______________________________________________________________________________
- Venga, venga, no pierdas la cabeza, no exageres - respondieron los viejos, como acostumbran a responder siempre los viejos; cuando no son los jóvenes los que les responden así.
El Vizconde Demediado. Capítol sisè
______________________________________________________________________
Diu la Cèlia que aquesta nit ha plogut molt a Tarragona i que ella s'ha estat una estona al balcó mirant la tempesta. Aquí, a les Borges, a ben pocs quilòmetres, no res.
Per si de cas hem agafat els "xubasqueros" i hem sortir una estona amb les gosses. Elles ho necessitaven, feia dies que no sortien i com que ahir ens van veure marxar (i tornar després) amb roba de muntanya i no les vam prendre, doncs, que ens miraven de manera acusatòria. De bon matí (cap allà les 10 que és diumenge) he tret el cap i les he vistes, amb aquella mirada. He alçat els ulls al cel i estava núvol. Els ho he intentat fer entendre, potser ens mullarem, més val quedar-nos a casa, els explicava. Però com si res, de fet, m'ha semblat que em deien: a nosaltres què si plou? fins i tot es podia interpretar el seu posat com un especie de retret, com un tirar-me en cara que, plogui o no plogui, la que es fica dins de casa sóc jo i elles estan obligades a quedar-se al "jardí". Apa anem, ha dit amb aquestes l'Enric, que ja duia a la mà els "xubasqueros" i les corretges. L'Unda i la Petita grinyolaven i saltaven a la porta del cotxe i l'Enric posava la clau al pany. El cel estava gris i tapat i a mi encara em feien mal els cames d'ahir, però qui es resisteix quan tres que t'estimen t'observen amb aquella cara de: aveuresietdecideixesd'unavegadaquesempret'hemd'esperaratu.
Han sobrat "xubasquesros" i samarretes de màniga llarga, de pluja res de res tot i que al mapa aquell que ensenyen els de la tele es veien ratllestes negres movent-se damunt de casa.
Llavors hem vist la figuera, ben carregadeta, però la majoria verdes. Si és setembre, he dit jo, i les figues eren a l'agost i Ohanes en va ser la prova. I no m'ha servit de res el discurs, l'Enric s'enfilava a buscar les més madures i les gosses s'embrutaven amb l'aigua estancada de la bassa que és just sota la figuera.
N'hem menjat unes quantes, un fart de fet. No n'hem agafat perquè no teníem on posar-les i a més, com em sembla que ja he dit, gairebé totes eren verdes.
De nou a casa, ara espero que les gosses triguin uns dies a tornar a mirar-me de manera acusatòria.
Comentari al marge: Els boscos de les rodalies estan fets uns fàstic, una veritable pena. Això, de fet a les gosses no els molesta, troben més distraccions per poder descobrir olors diverses. Però, a banda el que pensin les gosses, jo considero que l'estat dels boscos de les rodalies és una veritable pena.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
10 comentaris:
És possible que 15 persones s'hagin llegit ja aquesta xorrada? No ho crec, però com a mínim han tret el cap. I perquè no diuen hola. No cal que m'expliquin la vida, que ja m'agradaria, de tant en tant, que l'estriptis el fes algú altre, però perquè no diuen hola?
hola....
Molt bona Dolors. Tu sí que ets una amiga. Gràcies i bona nit
Jo acabo d'entrar i comento. Tres coses, la primera una admonició bíblica:
- privilegiada tu que et treuen a passeig
(la segona una advertència)
- quan publico un comentari similar ningú m'acaba dient hola
(la tercera sobre l'estat de les rodalies)
- que en Peter Rius, peterret, no arribi mai a aquest blog o et farà un discurs sobre els GEPECs i companyia...
HOLA, HOLAAAA!!!
Bon dia Magda! et visito i et dic HOLA!! En quant a la meva vida et puc explicar que avui es el meu aniversari,ahir vaig agafar mores i en vaig fer melmelada (14 pots!!! en vols un?)i que aquest vespre espero celebrar el meu aniversari amb els amics...podria explicar mes coses però em sembla que ja comences a badallar.
Per cert. Aquest pont de la foto. Es a les Borges?
Aprofito la ben entesa per felicitar-te,Tere; Per molts anys desde Phnom Penh!!! (Ja em guardaràs un d´aquets pots de mermelada que ha de ser de bona...!!!!
...jo acabo d'arribar però per si de cas et dic HOLA i a més: GUAPA, no sigui que em caigui un ruixat (... en sentit figurat,tan de bo!).He tingut la típica setmana atabalada (....llista de coses que atabalen i et cansen molt...); el cap de setmana varen aparèixer un dels meus nebots i la seva companya, vam fer una magnífica sobretaula fins les nou del vespre (que bonic que és parlar quan es fa per entendre's) però avui dilluns estic una mica cansadeta; el que no entenc, donat el panorama, és qui em manava a mi començar el procés de descongelar el congelador?, ara em veig obligada a construir croquetes de pollastre i de peix amb tot de bocinets que vaig guardant...una feinada! Recurs : pensar que després son boníssimes.De part meva OLÉ per aquesta persona que et fa anar d'excurssió amb una motxileta i les gosses!.Per cert, m'estas fent venir ganes de rellegir l'Italo Calvino, que sempre m'ha encantat, has llegit d'ell "si una noche de hinvierno, un viajero"?, és brutal. Modesta recomanació : un llibret petit de 117 planes de Philippe Claudel "la néta del senyor Linh"(Anagrama), és preciosa. Sempre petons i que plogui, plis.
Doncs finalment ha plogut, avui, força.Avui que el blanc i negre de la nostra història continua...
Hola Pepa, mira per on t'he fet obrir la boqueta (ai qui rodolinet que he fet esperant tastat el pernilet) Ens veurem dissabte amiga
Estimada serpentina, com et trobo a faltar quan no vens! Encara que sé que hi ets, i si no vens perquè fas aquestes boníssimes croquetes que conec o perquè estàs, millor encara, parlant "per entendre's" doncs trobo que és per fi de bé i me n'alegro. He llegit "si una noche de hinvierno, un viajero" però no et dic que no hi torni quan acabi la trilogia. Fora de les relectures de plaer que m'he proposat continuar amb els "1 capítol cada dia" les de llibres nous van molt a poc a poc, i és que ai, una ja casi no té temps per a res. Ara, ahir, he acabat la Mala Dona i tinc ganes trobar alguna cosa que m'enganxi molt, molt, tinc, pel cap baix, tres recomanacions teves, amiga lectora, a veure que faré, perquè l'altra dificultat és anar fins la llibreria que cada dia em fa més mandra entrar a Reus.
D'acord, morenita i serpentina, està bé tenir algú que et tregui a passejar encara que sigui quan una té mandra, sí està força bé, jo també ho dic.
Ja veus morenita, quan demano un hola la gent pica, però no abusaré per si de cas i mira, que ho vegi qui ho vegi, els boscos de les rodalies estan molt bruts.
Tere, el pont és un pont de regadiu per sota del camí de L'Aleixar. Ens vam posar pel curs del rec.Hem de buscar llocs no transitats perquè a les gosses no els agrada gaire trobar altres canins.
Josep, ens veiem a Begirada. Petonets.
Publica un comentari a l'entrada