Historia de la Danielle

Autor: Josep Girona

Ja sabeu que he fet uns quants viatges a Cambodja i sempre que parava uns dies a Phnom Penh visitava un parc de la ciutat on hi feia moltes fotos. Es el park de Wat Pnom, bonic i gran, rodeja una montanyeta al cim de la qual es troba la pagoda del mateix nom construïda en memòria de la princesa Phnom (d'aquí el nom de la capital).

Doncs be, cada vegada que em passejava per aquest parc amb la meva càmera podia veure una noia que any darrera any seia al parc (com altres) i muntava el seu xiringuito. En aquest cas, la Danielle venia flors de loto plenes de pipes que la gent donava als monos per 1/5 dolar i que sovint també, menjaven tant ella com les criatures del parc, ja que quan hi ha gana les pipes són bones.

Sempre que la mirava la Danielle em regalava un somriure. Però mai, mai, obria els seus llavis per somriure, sinó que ho feia de una manera que no se li veiessin les dents.

Un dia, farà dos anys, li vaig comprar unes pipes de loto pels monos i com que no tenia canvi li

vaig donar 1 dolar. Va estar molt contenta pel "regal" i al cap de una estona, al veure'm assegut en un banc del parc va acostar-se a seure amb mi.

Amb un mal angles i gestos em vapreguntar d'on era, què hi feia allà etc. i, al sentir-se "regalada" amb mig dolar, amb va dir -Vols ser el meu pare?. Es que jo no tinc pare, va morir l'any passat en un accident de moto i no tinc ningú.- Li vaig dir que sí.

Al cap de una estoneta es varen presentar en el banc on érem els seus germanets i la seva mare. Tots molt contents perquè la Danielle ja tenia pare!

L'endemà, quan vaig donar el tom per Wat Phnom es va acostar la Danielle (vivia prop del parc amb la família, que eren de províncies i tenien llogada una habitació per 5$ on dormien 11 persones! Després de saludar-me al estil budista (plegant les mans i ajupin el cap) em va dir que no reia mai perquè tenia les dents molt malament i no les volia ensenyar. Efectivament, tenia 3 dents que estaven ben corcades per la falta de calç i suposo que mala alimentació des de petita. Ara la Danielle tenia 14 anys.

Després de xerrar una estona varen aparèixer de nou els germans i la mare i em va demanar que si li volia pagar unes dents noves, ja que jo era el seu pare. Després de fer contes (uns 80$) li vaig dir que sí, però que no li donava els cèntims sinó que jo mateix la acompanyaria al dentista a fer-li unes dens noves.

Així doncs l'endemà varem anar tots plegats al dentista a on m'acompanyava la meva amiga Samnang per fer de traductora.

Li van prendre les mides després de una bona neteja i al cap de uns dies ja tenia dents noves, raspall de dents i dentífric.

Ara, la Danielle, ja pot somriure i cada vegada que la veig per Wat Phnom em regala un somriure preciós.

Però la darrera vegada que vaig anar al parc, a finals de l'any passat, la Danielle ja no hi era. Els seus germans, sí. Em van dir que ara ella treballava en un restaurant fent de cambrera.

Jo, i la meva amiga Samnang varem intentar comprovar-ho i res d res, la Danielle no era al restaurant que deien ni allà l'havien vista mai. Em vaig quedar molt preocupat i varem començar a indagar.

Al cap de unes hores varem trobar la Danielle vivint a casa d'uns avis que ella deia que eren els seus avis però que em sembla tampoc no ho eren. Era un matrimoni de gent gran que després de una reunió que varem tenir em van explicar que cuidaven la Danielle perquè no se li acostés la seva mare, doncs aquesta, la mare, volia que la petita Danielle treballés en un "massatge", és a dir, de prostituta per treure'n alguns calés ja que havia de donar menjar als seus germanets. Aquest matrimoni si va oposar i la tenies dos mesos a casa i els ajudava en la petita botigueta que tenen en la mateixa casa.

Quan em va veure se'm va abraçar for i es va posar a plorar! Varem fer un bon dinar i l'endemà, que havia quedat en anar-la a visitar altre cop vaig haver de marxar corrents per la malaltia d'en Peru que ja coneixu.

Em vaig quedar molt trist amb la historia de la Danielle, doncs en realitat, no sabia si els meus 80$ perquè pogués somriure havien servit per ferla mes guapa i que la seva mare la volgués vendre a un prostíbul! Encara, avui dia, no se si vaig fer be.

L'últim viatge la vaig tornar a veure a casa dels "avis". No va a escola perquè no te cèntims per anar-hi i menja el que li donen els "avis". Varem anar a dinar, sempre amb la Samnang i el seu novio, Scott doncs a Phnom penh es perillós anar sol amb una noia tant jove. La policia. diuen, et pot empresonar per passejar amb una menor. En realitat, el que ha passat alguna vegada, es que la policia ha detingut a algun turista amb alguna menor i després de treure-li 25.000$ que s'embutxaquen, es clar, el fan fora. La majoria de polis són corruptes i són els propietaris del milers de prostíbuls de Phnom Penh i afores.

Aquesta es la historia, fins ara, de la Danielle. Segur que hi han moltes "Danielles" a Cambodja i el seu destí, probablement, sigui el de fer de prostituta a algun bordell de la ciutat.