divendres i dissabte

___________________________________________________________________________________________________________________
-¿Donde has cogido todas estas cosas?
...
- Robadas.
...
- Pero hago también muchos otros pecados – me explicó -, levanto falsos testimonios, me olvido de echar agua a las judias ...

El Vizconde demediado. Capítol cinquè.
_________________________________________________________________________________________________________________


S'acosta mitja nit. Aviat deixarà de ser 20 de setembre i passarem al 21 sense que ens adonem de la inflexió. A Hanoi fa estona que l'han feta, el Josep i el Leandre potser dormien, o potser adornaven Begirada amb el Cat Ba 3. Diuen la Susa i la Lola que d'aquí un any anirem a "dar por culito" als bascos, amb aquest carinyo i aquest ben parlar que tenen elles. Frases sentides, amistat en estat pur. La Dolors diu que s'hi apunta (ho diu en la intimitat i via mòbil) i falta saber que n'opina la markesa

Des de dijous, des de sempre, Donosti es present. L'Urumea, el Kursal ... El Bardem somriu amb el Woody. L'esplendor d'una ciutat preciosa, una de les més boniques del món. Somriu el Bardem i ompla de colors els noticiaris, els mateixos que en lletra més petita, una mica més en blanc i negre, expliquen les il·legelitzacions i les condemnes. I, en blanc i negre també, es continuen tacant de sang els punyals que no són al fons del rius, i moren més dones. En blanc i negre fem encara massa història.

En color "Los Girasoles Ciegos" als cines Oscar de Tarragona, ahir, divendres. Color per recordar uns temps de blanc i negre, una pel·lícula que ja puc tatxar de la llista, una pel·lícula, sens dubte, ben intencionada, vista doncs, a ressaltar: potser la gràcia dels seminaristes caminant d'esquenes. I Després vam tornar a Reus, i vam fer compres i vam tastar les tapes del Vinatxo que són extraordinàries, un carpaccio de bou amb un sabor que s'escampa per tot el cos d'una manera! I vam acabar passant por al Bravium, ben interpretats els comtes, uns guions interessants. Ui ... hi ha una noia gòtica que corre per aquí, compte si us demana feina!

I finalment, aquest matí, l'Enric m'ha dit, ep, amunt que anem a caminar, i jo que encara tenia la noia gòtica a la pell, i que pretenia quedar-me tapada sota el llençol per no trobar-la. No, no han valgut excuses, ni gòtiques ni romàniques, amunt, vulguis que no, una petita motxilla i cap a l'Albiol. I a mi que em feia mandra, que m'ha costat posar-m'hi. És bo tenir algú al costat que t'estira, que et porta al cine i al teatre, que et fa aixecar al matí i t'arrossega per boscos de pins i alzines fins un santuari enderrocat.

I ara, a pocs minuts perquè mori el dissabte, sóc aquí, altra vegada, mirant diaris, sense entendre, ja ni ho intento, aquesta crisi sobtada que ens envolta i s'escampa com una epidèmia contagiosa. Milions i milions de diners públics cap als bancs, en intents desesperats, imagino, de salvar el capitalisme. Hi ha qui diu que hi ha alternatives, jo, de veres, que no sóc capaç d'entendre, ja ni ho intento.