Avui no faré entrada

El Josep m'ha renyat perquè les fotos que poso al blog són massa grans. Crec que té raó, però no sé com fer-les petites. El Josep m'ha fet arribar un link a un programa que sembla que va de conya per reduir fotos. Ho intento i no puc descarregar-lo, em cabrejo, ho deixo estar.

Es tard. El dia 1 de setembre no ha sigut tan dur de fet, podia ser pitjor, molt pitjor. Els dies propers poden ser pitjors, força pitjors, em cal acumular forces. Com els deu haver anat a les mestres el seu primer dia?

Veure les xemeneies de les petroquímiques quan surt el sol no és el mateix que veure la blancor de les cases del sud, ni el verd del Molino, no és el mateix, però de fet podria ser encara pitjor.

El Zapatero diu que Catalunya té raons per exigir un altre finançament, mira que compressiu ell. El Gustav no és tan violent i la filla de la candidata republicana a la vicepresidència d'USA està embarassada als 17 anys, però que no pateixin els integristes que la noia farà el que toca, es casarà i tindrà la criatura.

Avui doncs res rellevant, no hi ha viatges, no hi ha Ohanes, no hi ha Molino, però hi ha records i no estic massa cansada, el primer dia de feina tranquil, no em puc queixar, tot podria ser, de fet, força pitjor.

Però és tard i em cal descansar, no perdre les forces abans d'hora, ara que encara estic amb el regust de les vacances. No em trencaré les banyes provant com fer petites les fotos, no faré una entrada al blog.


Avui, senzillament, em retiraré a dormir, amb un llibre a la mà, a veure si a consegueixo acabar el "Pasadizo del deseo" (que només és una novel·la policíaca)

Avui recordaré els plaers dels viatges i li robaré a la Lola una foto.