M'aixeco a dos quarts de sis del matí i tot és fosc, tinc molta són. Quan surto de casa el sol apunta però encara haig de posar les llums del cotxe. El foc de la petroquímica és un paisatge tan habitual que ja no m'espanta.
Dic bon dia per cortesia, de camí cap al despatx, encara no sóc capaç d'adonar-me'n qui està al seu lloc de treball, generalment, a aquesta hora, la majoria encara són buits. Necessito un cafè, les màquines no funcionen, es traguen els diners i no serveixen. Ja no em cal el cafè, les esbroncades pel mal funcionament de les màquines i la cua de persones que reclamen els seus diners aconsegueixen despertar-me. Truco a l'empresa de vending, ara mateix venim, em diuen, i venen sí, però una persona que no és la indicada -haurà de venir un tècnic- doncs no sé perquè ha vingut vostè penso jo, però somric, dono les gràcies i demano que el tècnic vingui abans de l'hora d'esmorzar. - Està al caure - em diu una veu darrera el telèfon quan reclamo, cap a les dotze. A les tres encara no havia caigut.
Sense cafè la gent ocupa les seves taules. La meva està situada en un angle de manera que la resta del personal del mateix despatx no em veu, jo tampoc no els veig, però els sento com si estesin al meu costat. Cada matí em pregunto com poden tenir tanta força a les cordes bucals si, com aquell qui diu, fa no res que s'han llevat.
- Docs serà una nena, llàstima, hagués preferit un nen, per poder jugar a escacs i parlar d'història - Quan el meu fill havia de néixer el metge ens va dir que si li donàvem nines per jugar seria gay - Quina rucada! Jo vaig jugar a soldats i no sóc lesbiana. Mai no se sap això, sí és natural o aprés, caldria estudiar el comportament dels animals.
- Si jo vaig jugar a soldats va ser perquè al poble de la meva edat érem poques criatures i jugàvem junts nens i nenes. Teníem un joc preferit, els nens feien veure que eren els jugadors de Barça i nosaltres, amb les "barbis", érem senyores que anàvem de compres i els esperàvem a la sortida dels partits
- Jo crec que quan tingui un fill el portaré a una escola mixta, per no fer-lo gaire masclista, tot i que ara alguns estudis moderns diuen que les escoles de nenes o de nens sols són millors per al desenvolupament de la persona.
- He sentit a la ràdio que han trobat una novel·la inèdita de Pere Calders i que l'editaran. No sé perquè es molesten, no crec que la llegeixin més de tres persones.
Desconnecto. Les persones que cada matí fan tertúlia, a l'altra banda de la sala, tenen uns 35 anys de mitjana i són llicenciats.
Ja són més de les sis de la tarda, déu meu com passa el temps! Fa quasi dues hores que he acabat de dinar! Des del sofà de casa intentava tancar els ulls, una migdiadeta sempre és recomanable. Però no m'acabo de dormir, de fet ni tant sols tanco del tot els ulls, estiro la mà cap al ratolí (massa a prop el tinc) miro correus, m'ha arribat alguna cosa que m'interessa. Miro Begirada, hi ha una foto genial, faig clic a diversos links, la Tere encara té la creueta. Vaig als blocs de lletres, m'entretinc amb un club de lectura sobre novel·la negre en el qual no participo però és interessant veure que diuen. Miro les noticies i no acabo d'entendre a què juga ara el Garzón.
He descarregat un altre dels programets que el Josep, bon amic, m'envia per redimensionar fotografies.
Ja no tinc temps de fer cap entrada al blog, ja són més de les sis de la tarda.
6 comentaris:
ara sÍIIIIIIIIII!!!! jejejej pero fa una estoneta hi havia una altre foto de la font no? Potser els programes apart de redimensionar elegexen la foto pel blog també! jajajajaja. Molt bona questa, un peu preciós!
(Per cert, jo jugava a indis, de petit, i ja veus, encara el faig!!!)
..hola bonica, benvinguda al mal anomenat mon real, ja saps el de les petroquímiques, les màquines de cafè dolent que no funcionen, els que tenen llicenciatures que no sé ben be que acrediten ni si realment els serveixen per anar pel mon, però els fan sentir tan i tan segurs de si mateixos,que riu-te'n dels paons! com deia el meu avi "cantamañanes"...Sobre el problema dels cantamañanes no tinc cap altre proposta que mirar a través de la seva transparència, sempre trobaras una cadira o un boci de paret molt més interessant,; sobre el tema de la cafetera a la feina hem adoptat el sistema Clooni (...ara mateix no sé si ho estic escribint bé...) que consisteix en comprant-se una cafetera entre tots (d'aquelles que avui en dia cal tenir per que si no no ets ningú) i encarregar les dosis corresponents de cafè; tot això,fet i fotut, surt mes bo i mes barat que la merda de cafetera industrial que ara mateix es mort de riure a la oficina... no és la solució als nostres problemes, però un bon cafè al matí...Insisteixo que molt maques les fotos, es veu que ho vareu gaudir de valent, m'encanta la de la Pepa i el vano vermell...Per aquí tot be, he aprofitat la setmana que tenia de vacances per agafar una terrible i traïdora contractura a l'esquena que m'ha deixat feta pols, avui finalment he trobat un àngel massatgista que m'ha acabat de destrossar, però sembla que en aquest cas serà a fi de bé...següent capítol d'aquí a dos/tres dies...Tot això ho explico per que tenia tan de mal que no podia ni fer pressió amb el dit petit de la mà esquerra, ni tan sols el del peu esquerra...Molt be, sàpigues, de tota manera que encara que no digui ni piu, jo faig el xafarder ... Per cert a casa tenim una cafetera normal! Sempre petons
...per cert, que els hi passa a aquestes lletres d'aquí baix, mal posades i com una mica absurdes, de les quals desconec les intencions i que tot sovint hem fan equivocar?...Ho sap alga persona?
I que bé que estaria ara a Agullana amb un cafetó d'aquesta cafetera "normal" escoltant en directe la teva manera genial de relatar. M'agrada la solució als "cantamañanes" m'agrada llegir-te i escoltar-te amiga. Cuida l'esquena i la propera que no sigui en vacances, per si de cas apropa't cap aquí que ja te'l farem nosaltres el massatge (es a dir t'acabarem de destorçar ..) Ep, no destorcem, que ens has de durar molt temps. Sempre petons i més
Per cert les lletres .... són per emprenyar, formen part del mal anomenat món real (en el virtual també hi fa cap)
Ostres, tinc 35 anys i enguany em llicencio, agafeu-me amb pinces :-D
Pel que fa a Pere Calders, la sala on van rodar el tall de la notícia era la Sala Goytisolo de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB, cosa que no es va revelar en cap moment :-)
A la UAB hi ha un grupet de fans de Calders que faran que d'exemplars se'n llegeixin uns quants (ara, rendible, la publicació, no sé si ho serà).
El quid és Melcion et al. (els curadors de l'edició) permetran que els originals siguin accessibles un cop digitalitzats o no...
Publica un comentari a l'entrada