Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
dilluns, 22 de setembre del 2008
Felicitats Tere
Gairebé no la conec. Però ella m'ha fet estimar el poble on visc a través de la seva visió particular.
Fa uns mesos vaig entrar a la seva botiga amb una petitíssima foto de l'avia Paquita. L'avia Paquita va ser la persona per a qui va ser construïda Torre Sans, ella va dissenyar aquest espai preciós que m'ha acollit. L'avia Paquita estimava aquesta casa i estimava Les Borges. L'avia Paquita, com la Tere, era una persona d'una immensa sensibilitat, ho havia de ser, tot i que jo no la vaig arribar a conèixer mai. Ara, l'avia Paquita em somriu cada dia des de damunt de la llar de foc, dins un retrat 70x50 que ens va fer la Tere a partir de la petitíssima foto que tenia a les mans, fa uns mesos, quan vaig entrar per primera vegada a la seva botiga. De vegades, quan miro les fotos de la Tere, les ensenyo a l'avia Paquita, i tinc la sensació que li agraden i que de vegades fa comentaris de com ha canviat el poble, comentaris, ho dic baixet, que no sempre són positius. Però en general li agraden, li agrada, sobre tot, la manera de mirar de la Tere, perquè es la mirada d'una persona que estima el lloc on viu.
Potser l'avia Paquita no em diu res, però així, com ho he escrit, es com ho sento, i per això ho dic així, avui, 22 de setembre de 2008. Perquè avui és l'aniversari de la Tere i volia, d'aquesta manera senzilla, i potser una mica barroera, perdona'm Tere no en sé més, retre homenatge a la persona que cada dia em mostra el poble on visc i m'ajuda a estimar-lo una mica més.
Gràcies Tere, per tot (i també per aquest pot de melmelada en el qual ja hi he apuntat un dit que m'he atansat als llavis i hummmmmmmmmmmmm, deliciosa)
_______________________________________________________________________________________________________________
No m'oblido del setè capítol del Vizconde Demediado:
- Hacer buenas acciones juntos es la única manera de amarnos.
- Lástima. Creía que había otras maneras.
a les 19:35
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola guapa, hi ha una senyoreta fumant al teu blog (?) aprofito per rectificar l'editorial del llibre d'en P.Claudel que he deixat en la teva anterior entrada, no és Anagrama sino La Magrana..estic cegata perduda. Petons
Hola super guapa. Sí hi ha una senyora fumant i a més és guapíssima, i a més és el seu aniversari.
Després de fer aquesta entrada per a la Tere he contestat els comentaris d'ahir a l'entrada d'ahir. Es pot anar a mirar.
Ep. Sempre petons
Ostres, Magda. M'he emocionat. M'ha encantat aquest regal!!!.
Una mica de les Borges, poble inolvidable.Felicitats Tere i gracies Magda.
...realment és guapíssima, ja m'agradaria a mi, quan fumo,fer aquesta cara!. Be no ens coneixem però ja se sap que els amics del meu amic son...felicitats Tere.Petons Magda
...per cert les fotografies son precioses, mes p.
Publica un comentari a l'entrada