dissabte, 23 de febrer del 2008

Una altra masculinitat és possible

Ahir que feia 160 anys de la publicació del Manifest der Kommunistischen Partei. Vaig assistir a una xerrada al Centre de Lectura de Reus.

El Dani Gavarró ens va proposar l'adhesió a un altre manifest. Aquest nou manifest es podria titular "homes de la terra uniu-vos" La proposta de títol es meva, no del Dani. Faig servir la paraula "homes" com a genèric de "persones" però també, i bàsicament, amb la seva accepció més concreta de "mascles"

El "nou manifest" es una proposta d'accions necessàries per fer possible "un altre món". No són les úniques. El Dani és conscient que no es poden implantar de manera total sense un canvi en el sistema econòmic. Però, són absolutament necessàries si volem avançar cap una societat igualitària.

El canvi de paradigma en les polítiques de gènere és la incorporació d'accions dirigides específicament als homes.

No és veritat que els homes hagin estat els grans privilegiats de la història.

El gènere masculí atrapat dins del sexisme es troba presoner d'unes exigències que cal desemmascarar i eliminar.

Existeixen molts mandats tradicionals per a la identitat masculina que generen una identitat clarament limitadora. El camí de la construcció de la identitat masculina passa per llocs diferents segons l'origen cultural.




ELS HOMES HAN DE FER INSUMISIÓ A DETERMINATS MANDATS DE LES SOCIETATS CRISTIANO -OCCIDENTALS


  • Els homes NO són diferents i superiors a les dones.

  • Els mascles NO han d'amagar, inhibir o negar actituds, desitjos i/o comportaments etiquetats com a femenins

  • La duresa i la resistència NO són les dues característiques de més valor.

  • Competir i guanyar a l’àmbit públic NO es una forma de demostrar l'exit i la valua.

  • En les relacions familiars NO cal que el mascle aporta al sosteniment de la llar la major part dels ingresos.

  • En la sexualitat NO cal estar sempre disponible per demostrar la masculinitat.

  • Les emocions i sentiments NO s'han de mantenir al marge de les relacions d'amistat.

  • Els mascles NO estan obligats a usar la violència per resoldre determinats conflictes.

  • Els homes SI podem demanar ajuda, perquè NO són independents, ni el punt de suport de tot el seu entorn.

  • Donar preferència a la paternitat davant de la vida laboral NO és un fracàs.

  • Responsabilitzar-se de la cura de les persones i les coses del seu entorn SI és una necessitat bàsica dels homes.

ES URGENT POTENCIAR UNA NOVA MASCULINITAT POSITIVA PRO-DIVERSA I NO -VIOLENTA.

- A la xerrada del Dani hi vam assitir una trentena de persones, moltes del col·lectiu gay-lèsbic i transexual de Reus. També hi havia algunes dones heteroxexuals. Em sembla que l'Enric era l'únic home hetero. Queda un llarg camí per recòrrer. Jo hi crec.





11 comentaris:

Leandre ha dit...

I una altre feminitat també.
Ahir va ser el primer dia de Jazz al aire lliure, a la Vella de Terrassa. Segueix essent un punt de trobada. En Mènec, que ara té feina a l’ajuntament de la ciutat, i la Consol, que feia anys que no els veia.
Pregunta: Perquè és tant difícil trobar una dona a dalt de l’escenari formant part, o no, d’algun grup de Jazz?

Magda ha dit...

No fotis .... No hi havia caigut.

Els escrits d'aquest blog tenen molt poques pretensions. Són una mica de diari per aquells amics molt propers cap els que obro els braços per explicar com em sento. Aquelles coses del dia que m'han arribat (Una passejada amb les gosses, el record d'algú estimat quan és el seu aniversari, el Quico, una foto de fa més de trenta anys, una xarrada més o menys pública ...) Parlar del que he viscut cada dia és parlar de mi i, d'alguna manera, mostrar els meus sentiments. M'agrada quan algú més ho fa, quan persones properes aprofiten aquest espai per mostrar-se, i així apropar-se.

