Sense títol en el sense títol "de moment"

Avui no se m'acudia res per fer l'entrada. Tinc poca estona. Sóc un desastre com a mestressa de casa, de fet no sóc mestressa de res. Defugim les possessions els de la nostra ètica. I, a més, el títol de "mestressa de casa" va més lligat a l'esclavitud que a una altra cosa. Però no vaig de panegíric feminista. Vaig només de dir que tinc la casa feta un nyap i que si no espavilo i surto de compres avui no soparem. Però havia de fer l'entrada i no se m'acudia res.

Total que m'he posat a remenar una mica ... navegant pel ciber ... i vet aquí que m'he trobat, amb un quadre del Pablo. És bonic ... és una entrada a un espai meravellós. Una entrada cap als "nostres espais", em va bé, us el regalo, no és meu, però sé que el puc regalar perquè el Pablo també defuig les possessions.

I per acompanyar, quin text? Fàcil, unes lletres deixades per la Cèlia a la llibreta de visites de casa fa uns quants anys, vàlides avui i sempre, són d'ella però de segur que també us les puc regalar perquè ella també defuig de possessions.

Les paraules de la Cèlia que, avui, em van molt bé:

"Que la fascinació de cada moment, de cada paret, perduri en el temps, passat, present i futur. Seguirem, i aquest espai, i aquesta gent, seran sempre especials"

Va per a tu, estimada Cèlia, i per al Pablo, i per a tots els de l'ètica de la no possessió.