Com cada any ha estat bé. Avui contenta d'haver compartit i a la vegada enyorada ja dels que han estat, deixant els seus somriures, en aquesta casa. Com sempre és un "fins aviat"
Els calçots es van fer més lentament del compte, o terra mullada o llenya verda, òstia, que allò no avançava i la gent tenia gana. A la cansalada li faltava sal. Després el Serè que emprenyava i ens va fer prendre el cafè amb bufanda. Alguns es van anar retirant cap a dins de casa. Per si no n'hi havia prou vam tenir problemes amb un vater i calia pujar escales per fer a gust les feines íntimes. El Robert es va trobar en una situació compromesa quan la Susa ni li deixava anar (encara no sé que pretenia)
Total, un desastre? Doncs no, la gent se'n va anar contenta i donant les gracies i dient que tornaria. I jo feliç de retenir somriures, mirades, abraçades ..
Com cada any, fantàstic. S'ha incorporat gent nova. Gràcies Leandre i Robert per la vostra alegria.
Hi faltava algú, sí. Per diversos motius. Però cada un dels que no hi eren també han estat molt presents. Molt. Si, tu hi faltaves (Cèlia, Pablo, Joan, Josep, Miren, Peru, Jordi, Josep, Jaume, Joan) Només hi faltes tu.
Aquest és el regal del Leandre. Gràcies.
Demà recuperarem històries. D'aquelles que portem a dins i que s'han d'explicar. Alló que un dia ens va frapar. Ja he dit altres vegades que crec que hi ha coses que no ens les podem quedar al pap, que és important explicar-les. Hi ha llocs, mirades, somriures, gent que no han passat perquè sí per nosaltres. El Pep ens devia des de feia temps una historia. La historia de la Danielle. Ja la tinc, l'he llegida i he entès perquè aquesta historia és important. Serà l'entrada de demà. Us asseguro que val la pena llegir-la.
Demà recuperarem històries. D'aquelles que portem a dins i que s'han d'explicar. Alló que un dia ens va frapar. Ja he dit altres vegades que crec que hi ha coses que no ens les podem quedar al pap, que és important explicar-les. Hi ha llocs, mirades, somriures, gent que no han passat perquè sí per nosaltres. El Pep ens devia des de feia temps una historia. La historia de la Danielle. Ja la tinc, l'he llegida i he entès perquè aquesta historia és important. Serà l'entrada de demà. Us asseguro que val la pena llegir-la.
4 comentaris:
Fantástic!!! Les fotos bonísimes, Magda. Els encuadres, els moments... molt bones, en serio.També la peli, Leandre. I tant rápid! D'aquesta manera ens feu arribar tota la il.lusió d'aquest dia tant entranyable. Gracies.
Gracies Pep, ja saps que sempre se us troba a faltar, però de fet també sempre és una mica com si hi fòssiu. Ja penjaré alguna cosa més al flickr, suposo, perquè l'àlbum del 2008 no hi pot faltar, però resulta que del que se suposa que és una calçotada, bàsicament, la gent menjant calçots i carn, no tinc ni una sola foto, és que en aquests moments estic massa pendent que hi hagi de tot a taula, sempre pensant que segur que falten coses, ja em coneixeu. I, es clar també estic pendent de menjar jo. Ja no em queda temps per la màquina (allò que les dones podem fer diverses coses al mateix temps és una falàcia més de tantes que es creen). Bé com que la Meiga va fer fotos i ja coneixem la seva bona vista per enfocar, ara que ja ens ha regalat alguns àlbums, espero que ens regali també el de la calçotada.
Pues una lástima, porque este año se me olvidó llevar la cámara. Si acaso podría colgar alguna foto Dolors, ahora que sabe entrar aquí. Ella sí que andaba con una cámara...
és veritat, jo tinc fotus, intentare enviarles d`alguna manera, ja m'ho montare
Publica un comentari a l'entrada