Pensava que a aquesta entrada ningú no diria res, però veig, benvolgut doctor, que acudiu amb un cert ànim, corregiu-me si m'equivoco, de polemitzar. Sé que sou donat a aquest tipus de debat sa i estimulant que, penso, és important no perdre. I en aquest sentit i amb tot l'afecte us diria – No esteu intentant "escorre el bulto" responent amb una altra pregunta? Es clar que cal una altra feminitat! Tot i que aquest no era ben bé el tema. La necessitat que les dones accedeixin a determinats llocs copats bàsicament per homes es clara. La introducció del paradigma d'una altra masculinitat és per indicar als homes que ells també tenen un problema en aquest camí cap a la igualtat. Ells també pateixen opressions que cal que reconeguin i lluitin per alliberar-se.
Però en definitiva la qüestió (a banda de l'anàlisi de qui és als escenaris, a la política, als hospitals, a les carreters ...) és que cal una altra masculinitat i una altra feminitat, cosa que ens hauria de dur, crec, a una altra conclusió: No hi ha feminitats ni masculinitats. Fugim d'etiquetes i disgregacions. No hi ha blancs i negres com entitats oposades, ni prims i grassos, no hi ha intel·ligents i burros, no hi ha jo i els altres, no hi ha masculins i femenins. Hi ha persones, iguals en drets, diferents en identitats (tantes persones tantes identitats) Alló que ens han imposta perquè som (homes, dones, llejos, grassos, europeus, asiàtics, executius, metges ... ) és un parany. Fem insubmissió davant les imposicions. I una de les imposicions més forta és la que s'imposa a l'home des que neix, pel fet de ser home. Cal oposar-s'hi.

Leandre ha dit...

Tens raó.
De fet jo només volia parlar del Mènec i la Consol. I del Jazz de terrassa. Disculpeu-me. Em surt, comme ça, això de polemitzar. Quan he vist el títol de l'entrada m'ha sortit...automàtic. Em sap greu, no vull polemitzar, i menys amb vosaltres.

Magda ha dit...

Llàstima, amb el que m'agrada a mi la polèmica. És broma.

Com és que ens agrada tant trobar "aquella gent"? Realment va ser una època que ens va marcar per sempre, i estic segura que en positiu. Recordo amb molta tendresa les sesions de jaz i amb molta més encara gent com el Domènech i la Consol.

I potser demà parlarem de galls i gallines, eh Pep? Bona nit i fns demà que torna a tocar aguantar funcionaris.

meiga ha dit...

La verdad es que esta entrada me ha tocado la fibra sensible . Porque pronto toca trabajar sobre el 8 de marzo en en insituto, y porque estoy un poco quemada de ver como las generaciones de chicos y chicas de 13, 14, 15 y 16 años se mueven con unos tópicos de masculinidad y feminidad que parece que no han cambiado en los últimos 40 años (sólo han cambiado los "pearcins", algunos detalles del diseño de la ropa...) Me pregunto cómo se pueden dar aún casos como el encontrar a una chica de 16 años que dice: Renunciaré la beca de 1 mes que me darían en Canada por no dejar sólo a mi novio, para que no haya problemas... Son cosas mucho más frecuentes que lo que una desearía.
Me tienen quemada los escritores de libros que bajo el amparo de una investigación científica sobre bases genéticas de conducta animal extrapolan demasiado de ello en la especie humana: de ahí a decir que hay patrones masculinos y femeninos de conducta "marcados por naturaleza" y justificar lo injustificable no hay más que un paso, cuando la realidad es que la especie humana hace milenios que no sobrevive por lo marcado en sus genes sino por lo aprendido en el entorno cultural.
Y también me tienen quemada los propios tópicos que yo misma llevo dentro y los que tienen otras personas con las que me voy encontrando. Me tiene quemada todas las veces que me porto de un modo u otro "complaciente", me destroza el higado y el ánimo las veces que han interpretado gestos de confianza como intentos de ligue y cosas por el estilo, o al revés, encontrarme con hombres que consciente o inconscientemente sólo han mostrado su lado cercano e íntimo mientras le duraban los niveles de testosterona. Y todo eso entre gente tan roja y echada para alante como los de suquet de Terrassa.
¿Es que no va a haber otro modo posible de ser hombres y ser mujeres?¿Es que no vamos a aprender nunca a cultivar el lado masculino y femenino que todos y todas llevamos dentro?

