dimarts, 16 de setembre del 2008

No és bo acostar-se massa als enemics


"No hay nada que guste tanto a los hombres como tener enemigos y comprobar después si son tal y como los imaginaron"


El Vizconde Demediado. Capítol segon.









__________________________________________________



Fresqueja, per estar per casa m'haig de posar alguna cosa al damunt. La calefacció es va espatllar el febrer i encara no està arreglada. No hi ha presa, va dir el tècnic. Avui ens han dit que potser la setmana que ve. La calefacció es va espatllar justament per la calçotada del 2008. Em pregunto si la tindrem a punt per a la del 2009.

A Tailàndia la temperatura és una mica més elevada. Sembla que plou.

El Reus digital explica alguna cosa sobre la nova hemeroteca. Diu que se'n farà càrrec un tal Enric Aguadé, li desitjo molta sort. Al centre de lectura una exposició "Vuit propostes per fer un altre món" A veure si demà m'hi apropo.

Als Oscar, els cines de les Gavarres, al costat d'on treballo, quinze possibilitats a la cartellera. "Los Girasoles Ciegos" entre d'altres. Intentaré escapar-m'hi alguna tarda. Potser hauria de veure també les altres espanyoles proposades per l'Acadèmia per a representar "la Nación" a Hollywood, però no crec que sigui capaç d'escoltar gaires afliccions de pàtries contra els francesos. Prefereixo els billars que la sang, tot i que les "Siete mesas" tampoc no la he vista. Potser si hagués anat al festival de San Sebastian.

I de sobte em venen a la ment les imatges d'un setembre, fa vuit anys, corrent pels carrers de Donosti, del Velòdrom al Kursaal, del Kursaal al Victoria. Només queden entrades per una hongaresa, tan li fa, la veurem. I després un xacolí i unes tapes, a lo viejo, comentem, riem ... Si dic festival de San Sebastian les imatges que m'arriben tenen els colors de l'alegria i l'amistat. Cada any, per aquestes dates retornen els records. Cada any per aquestes dates em proposo tornar-hi. Potser l'any que ve.

Aquesta nit, tornaré a buscar la lluna, que encara serà rodona, en aquest cel de Les Borges que la Tere capta tan meravellosament. La mateixa lluna que veuran els meus amics, la que ens apropa. No m'ensenyarà la cara dels meus enemics, ni ganes. Mira què li va passar al vescomte del Calvino per voler-los conèixer, ara està partit per la meitat. Bum, un canó turc l'ha deixat només amb el costat dret, i així la seva meitat torna a Terralba. Demà més (o no).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La meva opinió personal de tot plegat NO l'apunto aquí i qui ja la sap, ja la sap, i riurà. Però sí que copio:
"Sàez ha indicat que de la part més tècnica s'encarregaran les bibliotecàries, que tenen més coneixement per catalogar i arxivar."

Amb perdó, redactat així queda una mica com dir que el terra de la biblioteca ja el netejarà la senyora de la neteja, que no té ni pot tenir idea de fer un pressupost o planificar. Lleig.

XDDD
(és una emoticona de riure àcid)

En fi, hauré de començar a posar el meu càrrec d'assistenta de la Mina a qui el vulgui, veiam si progresso.

Anònim ha dit...

fe d'errada: deixar el càrrec d'(...) a disposició de qui el vulgui