MARTA

Hi ha persones que un dia, així, sense més, es converteixen en amigues, i aquesta amistat, sense que calgui cap explicació, va creixent, i, de la manera més natural, s’estableix aquella cosa que en diuen complicitat. I passen els anys. I canvies de residència, de feina, de parella ... Passen el anys i saps que aquella amistat i aquella complicitat que va ser, encara hi és. I no tens cap dubte que hi serà.

Avui he obert el correu, una mica d’amagatotis, des de la feina perquè ahir no vaig ser a casa en tot el dia i no vaig fer-ho. Hi he trobat la Marta, que en data d’ahir diu:
- Res, una mica d'Empordà per dir-li a l'Enric :moltes felicitats

La Marta, a més a més comenta novel·les i recomana "la interpretacion del asesinato" d'un tal Rubenfeld-anagrama.

La Marta és una gran coneixedora del món novel·lístic i una extraordinària consellera. Tot i que darrerament està adquirint un tendència una mica sospitosa cap a la novel·la negra.

Avui, quan plegui, vaig a buscar la mare i el fill, passaré amb ells aquestes vacances i no sé si podré escriure aquí alguna cosa. Per això, amagada darrera la pantalla, esperant que ningú no se n’adoni, robo temps laboral. I (va publicar)