dimarts, 18 de març de 2008

T'estimo




Estimat Enric,

Un dia et vaig explicar que m'havien regalat un viatge al Vietnam en motiu del meu cinquantè aniversari i et vaig demanar consell sobre quines lectures em podien anar bé per preparar-me'l . Ets una criatura, em vas dir, jo ja fa uns quants anys que els he passat els cinquanta. I vas afegir, tens uns amics fantàstics, a mi, quan en vaig fer cinquanta em van regalar una Montblanc i gràcies. D'això fa quasi sis anys i jo no en feia cinquanta, en feia quaranta nou. No te'n vas assabentar fins un temps després, per casualitat, parlant amb una amiga a Castellfort, vam riure tots dos. Va ser la meva primera mentida, gairebé involuntària, divertida, ens uns moments que l'únic que pretenia era acostar-me a tu. El tema de les lectures era una vil excusa, una altra mentideta, si vols. Certament, vaig mentir-te en quan a les meves veritables intencions. Sabia que la millor manera de fer-te proper, i de fer-me visible, era a través dels llibres, els teus grans amics, la teva passió. És una manera d'aïllar-me de la realitat, m'expliqués de vegades, i no et crec. Els llibres et donen raons per viure, els llibres t'ensenyen a comprendre realitats, per això selecciones curosament què llegeixes i què mostres, acumules, guardes o catalogues. La teva obsessió pels llibres antics no és res més que el teu amor per la història. L'especialització en col·leccions locals no és perquè sí, estimes la teva terra, creus en el seu passat i per això et negues a deixar-te endur pel pessimisme quan projectes futurs, fins i tot quan sembla que s'acosten maldades. Tu sempre aportes la quota d'esperança.

Fa sis anys, encara no et vaig poder felicitar, no me'n vaig assabentar que en feies 53. El 19 de març del 2002 ni recordo si et coneixia. Ho recordo tot a partir de l'abril d'aquell mateix any, quan els llibres i Vietnam ens van apropar i ja no et vaig deixar escapar. I no van caldre més mentides. L'1 de juny ens convertíem en "parella" i afirmàvem la necessitat d'acceptar-nos, l'un a l'altre, tal i com som. El respecte a la independència, no cal explicar-ho tot, i la honradesa de no haver de mentir mai. Aquests són els preceptes de nostra fidelitat. Sabem que hi som i sabem que la confiança de l'un vers l'altre és absoluta. Estic convençuda que la nostra relació s'ha basat en aquests principis. Potser, com en tota regla, hi ha hagut excepcions, però aquestes sí que les he oblidades, segur que tu també, han estat momentànies i breus. Una relació entre dues persones que portaven tot d'història (o d'històries) a les respectives motxilles podia no ser fàcil. Saps perfectament les meves pors, les has patides. Però, com sempre, el teu optimisme en el futur, ha vençut. I ho has fet fàcil, molt fàcil.

Estimat Enric, són gairebé sis anys, el 2002 potser no vaig saber que era el teu aniversari, els anys següents he buscat sempre la manera de felicitar-te el dia 19 de març, és senzill recordar la data malgrat la meva precària memòria, és el dia de Sant Josep, senzill. Però no, tant li fa el santoral, és senzill no oblidar determinades dates, malgrat la meva precària memòria, quan aquestes dates van relacionades amb qüestions tant singulars, importants i decisives per a la meva vida com ha estat i és la teva presencia al meu costat.

T'estimo, ho saps, els nostres amics ho saben. Però tinc ganes de dir-ho i afirmar-ho, ara, que falten poques hores per Sant Josep i crec que cada any, per Sant Josep, celebrem alguna cosa. Espera, deixa'm un moment per recordar-ho.

T'estimo, Enric, felicitats en els teus 59.

7 comentaris:

Enric ha dit...

Gràcies per aquest regal tant meravellós, Magda.
T'estimo

Josep ha dit...

Cullons!!!!! A mí mai m'han escrit un cosa així i em sembla que mai me la escriuran!!! Cullons, cullons, cullons!!! que es un mot molt matxista pero no em surt rès més davant aquesta declaració online! Felicitats, amic, i una mica d'enveija!!!!

Josep ha dit...

Més en calma després del "susto" sí que vull dir que es una sort aquest amor que teniu, una sort pels amics que podem gaudir-lo doncs ens arriba a tots. Gracies parella!

Dolors ha dit...

Moltes feliçitats Enric. Que segui amb aquata feliçitat molt de temps. Molts petons.
Ja estic sola, aquesta tarda vaix jo a calella fins divendres a la nit.

Leandre ha dit...

Enric:
Peixot. Moltes felicitats! M’ha agradat molt retrobar-nos, ni que fos unes hores, l’altre dia. Recordar les estones viscudes a les escales de la Facultat. La nostra relació, els nostres comentaris, quasi sempre polítics, i que no recordo amb detall, sí que em porten a aquell sentiment de germanor que vivíem com adolescents revolucionaris. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Hola guapos estoy realmente llena de envidia por esta maravillosa carta tanto por kien la ha escrito como por kien la recibe,pero ke esperar sino esto de esta pareja. AH! Ke soy la Lola.SORPRESA!!!!!! bueno estoy aki en Calella fem practicas.Besitos

Anònim ha dit...

Hola guapos estoy realmente llena de envidia por esta maravillosa carta tanto por kien la ha escrito como por kien la recibe,pero ke esperar sino esto de esta pareja. AH! Ke soy la Lola.SORPRESA!!!!!! bueno estoy aki en Calella fem practicas.Besitos