Són les set de la tarda i aquí també torna a fer vent, però no tinc problemes per encendre el cigarret que no tinc, fa sis dies que no n'acaricio cap, que no els aspiro, que no .... Enyoro els meus cigarrets i voldria, com el senyor de Begirada, tenir problemes per encendre'ls. Resistir ...
Per fer salut, ara que no fumo, he pujat al Montsant. Des d'Albarca, per una pujada inacabable, un amunt, amunt i més amunt durant una hora. Fins que no he pogut més, no érem encara dalt de tot, però m'he rendit. Hòstia no fumo però tinc una edat, fa mesos que no camino i m'havien dit que la pujada era només d'uns quants minuts, trenta o quaranta a més tardar. Merda, al cap d'una hora no trepitjàvem el cim ni de bon tros. Conte! Ara que no fumo estic sensible. Prou, m'he tirat a terra. No he trobat tabac, però sí un boníssim entrepà de pernil. Finalment recuperada he estat capaç de seguir sense problemes ... però costa avall, fins arribar de nou a Albarca. Ja el farem un altre dia el cim. Potser quan deixi de fer tant vent.
Set de la tarda. Tirada al sofà, feta caldo, sort que això de caminar i de no fumar és saludable. Em fan mal les cames i l'esquena i tinc un desfici desagradable. Però segurament només m'ho deu semblar. Si no fumo i a més grimpo pel parc natural del Montsant és que estic de puta mare.
Sortiria a regar, si no estigués tan cansada, hi ha molta llum encara. És que allà, en aquell pont a prop de Saragossa, tot just són les cinc de la tarda. Demà m'hauré d'aixecar a les set que seran les cinc de la matinada i encara serà fosc. Estalvi d'energia, diuen, i m'ho crec. Hi ha qui ho qüestiona, però jo m'ho crec. M'he acostumat a dinar a les tres que és molt tard si ho comparo amb l'hora que dinava l'avi. Quin avi? Qualsevol dels dos, ells, tant l'un com l'altre, dinaven al migdia, l'hora de descans a la meitat de la jornada. Jornada de sol a sol. Ara jo dino a les tres, perquè vulnero les normes de la natura. Retardo el migdia perquè em dona la gana. Consumeixo més energia, perquè em dona la gana. Llavors, els savis, se n'adonen i en lloc de fer-me retornar als costums naturals (dinar més aviat) m'enganyen, em fan dinar a la una, però jo em penso que són les tres. I engany rere engany anem avançant fins l'apocalipsi.
"Y Babilonia se convertirá en ruinas, habitación de chacales, un espanto y un chillido desierto de vida" Jeremías LI 37 .... Deixo la cita en castellà que és tal com l'aporta la Belli a la seva darrera novel·la "El infinito en la palma de la mano" Ahir el vaig agafar de la llibreria. La Belli és tan "mona" que llegir-la sempre em deixa bon gust de boca. Vaig pensar que després de "La vida en la ciudad esmeralda" podia estar bé un retorn al paradís bíblic.
És que ahir feia sol, semblava per fi primavera. Però avui ha tornat el vent, el cel és ple de núvols i no plou.
7 comentaris:
Felicitats i animus camarada! Per l'excursió i per haver deixat els cigarrets! Però aixó sí, pensa que els primers dies són els pitjors. Hom es trova bastant pitjor doncs al cos li falta la nicotina i aixó ho nota. Encara com has caminat tanta estona i montanya amunt!!! Increible!!! Estás molt més forta del que ens vols fer creura!
En tot cas, i que no serveixi de consol, aquí també et diré que els 22 º d0ahir s´han esfumat i avui tona a ploure i en tenim altre cop 12º. No se si Babilonia, però aixó del temps és una disbauxa!. Les coses són com sempre, estimada; els pobres estalviem energia perque els rics en puguin gastar més! Fa anys que ens enganyan i que ens deixem enganyar. Els avis eran més savis i només feien cas al sol. Sempre he explicat que el meu avi Rafel tenia a casa una petita tona plena d'oli d'oliva. Al entrar al rebost feia una olor incrible!. Ell deia que aixó era molt bó. Després, quan els americans (caxis dena, sempre els mateixos!) varem tenir grans sobres d'oli de girasol i d'altres porqueries, varen fer creura a tot el món, a base de publicitat que l'oli d'oliva era dolent per la salut. Jo mai m'ho vaig creure perque era fidel a l'avi. Després, amb els anys, ens han tornat a dir que el que és més bo és l'oli d'oliva! Be doncs, oli d'oliva i fer cas al sol! No sé si viurem més o menys, però l'avi en va viure 80, i sembla que molt feliç. (un secret: l'avi, a les tardes, feia cigarretes amb una maquineta que, posanti el paper i el tabac, sortien soles). Xissssstttt.... per'o aixó no es pot dir! O.....en tot cas, no eren cigarretes americanes!.
