dilluns, 4 de febrer del 2008

Militants de l'anti MacDonald's

Avui és 4 de febrer de 2008 per aquells que segueixen el calendari gregorià
Són les vuit del vespre al meridià de Greenwich. Però qui ha vist mai el meridià de Greenwich?

Avui vaig tard. El dilluns em toca treballar de tarda i estic una mica cansada, perquè ... no, encara no, encara no explicaré les misèries laborals ni em faré la pobre proletària víctima

Ara, s'està bé a casa, a la sala. Arriba l'Enric, cerveseta amb patates. L'Enric m'explica que aquest matí ha esmorzat migas i què, com que ha vist com les feien, ara també s'atrevirà a fer-ne ell. Les migas de l'esmorzar de carnaval, a la Plaça del Mercadal de Reus, estaven fetes amb: força cansalada, tallada ben petita, molt d'all, pebrot vermell, sal i pebre vermell i pa sec tallat a bocins molt petits ... la Susa ja hi dirà la seva.

Avui, encara assaborim els colors, sabors, músiques d'aquest cap de setmana, a Terrassa, a Hernani. Sí coses nostres, amb els nostres, a casa nostra. És com ens trobem bé. Truita de bacallà, bacallà fregit em pebrots verds, xuletes a la brasa i nous amb formatge. Gens malament. I sidra, es clar. Sí que fa una sidreria, sí. I uns bons calçots?

Coses nostres, amb els nostres, a casa nostra.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira Magda, cada cop que anem o tornem de Terrassa, desde Donostia, aprop de Saragossa hi ha una especie de pont que passa per sobre de l'autopista i possa: meridiano de Grenwik !! . Així que ja saps, agafes carretera amunt i vens a fer una "sagardotegia" vale?, Ah....i passes pel meridià de Grenwik !!! jajajajaja

Anònim ha dit...

jajajaja. Ets genial amic

meiga ha dit...

No me he enterado muy bien de la receta para hacer migas. Un día tendré que usar tus mismas armas, buscarme un buen traductor de catalá, y sorprenderte con unas frases.

Lo que si tengo claro es que soy también una militante antiMacdonalds de pura cepa.

Es cierto que en estas fechas, nuestro Antroido o Entroido ne las ciudades se parece más a una copia en pequeñito de cualquiera de Tenerife: Carrozas, trajes de lentejuelas, pocos desfilando y muchos mirando... En estas dos deácadas en que las panaderias han pasado a ser boutiques del pan , y los servicios municipales de aguas se llaman cosas como "Aqualia", me ha tocado ver como los niños han dejado de cantar aguinaldos en diciembre, y de vestirse de "choqueiros" en febrero (ni siquiera en la versión moderna básica que era el mono azul de currante, la máscara de goma de lo que fuese y el spray para mojar al personal).

Es cierto que hay lugares auténticos e irreductibles que mantienen bien viva la llama, como Xinzo, Verín y Laza (en Ourense).

Pero aunque los que se difrecen y animen las calles lleguen a ser una absoluta minoría rural, hay algo que no perderemos jamás, ni rurales ni urbanitas, porque es nuestra auténtica esencia: El cocido, el lacón con grelos, y para el postre las orejas y las filloas en todas sus variedades. Ummmmmmmmm. Mañana toca degustación en casa de mi madre. Prometo fotos para que todos podais celebrar una "Antroido" contundente de calorías al más puro estilo gallego... "Para fer la estona", mientras vosotros degustais yo iré buscando un momento para documentarme y contaros algún día el segundo capítulo de "A Balbarda 57".

meiga ha dit...

Milagros del ciberespacio. Cuando me puese a escribir mi comentario no habia nada colgado para esta entrada. Y ahora que lo he puesto me encuentro con una tertulia sobre geografía y sidrerías.

Que cosas...

Anònim ha dit...

Menú de sidreries,migas del Enric, cocido i lacón con grelos....cullons!!! quina farra no? ja em cau la baba...i els calçots?....(meridià de Grenwich avall)

meiga ha dit...

Acabo de dejar unas fotos en flickr y otras en el correo de Magda por si las quiere poner aqui. Que disfruteis del cocido las orejas y las filloas

Anònim ha dit...

Meigaaaaa... necesitamos la dirección de flickr!!!!! Quiero ver las fotosss!!!