Per gairebé tothom. Menys per alguns privilegiats.
No tinc ganes de tornar a la feina, gens. M'agradaria ser a Calella, tranquil·la finalment, com a la darrera foto penjada a Begirada.
No tinc ganes de tornar a la feina, ara faria una marranada, i sé que demà quan soni el despertador voldré fer-la també.
Diuen que una persona per estar equilibrada necessita realitzar-se a tres bandes, la professional, la personal i la sentimental. Qui ho diu? Jo què sé ara, ho diuen, normes genèriques d'elemental psicologia.
No tinc gaire equilibri jo, no n'he tingut mai, no en sé de caminar per una corda única, cap a una única fita, sense distreure's mirant a les bandes.
Però no hi fa res, si cal pujaré de nou a la corda. Mentre hi hagi xarxes ...
2 comentaris:
Fes la MARRANADA.. fes-la
peró puja a la corda, saps que hi han moltes xarxes per recullir-te.
petons
Per aquí dalt, Calella, les úniques xarxes són les dels pescadors... vina cap aquí, que fa un sol espaterrant!!!
Publica un comentari a l'entrada