dimarts, 19 de febrer del 2008

Les barcasses de l'Ebre


Dia de la setmana: Dimarts, ja queda menys pel cap de setmana.
Dia del mes: 19, un després del 18 que era San Eladio segons acabo de saber (alço la meva copa cap a la Pepa)
Hora a Begirada: Aproximadament dos quarts de vuit de la tarda, a fora és fosc

Temps: De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.
Prediccions complertes: Pep, ja plou, gairebé ni s'aprecia, però plou.
Les plantes: Una mica regadetes dissabte, tal com indicaren els consells savis del doctor, i una mica més mulledetes avui. Quan he arribat a casa, que encara era de dia, m'han somrigut. Defugen catastrofismes elles.
Les gosses: Emprenyades d'entrada. Prefereixen el sol. - Avui a per tu i demà per a mi – els he dit. I s'han quedat conformades. Tot fos tan fàcil.

L'Ajuntament del poble, aquell que construeix les adosades, peti qui peti, visca la prosperitat. Aquell que no esporga les branques dels plàtans que llencen fulles i més fulles al jardí. M'ha fet arribar una carta de part de la junta electoral que diu que sóc suplent de no sé qui. Espero que el no sé qui es presenti el dia 9 a les vuit del matí, ben puntual.

Quines dues setmanes ens esperen! A aquest blog poso per testimoni que penso passar de televisió i diaris: ni enquestes, ni espais electorals, ni mítings, ni debats. No parlaré de processos electorals, ni dels d'una banda de l'Atlàntic, ni dels de l'altra. Així com faig habitualment en les converses sobre futbol, callar, faré en les converses relacionades amb aquest altre espectacle de masses. Tinc el meu vot decidit, abans de la campanya, no necessito que després de quatre anys m'expliquin sopars de duro (o comptes de por) Hem tingut temps més que de sobra per saber qui és qui. Les campanyes electorals haurien d'anar al revés, els del govern haurien de callar, ja han demostrat tot el que podien demostrar. Els de l'oposició haurien d'accedir als espais en número inversament proporcional al número de diputats, ja que els més petits són els que menys han pogut explicar-se i actuar. Només els extraparlamentaris haurien de tenir espais llargs i possibilitats de debats, a ells no els hem pogut jutjar perquè no eren al mapa. I fins que això no sigui així, demano al blog de nou el testimoni, no parlaré d'eleccions. Igual que no parlo de foteses laborals ni de futbol.

El que compta ara és que plou, poc, molt poc, però plou. Que ja és dimarts i falta menys pel cap de setmana. I que, de ben segur, la primavera arribarà i les barcasses de La Cava encara passaran "lo riu". Caldrà aprofitar per anar al Delta i pujar als transbordadors, abans que construeixin "lo pont". Trobaré a faltar aquestes barcasses, us ho dic de debò. Sense elles el passeig pel Delta no serà el mateix.

7 comentaris:

Josep ha dit...

Recordo aquell día amb el vaixell per l'Ebre, pero, sobretot... aquella paella fabulosa!Aquí ha aparescut alguna boira, pero d'aigua rès de rès, de moment!. Estic amb tú: rès de debats electorals ni d'aquestes merdetes. Ja ni ha ben bé prou!

Josep ha dit...

Aixó sí: VISCA EL BARÇA!!!!

Magda ha dit...

Està bé, d'acord. Visca ....
.......
les bones paellas!
I las correas.
Ah que no saps que són las correas?

Leandre ha dit...

Cal aprofitar-les, mentre pasin, les barcasses. Jo també he xalat algunes, poques, vegades.
Per Terrasa, xirimiri, tot el dia. Agradable.
De política: Hauriem de tornar a la clandestinitat. Tornaré a votar a la Marylin, em sembla.
I, per descomptat: Visca el Barça! I les correas, siguin el que siguin, que ja ens ho diràs.

meiga ha dit...

Yo prefiero hablar de piragüismo o de voley que de fútbol. Sobre todo ahora que el Celta va de culo.
Y sí, aquí también está "poallando" (que es la palabra viguesa)o "meruxando" (que es la palabra santiaguesa). Vamos, todo sinónimo de xirimiri .

Petóns/bicos/muxuak

Magda ha dit...

Meiga, cuando colgué esta entrada pensé, ahora vendrá la Meiga i explicará que se vino una vez con las botas de montaña y la llevamos a la arena del Delta....

meiga ha dit...

...y que me díó pena no haber llevado prismáticos `porque los observatorios de aves estban genial. Como lo estaba la fideuá con cargol que nos zampamos en L'Ampolla. Y una de las conchas de esos cargols adorna una esquina de mi cuarto de baño aún.

No dije nada de esto antes porque la entrada que dejé era 5 minutos antes de ir a trabajar y no me daba tiempo de más. Pero lo digo ahora: Con barcazas o sin ellas, larga vida al Delta (si le dejan)