dilluns, 25 de febrer del 2008

Felicitats Pep

2 comentaris:

Josep ha dit...

Caray Magda, tu has currat eh? Gracies, a tú i a tots els que heu fet possible el camí, doncs no hi han lluitadors solitaris! Només amb aquets braços allargats per la distancia i apropats per la tecnologia; només amb una història que duem ben endins i que és la nostra, hom pot sentir-se feliç . Sòc un home feliç i afortunat; per tenir els amics que tinc, per tenir la família que tinc i per tenir tant aprop la Miren i en Peru.
No és fácil a vegades; tots els obstacles s'ens possen davant perque ens rendim, perque baixem el cap, perque diguem "no puc més"; però la força que tenim dins s'alimenta cada día de tots aquets obstacles, i sobretot, de tota aquesta gent fantàstica que diem "amics". I, agafat de la ma, de totes les mans en aquesta aespaialitat i atemporalitat seguim endevant!
No sempre he sigut un lluitador ni sempre he sigut fort, ja coneixeu bé la meva història, però tornar a trobar a tots aquells que hom estima, es tornar a néixer.

I mentre escric aquestes paraules sonen unes veus de fons del que diuen el gran debat! (Sense comentaris doncs no es mereixen atenció cap dels dos). Pallasos!

meiga ha dit...

Zorionak Josep