Sis de la tarda a les Borges i només les quatre en aquell pont de prop de Saragossa, al pont pròpiament dit, perquè a sota, per allà on passa el Pep quan ve cap a casa, també són les sis.
Sis de la tarda i el més calent a l'aigüera. La nevera és buida i les tendes del poble acaben d'obrir. S'ho prenen bé els nostres botiguers. Tres horetes al matí i un parell a la tarda, a qui no li agradi que se'n vagi cap a Reus. Els grans supermercats no tanquen al migdia.
La senyora Amàlia tenia una botigueta de betes i fils. Ara la casa és tancada i qualsevol dia pot caure. Els fills de la senyora Amàlia viuen en un dels moderns xalets dels afores i treballen a Tarragona. -Si la gent treballa a fora i compra als grans magatzems que no tanquen al migdia, qui farà poble? Em va preguntar l'altra tarda la senyora Amàlia. Li vaig prometre que la carn i la verdura la compraria a Les Borges. Entre les sis i les vuit de la tarda. Avui haig de recordar-me de comprar, també, patates i cerveses. És el petit plaer que ens permetem cada dia, cap a quarts de vuit del vespre, quan arriba l'Enric. Una cerveseta acompanyada de patates. Això ens fa créixer les panxes i així em trobo ara, que em fa vergonya despullar-me.
No, ahir no era al teatre, tant de bo. Em vaig quedar a casa, fent feinotes pendents i mirant, de tant en tant, l'ordinador que tinc sempre obert damunt de la taula. A veure si sonava la flauta i algú es despullava. A mi em va fallar el temps o potser encara feia massa fred i no em sentia prou motivada. També pendent, es clar, de les delícies que ens va regalant Begirada. El Pep es va treure la camisa i la Meiga va ensenyar un peuet. La Pepa, sense gabardina està preciosa, si l'empenyem una mica potser podrem saber de quin color porta el sostens.
I el conseller Baltsar s'escarrassa a contestar les vint-i-una preguntes de la comissió. Mala cosa, la margarida cada vegada té més espines. Es despullarà el Mas en la intimitat de la casa del Zapatero?
La sequera ens obliga a mirar al cel. El bon temps és dolent. El núvol negre és un miracle. Les estrelles no serveixen per demanar desitjos. El sol s'acosta massa. Aquestes frases no són meves, són del Barril, m'han servit per acabar. Amb o sense estrelles, me'n vaig a fer poble, a cal verdulaire i a ca la carnissera. Amb o sense estrelles, a quarts de vuit de la tarda ens prendrem la nostra cerveseta amb patates, si en voleu ja sabeu on teniu casa vostra.
Nota al marge: Avui fa cinc anys de la caiguda del Sadam. Avui, amb més violència que mai, en un Bagdad destruït, fa cinc que, teòricament, es va acabar la guerra.
6 comentaris:
hola magda
altra vegada : hola Magda
ya si que me he perdido, quien es serpentina?.
Pep, necesitas alguien para llevar las maletas?, yo lo haria gustosa, porque ademas contigo debe dar gusto ir a vietnan , seguro que eres un buen guia.
Tengo una planta de interior con melazo ,sabeis como quitarlo?, me da pena, es enorme, he leido en un foro que se quita con alcohol de quemar.
No és per fer-vos enveja, pero aquí segueix plovent, tambe anuncien que demà, demà passat i fins diumenge al menys. Així que poques fotos doncs no tornarè a repetir la del pont! jejejejeje. Parlant de fotos, m'encanta la de l'asa aquest de les Borges! Caray! Es que és difícil de trovar un burro dels de veritat avui en dia...dels altres, la tele n'está plena! L'espanya del Zapatero, el chikichiki i la farándula pepera está en ebullició. Tots a veure quin silló agafan...i tots a veure a la tele, altre cop, Pretty woman... cullons! Entre aixó i la fira d'Abril apaga y vámonos! Millor és donar un cop d'ull a veure qui es despulla...jejeje Jo si voleu us ensenyo la cama, la de plástic, es bonica i de tant en tant li posso una mica d'oli peque no fasi tant soroll. Pero segur que algú em diria: "T'has passat, Pep", segur! Doncs que voleu que os digui; apart de la cama protèsica i del morro, poque cosa més queda que es pugui ensenyar em certa dignitat. De la panxa em dirieu que estic prenyat!, de l'altra cama que és molt lletge doncs ni falten uns trossets; de culs ja en veiem prous per tot arreu; avui no es cap mèrit ensenyar el cul! (el meu és fprça bonic, pero repe!) Així que no sé que os puc ensenyar doncs el cor, amb les fotos, os l'ensenyo cada dia.
Jo una vegada també vaig intentar "fer poble" en el poblet petit en el que viviem abans, i ja sabeu que va ser un fracás. La gent preferia pagar la benzina per anar a una gran superficie (i el bullit), que revelar les fotos al poble. Coses de la modernitat mal entesa.El final ja el sabue,: la botiga tancada i un munt de deutes!. Aixi que em vaig jurar que mai més "faria poble"; al menys de la mateixa manera. Aixo sí, estic segur que le carns i les verdures que compre la Magda al poble són millors que les de les grans merdicies.
Com m'agrada aquest burro! Fins i tot s'el veu em la panxa ben plena i musculada!
Susa, ja he encarregat els billets, pero si vols avisem que potser hi ets a temps! Del 24 al 11 de maig, qué et sembla? Jo, encantat!.
Ya que hablais de los 5 años de la caída de Sadam, me acabo de leer un libro-cómic que se titula Persépolis, de una dibujante iraní afincada en Francia: Marjane Satrapi. Narra historias de su infancia y adolescencia con todo ese trasfondo histórico que va desde el 1979 hasta hoy. Creo que si lo leeis os gustará y os enganchará tanto como a mi (está publicado por Norma Editorial)
Serpentina. Es la Celia? no he sapogut veure la foto en gran, peró m'ho ha semblat. Com esta??
Pepa... m'alegro de veuret aqui.
A mi tambe amb fa molt bé, avans d'anar ha dormir, mirar els blogs dels nostres amics.
Animos i que tinguem ganes de mirar, com ha minim.
Publica un comentari a l'entrada