Deixades enrere les cabòries matineres, després de rentar-me la cara i anar al Ciurana a comprar una coca per esmorzar (que avui és festa), després del cafè, després de les sardanes, remeno una mica. Faig una ullada als diaris i revistes digitals que tinc a "favoritos" i que no penso descobrir quins són ni amb quina llengua parlen (escriuen). Em salto allò dels protons i els forats negres perquè no hi entenc un borrall i em salto els esport perquè no m'atrauen gens. Em salto els pintallavis de l'Obama que ja s'ho faran aquests d'Amèrica del Nord ... A la comunitat de l'Espanya del Centre més de 800 persones han fet objecció a l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Es tracta d'una campanya de la dreta aquesta estranya objecció a una assignatura, tots ho sabem, però en el fons, si jo anés a cole, crec que també m'emprenyaria una mica aquest tipus d'aprenentatge que em recorda els llibres de "urbanidad" però a lo demòcrata. "Les nenes bones són demòcrates i van a votar cada quatre anys" ... Ironitzo més del compte, potser. No em carrego els continguts de la nova assignatura, de fet no m'he parat a llegir-los i si ho fes de ben segur que hi estaria d'acord en un tant per cent elevat. No, no em carrego els continguts, però hi ha alguna cosa en la imposició d'aquesta assignatura que sempre m'havia fet un tuf estrany, en la innocència em semblava que havia de defensar-la perquè la dreta l'ataca. I mentre, remenant revistes digitals, se m'ha fet la llum des de l'esquerra. I és que en anàlisi social, la lucidesa, continuo trobant-la en els marxistes.
Em declaro fan del Santiago Alba Rico. Ara feia temps que no el trobava, no el buscava. De tant en tant engoleixo els seus articles amb tant de gust com les patates fregides de Prades a una hora com la que és ara (prop del migdia sota el pont de Saragossa i dos per damunt) Visca l'Alba, doncs. I visca la mare que el va parir, dit d'altra manera, la Lolo Rico, directora d'aquell entranyable "Bola de Cristal"
6 comentaris:
Comparto tus recelos, Magda. Puedo decirte que el programa de la asignatura está hecho de temas que ya se trataban en tutorías y otras materias. Para mí es un invento que vacía de contenido otras cosas que ya se estaban haciendo. Además, me recuerda muchísimo a aquello que tenia de pequeña, en la escuela de Primaria, que se llamaba "Educación cívica y social"..., algo mas suavecito y digerible que la "Formación del espíritu nacional" que se tenían que chapar mis hermanos mayores en el instituto... Por recordar, hasta recuerdo el libro. Se llamaba "Tú con los demás", y había lecturas muy edificantes sobre lo que era un municipio , o lo buen@s que tenímos que ser con nuestras madres, que tanto nos daban sin pedir nada a cambio... En fin. A veces me pregunto en que catacumba se fraguan los planes de estudio, y por qué solo se recurre a gente que evidentemente nunca ha trabajado en un aula con asiduidad.
Pero no me quiero pelear con nadie hoy. Ya me tocará dentro de una semana, que es cuando empezamos oficialmente en las aulas.
Disfrutad de la Diada, más allá de los "tufos" y de la instituciones, algo quedará que saborear en las raíces
En resum, el poder sempre es baralle per veure qui fa millors lleis. Lleis, normalment, per contenir, castigar, controlar millor aquets subdits (no ciutadans) que es porten "malament" tot volen deixar de ser subdits per esdevenir ciutadans.
Un lío! Jo en aquets moments estic en altres coses (preparar les cameres, la maleta etc.) i si no arriba a ser per la tele ni m'en recordo que avui és la diada. pero com diu molt bé la Alicia, encara ens queda rebuscar una miqueta en les arrels o potser a partit d'ara en els "hadrones". jejeje
Fims aviat a tots. (torno el 5 d'octubre, encata que intentaré seguir en contacte, com sempre).
Buenas noches querida Meiga, algo tendrá este once, por lo menos te ha traido de nuevo, te echava a faltar.
Josep, ja saps que quan marxes no marxes del tot, continues lligat aquí amb les teves fotos i les teves cròniques. I que no se t'acudeixi deixar de fer-ho. I, mira, ja que aquesta vegada sou dos podeu escriure els dos punts de vista, serà més edificant. Una abraçada i bon viatge.
Si com a mínim utilitzessin l'Educación para la ciudadanía per a ensenyar a discriminar què és un hoax (enganyifa) i què no, tant a internet com fora...
Hoy hace 35 años que el Jordi y yo estabamos en Sevilla de vacaciones, eran sobre las dos del mediodia y estabamos comiendo algo que no recuerdo pero que al final se nos indigesto, en la tele davan la gran noticia del derrocamiento de Allende.
Tendre que empaparme sobre la asignatura en cuestion porque no tengo ni idea y me habeis levantado el gusanillo.
Pep buen viaje, que disfruteis, besos para los dos.
Magda se nota que te cae de bien Barden .......
Crec que aquell moment fatídic de fa 35 anys no l'oblidarem mai. Era massa bonic tot el que arribava de Xile i les coses tan boniques solen ser també molt perilloses. Recordo que me'n vaig assabentar pel carrer, al carrer Bejar de Terrassa. No sé d'on venia, ni on anava, però com si fos ara recordo on era quan em van dir - Han assassinat l'Allende -. Cap procés de canvi serà com aquell. Tota manera, a Amèrica del Sud, alguna cosa es remou, caldrà estar alerta, res no és fàcil i hi ha molt fang en les aigües que es revoltes. No seria capaç de fer-ne cap anàlisi ara mateix, veurem com avança.
Sempre petons Susa i altres especies entranyes que poluleu per aquí.
Sempre petons Serpentina. On ets amiga? Estàs bé?
Publica un comentari a l'entrada