divendres, 26 de setembre del 2008

Avui vivim sense sol


I finalment los Girasoles Ciegos (ens?) representaran a Hollywood. De fet no és que m'importi massa això de l'acadèmia americana, ni m'entusiasma especialment la pel·lícula que tampoc no em desentusiasma. Però mira, m'alegro que no hi vagin les "oigo patria tu aflicción"

A les tres de la matina debat en directe de la confrontació dels dos partits, dos candidats, unamicadiferentsperònotant, allà al mateix país de l'acadèmia del paràgraf anterior. En directe i a més d'una cadena. És que és el nostre estat, el nostre govern, les nostres eleccions ... ? (nostres?) ai potsermésdelquevolemidiem. Tot i que es comencen a alçar veus que postulen que la crisi (aquesta que no acabo d'entendre) marca la fi de l'imperi (!?)

M'ho penso .... ummmmmmmmm. No, no em quedaré fins les tres de la matinada. Decididament.
I mestres hem arribat al desè i últim capítol del Vizconde. Al final tot s'arregla i torna a la normalitat. Arriba allò que suposem ens ha de fer feliços, és el que volíem, sí, però malgrat tot, no ho som de feliços, o potser a estones.

"Pero las naves ya estaban desaparecido en el horizonte y me quedé aquí, en este mundo nuestro lleno de responsabilidades y fuegos fatuos"

La propera setmana comença a existir, per bé o per mal, el cavaller inexistent. Aquell que no és un fantasma, aquell que senzillament "no és" per molt que vulgui ser. Però es diu que la fe i la voluntat mouen barreres i que sempre és possible ser alguna cosa.

En definitiva, que plou a Cambotja i la Susa està contenta perquè trobarà rovellons. Diu que n'agafa molts quilos, i que els congela. Jo no sabia com es feia això de congelar els rovellons. S'han de fregir una mica, amb all ... em sembla que era així, m'ho acaba d'explicar i no me'n recordo. L'edat... tant li fa, jo mai no en tinc en quantitat suficient per congelar. Els que tinc, si en tinc, de la paella o les brases a la taula.

No res, que demà toca pernil de la Pepa, que després de tants dies compartint cotxe ja toca tastar-la (la paletilla) i que espero fer-ne alguna foto (no sé si de la Pepa o de la paletilla) i potser la portaré aquí perquè els que no vinguin tinguin una mica d'enveja.

Plou a Les Borges i la Susa està contenta perquè podrà agafar molts rovellons.

Morenita, salut i força!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostras Enric que foto mas bien parida!Amigos de los chubasqueros y de los "Anoracs" que ha llegado el frio". Por cierto, si llegais a Terrassa temprano;teneís una cervecita pagada en el bar, que mañana me toca curro.( Todo el que lea este mensaje esta invitado)siempre y cuando sea una hora razonable. Ke tampoco voy a hacer el tonto todo el dia.Besitos

Magda ha dit...

Lola, oh mi Lola. Fins quina hora és per a tu "raonable"? Ves en compte amb els oferiments, que aquest blog el llegeix molta gent i et pots trobar el bar buit. Arribarem una mica tard per raons d'intendència casolana, cap a les set de la tarda, potser. Fins demà a la Uni (o a les duis)