Y no, no pretendía polemizar, sólo desahogarme entre amigos

meiga ha dit...

Una pequeña aclaración. Se que de las personas del suquet de Terrassa solo tengo contacto con 3 personas,a las que no conozco desde hace tanto tiempo, y de las que desconozco muchas cosas.
Cuando me tomo la confianza de escribir eso de "rojos y echados para alante", es desde el cariño y la admiración. Por las pocas cosas que he podido hablar con dos de las personas de ese grupo, me he llegado a hacer la imagen de que era un grupo activo, lleno de ilusiones, de gente que peleó por lo que creía, que sufrió por los desencantos que vinieron después con "esta democracia". En esa frase lo único que pretendía decir es que en Santiago en mi época de estudiante y después, creí encontrarme con gente así, como pienso que érais los del Suquet de Terrasa, y que luego me decepcionaron en lo de la "masculinidad". En fin, los que me conoceis un poco sabeis que tiendo a hablar y pensar rápido, muchas veces sin medir del todo el alcance de mis palabras.
Así que disculpas si en mi discurso hay algo que se haya podido interpretar mal.

Anònim ha dit...

toc, toc.
Puc espiar una mica. De moment només això, llegir i poc a poc endinsar-me més i ser capaç de fer un comentari o de dir-vos que també tinc necessitat de dir-vos coses i de treure dimonis que tic dins. Ah soc la Montserrat Girona

Anònim ha dit...

Leandra, yo pregunto ,tu te has preguntado en que medida has colaborado para cambiar esa feminidad ? si realmente te ha interesado cambiarla?. No es que quiera discutir contigo, pero estoy un poco molesta ,solo un poco,porquecomo dice Meiga ,donde estamos todos esos rojos y hechados pa alante (como decimos aqui),los del suquet, que estamos tan integrados en esta mierda de sociedad, que les hemos enseñado a nuestros hijos?, no solo teorico sino en nuestras actitudes cotidianas?.
Cuantos estariamos dispuestos a renunciar a tantas cosas materiales ? como renunciamos años a...Quisiera creer que si.
No es que este agresiva, estoy dolida, decepcionada,desperanzada, irritada ,desilusionada etc. etc....Estoy cabreada cuando veo como la juventud ha retrocedido en tantas cosas a las que nosotros y otros muchos aportamos nuestro granito de arena.Ese espacio que nosotros tuvimos no hemos sabido hacer que lo tengan la gente joven, no ya como politica ,sino como realizacion personal, no se hasta que punto pueden separse pero evidentemente la situacion es diferente y posiblemente el enfoque tambien tiene que serlo.
Benvinguda Montse, segur que tens moltes cosas ha dir, no et reprimeixis.
Pep felicitats avançades dema segurament estare fora.
Os dejo que se me enfrian las habichuelas, tengo hambre.

Josep ha dit...

Benvinguda Montse!!!! Aquí pots dir el que et sembli del què vulguis. Un espai obert on estirem els braços per la gent que estimem. Sempre serás benvinguda, germaneta!

Magda ha dit...

Alguns temes són tan vells, o quasi, com la civilització. No us hi feu mal, no es resol en quatre dies, son molts segles d'educació. L'important és tenir-ho (o intentar tenir.ho) una mica clar. Hi ha un llarg camí per recorre, anem pujant esglaons, res més.

Benvinguda Montse, ets a casa teva (si és que hi ha cases d'algú)

Leandre ha dit...

Em teniu acollonit i desconcertat!

Eo! Que soc jo! Em sembla...