Yo también decidí hacer caso hoy al sol. Estuve en el jardin de mi suegra hasta que se hizo de noche ¿a las 8? ¿A las 9?. En fin, no quería irme aún porque me quedaban 3 bancales por limpiar de ortigas y malas hierbas a las que les va muy bien eso de un dia 22ºC, al otro 12ºc y lluvia de por medio. Pero ya casi no se veia nada, lo suficiente como para entrar en el gallinero y traerme media docenita de huevos frescos.
Magda, ahora que lo has intentado, no abandones. cada vez que te acuerdes de la nicotina, piensa que estaremos cualquiera de nosotros ahí, en algún rinconcito de tu mente proponiéndote cualquier otro aroma o sabor para recordar y relajarte. Tú puedes...
PD: No sé por qué ayer y anteayer cuando entré en la pagina no se visualizaba la entrada anterior a esta. Es como si no colgases nada nuevo desde el 25 o 26 ¿Eso también lo detectan las estadísticas?
Deixes de fumar sense ajuda???
Molts anims.
Per el demes no puc fer comentaris.
He estat mirant si les estadístiques poden detectar això de les pàgines que deia la Meiga, no ho he sabut trobar, però segur que és que no he buscat prou, les estadístiques ho diuen quasi tot.
Els meus avis, els que feien cas al sol, eren el Poldo i el Pascual. El Poldo va viure 96 anys i mai no va fumar. El Pascual 78, només va fumar de jove, ho va deixar per l'asma, el métode per deixar de fumar va ser portant sempre un escuradents a la boca, feia servir tants escuradents com cigarrets fumava. Cada any,per reis, n'hi regalavem una caixa de 500.
Jo no sóc tant forta, ni tant valenta, ni tant res ... no puc deixar de fumar a la brava, es clar que no. Els xiclets de nicotina són el meu consol. Sense ells no hagués estat possible.
Torno als avis. És com a mínim la segona vegada que sento parlar en aquest blog de l'avi Rafel i també sé que hi ha algú molt proper a ell que es diu Josep, que encara viu, i que és un home extraordinari.
Dic això perquè, no sé, perquè també m'agradaria parlar d'avis. Potser parlaré, un altre dia, una mica més dels meus i estaria bé saber dels altres ...
Que bien ,que dejes de fumar, al principio parece una putada,con lo bien que sabe fumarse un cigarrillo, pero te aseguro que con el tiempo lo agrdeces cantidad, eso no quiere decir que no te canses, yo llevo 4 años y cada dia me canso mas, porque cada dia soy un poquito mas mayor , que no es igual a vieja je , je, je.
Hoy he estado en el traumatologo porque me dolia una cadera y resulta que tengo calcificaciones en los tendones, bueno este no es el unico,tambbien tengo en el brazo ,los riñones y esperad, pero no es porque me este haciendo vieja sino porque me hago mayor.
Parece que vuelvo a la normalidad "", a partir de ahora sere mas seria con mis amigos/as, la Dolos me ha regañado.
MAGDA TU ERES MUY FUERTE LO CONSEGUIRAS
Susa! A veure si se'ns convertiràs en una cantera ara ... Ep cuida't que val la pena, ens fem grans si, però hem de donar molta guerra. I jo també seré més seriossa i potser demà escriure una altra entrada, o demà passat. No, espero que demà, de fet, per ganes em quedaria ara, però és millor anar a descansar. Gràcies per venir a fer el "talladet" amb nosaltres i explicar-nos com estàs.
He posat a flickr alguna foto del Montsant, ara en posaré les que em queden i una que no és del Montsant però m'agrada, es va quedar a la carpeta el cap de setmana que van passar aquí el Pep, la Miren i el Peru.
Pep, tu (només tu) tens permís per fer el que vulguis amb les meves fotos, retocarles, tallar-les, modificar-les ..
Publica un comentari a l'entrada