet.
Aquí també ens plou Magda, un ruxat cada día a la tarda doncs encara sóm a l'estació de les plujes i... beneïda l'aigua pels camps d'arròs que és el poc que menjen aqueste gent (a part de formigues i abelles jejeje). Be, plo cada tarda però el nostre tuk-tuk psrticular té unes cortines que l'home baixa perque no ens mullemm. Una xulada.Una abraçada desde Phnom Penh per tots.(petons del Leandre).
No encuentro la traduccion de amoinar-shi en castellano, porque tampoco es no preocuparse, dudo que cierta gente dejemos de amoinar-nos aunque hagamos esfuerzos, pero tienes razon Magda pensaremos en los momentos compartidos de amistad y los venideros, el primero en Les Borges , Terrassa, Ohanes y como no en Donosti.
Me siento fustrada, impotente.....
Publica un comentari a l'entrada