dijous, 13 de març del 2008

Sense veu



No tinc veu. Fa dos dies que no puc parlar. Afonia. El metge diu que no té cap mena d'importància i em recepta ibuprofeno. Que calli, això sí, em demana, més aviat m'ordena sota amenaces, que calli i que no fumi.
Tothom qui llegiu aquest bloc. Les poques persones que ho feu (poques però selectes) em coneixeu pro bé. Com creieu que puc viure jo sense parlar i sense fumar? Cal seguir al peu de la lletra els "mandats" del metge?
Sóc transgressora de mena, no hi puc fe més, deu ser una qüestió genètica, o una estranya secreció hormonal, o un desajust de neurones, ves a saber. El cas és que alguna cigarreta, encara que menys, caurà. Deixaré de fumar en algun moment, tanta pressió haurà d'aconseguir vèncer la tossuderia més tard o més d'hora. Deixaré de fumar, però avui encara no. I segurament aquest vespre, d'aquesta manera baixeta, baixeta, l'única possible avui, alguna cosa li diré a l'Enric, o a qui em truqui per telèfon, com ho ha fet la Pepa amb qui, naturalment, ens hem explicat la vida, per això estan els telèfons, per unir veus en amistat, quan l'espai s'interposa i no és possible unir mirades.
Encenc ara una cigarreta? Va, no encara, esperaré, tampoc no es tracta de fer desafiaments absurds. Transgressora sí, però adolescent malcriada ... També una mica? Em reprimeixo.

La Pepa marxa una setmana, la Meiga 11 dies. Setmanes meravelloses les que es poden santificar recorrent món, maleta en mà. Bones vacances amigues, disfruteu, aprofiteu per "connectar-vos" a vosaltres i al món, fugint d'obligacions quotidianes que ens "desconnecten" Viviu!. "Fidelitat als himnes de la vida" Una altra frase estupenda que, com la dels amants, tampoc no és meva. És d'una persona molt propera a nosaltres, els egarencs, l'Anna Murià. Un manifest "des d'aquesta altra forma de vida que és la mort" que ens mana ser fidels a la vida. Hi ha gent ben extraordinària realment! Però potser masses vegades no ho reconeixem fins que no han passat a "aquesta altra forma de vida"

Tot de sobte, fent aquesta mena de disquisicions, m'he sentit vella. Escric gairebé sempre cada paraula sense saber quina anirà al darrera, de vegades em paro i llegeixo el que he escrit i això em provoca alguna mena de reacció. Moltes vegades la d'esborrar-ho tot, encara que com que sóc mandrosa, generalment no ho faig. Ara m'he aturat un moment i de sobte m'he sentit vella. No, no en faré cap lectura del que acabo de dir, només ho dic i prou.

Sabeu perquè escric d'aquesta manera tant compulsiva? No? Jo tampoc, Tota manera avui tinc una excusa, i és que no tinc veu. Per dir coses em queda el paper. Però és una excusa que s'aguanta poc, perquè quan tinc veu també escric compulsivament, i de fet, ara quan arribi l'Enric, penso enraonar.

I mentrestant, sabeu que ha passat? Que l'Enric ha arribat i em diu que marxem que ens esperen per anar a sopar. I voleu que no parli? I que no fumi? Ja us ho explicaré demà.

No, demà no, perquè demà us deixaré una lectura de vacances: un nou capítol de A Balbarda. Sí aquella historia apassionant de la Gelita i el tio Jesús. Però ara apareix un nou personatge, es diu José, ja el coneixereu, amb fotos i tot de diferents etapes de la seva vida. I una foto que, quan l'he vista, he pensat que jo l'havia conegut a aquest senyor, a veure si a algú més li passa el mateix.

I abans de tancar tinc ganes de fer una cosa, puc? Es clar que puc, el bloc es meu ... Doncs el que vull fer és enviar un petó molt fort a la Dolors perquè és molt bonic llegir que els meus escrits la relaxen i animen. Genial! A demés de relaxar-me escrivint aconsegueixo passar-li aquesta sensació a una altra persona.

I finalment .... Pep, Miren, Peru, FINS AVIAT.

6 comentaris:

meiga ha dit...

Despidiéndome de los compañeros de trabajo por unos días , y con las maletas casi hechas. Aun así ya veis que sigo manteniendo este hábito de entrar y saludar, que más que rutina ya es necesidad.
Me solidarizo , Magda, yo también soy de las que sufro cuando las cuerdas vocales no me responden.
Seguro que en unos dias todo vuelve a la normalidad. No te desesperes mucho.

Bicos, y prometo entrar a ver como os va si tengo ocasión

Magda ha dit...

Bicos, Meiga, pasatelo ben e trae moitas fotos

Magda ha dit...

Por cierto Meiga, que maravilla de fotos. Aún no he tenido tiempo a ver si mañana las veo con calma.

Josep ha dit...

Saps que escrius molt bé Magda? Ja t'ho havia dit? Doncs ho repeteixo, ala! Escrius desde dins, tot el que et ve al cap, per aixó pares i tornes a engegar...es absolutament normal. Aiii... qué diria un psicoanalista dels lapsus!
M'encanta com escrius perque és com si fosim devant teu, asseguts al sofá blanc i xerres i xerres....com si tinguésis tota ma veu del món. Es genial, no? Et sento tant aprop que estic apunt d'anarte a preparar un vas de lleteta calenta amb mel pel teu coll! Aixó sí, ja saps que de cigarrtes rès de rès!!! Només una cosa: tots els que hom deixat n'estem molt contents. (espero que aixó et serveixi).
Bon viatge a tots els viatjers i viatjeres d'aquets dies que nosaltres, dissabte, aném cap a casa Sants! I si encara no pots parlar, no et preocupis, amb mí en venen dos que xrran pels descossits!!!!! Ohhhh... my god!!!!
Per cert, qui ta fet la foto? Es un bon fotograf, doncs has sortit ben afavorida!!! jijijijijijiji!!!!

Dolors ha dit...

La fotu m'encanta; Me la pots enviar??
No es pot fer massa cas dels metgesi meing quan t'emanacen.
Esperu que ja tinguis veu i no et sentis tant vella: Pero tot i aixo és millor sentirse vella que no sentirse res.
Animos.

Magda ha dit...

Cert,Dolors, l'important és sentir-se alguna cosa. Estic millor. Si mires la foto de la trobada de blogaires del dia 16 veuràs com ja no sóc tan vella, tot i que potser m'agradava més la foto d'aquí. Gràcies pels teus consells.