Bona tarda, bon vespre ja, per a tothom que deixi anar la vista per aquí i també per als qui no ho facin. S'acaba el cap de setmana i això em posa una mica de mal humor. Encara mantinc el meu DNI i el meu carnet de "treballadora pública" i demà sonarà el despertador a les 6.30 (tant li fa quina sigui l'hora que marqui l'ordinador del Pep) i apa tornem a començar.
Avui diumenge tranquil. He pogut reviure una passejada per Getaria i he sentit la xerrameca alegre dins una casa plena d'adolescents. Una casa feta per ser disfrutada, pels que l'habiten cada dia i pels de fora que sempre hi són acollits. Què sigui per molts anys, sí. I que siguin moltes les cases i els espais pensats per compartir. Estic llegint "Vida Imperial en la Ciudad Esmeralda" Un gran document sobre la manera com els d'Estats Units van construir la "democràcia" a l'Irak. Construccions que destrueixen, com legalitats que il·legalitzen.
Aquest matí hem sortit a passejar amb les gosses. Es tornen boges quan senten el soroll de les corretges, se n'adonen quan les agafem de l'armari, ni que hi hagi la porta tancada, i comencen a cridar i empènyer perquè obrim aviat. Elles, que tenen tot el terreny que necessiten per córrer, no paren de demanar sortides pel camp, disfruten descobrint racons i impregnant-se d'olors noves. Hem iniciat el recorregut per la sortida de Les Borges, cap a Maspujols, per veure el que hi fan. Unes quantes hectàrees de camps d'avellaners, que uns quants anys abans havien estat vinyes, destruïts per "construir" una pila de cases adosades, potser més de cent, no les hem comptat, tot i que ja estan fetes les particions del terreny i les conduccions. L'any passat ens van cridar de l'Ajuntament, a tots els que vam volen participar, per dir la nostra en relació amb el pla urbanístic del poble. L'assemblea, reunió, o el que fos, es va pronunciar per majoria contra la construcció de més cases adosades. Però com que l'informe no era vinculant ... Hem continuat camí, cap a l'Aleixar, com tantes altres vegades que sortim amb les gosses. És un camí tranquil que permet que elles corrin al seu aire i es rebolquin damunt de cada nova olor. Segurament hi ha conills i fins i tot hem vist dues perdius que aixecaven el vol uns segons després que les gosses intentessin una caça impossible. Els ametllers estan florits i això dona una bellesa especial a aquest camí tranquil que cada vegada ho és menys, també allí cada vegada que sortim, descobrim noves edificacions, terrenys amb tanques, algunes vegades amb gossos dins que es saluden més o menys amablement amb la Petita i l'Unda. Els boscos de pins són terriblement bruts, no compensa a ningú recollir les branques seques. Però queda camí, encara. Nosaltres estirem les cames, cosa justa i necessària i les gosses són felices. Mentre duri ho aprofitarem.
Així doncs, com deia, bona tarda o bona nit per a tothom, són les 9 al meu ordinador i no sé quina, però tant li fa, a l'ordinador del Pep. Demà potser més. Les petites i simples sensacions de cada dia en aquest senzill diari que aboco a la pantalla en un intent de sentir-me més a prop de la meva tribu.
Avui diumenge tranquil. He pogut reviure una passejada per Getaria i he sentit la xerrameca alegre dins una casa plena d'adolescents. Una casa feta per ser disfrutada, pels que l'habiten cada dia i pels de fora que sempre hi són acollits. Què sigui per molts anys, sí. I que siguin moltes les cases i els espais pensats per compartir. Estic llegint "Vida Imperial en la Ciudad Esmeralda" Un gran document sobre la manera com els d'Estats Units van construir la "democràcia" a l'Irak. Construccions que destrueixen, com legalitats que il·legalitzen.
Aquest matí hem sortit a passejar amb les gosses. Es tornen boges quan senten el soroll de les corretges, se n'adonen quan les agafem de l'armari, ni que hi hagi la porta tancada, i comencen a cridar i empènyer perquè obrim aviat. Elles, que tenen tot el terreny que necessiten per córrer, no paren de demanar sortides pel camp, disfruten descobrint racons i impregnant-se d'olors noves. Hem iniciat el recorregut per la sortida de Les Borges, cap a Maspujols, per veure el que hi fan. Unes quantes hectàrees de camps d'avellaners, que uns quants anys abans havien estat vinyes, destruïts per "construir" una pila de cases adosades, potser més de cent, no les hem comptat, tot i que ja estan fetes les particions del terreny i les conduccions. L'any passat ens van cridar de l'Ajuntament, a tots els que vam volen participar, per dir la nostra en relació amb el pla urbanístic del poble. L'assemblea, reunió, o el que fos, es va pronunciar per majoria contra la construcció de més cases adosades. Però com que l'informe no era vinculant ... Hem continuat camí, cap a l'Aleixar, com tantes altres vegades que sortim amb les gosses. És un camí tranquil que permet que elles corrin al seu aire i es rebolquin damunt de cada nova olor. Segurament hi ha conills i fins i tot hem vist dues perdius que aixecaven el vol uns segons després que les gosses intentessin una caça impossible. Els ametllers estan florits i això dona una bellesa especial a aquest camí tranquil que cada vegada ho és menys, també allí cada vegada que sortim, descobrim noves edificacions, terrenys amb tanques, algunes vegades amb gossos dins que es saluden més o menys amablement amb la Petita i l'Unda. Els boscos de pins són terriblement bruts, no compensa a ningú recollir les branques seques. Però queda camí, encara. Nosaltres estirem les cames, cosa justa i necessària i les gosses són felices. Mentre duri ho aprofitarem.
Així doncs, com deia, bona tarda o bona nit per a tothom, són les 9 al meu ordinador i no sé quina, però tant li fa, a l'ordinador del Pep. Demà potser més. Les petites i simples sensacions de cada dia en aquest senzill diari que aboco a la pantalla en un intent de sentir-me més a prop de la meva tribu.
6 comentaris:
NOTA: Al meu ordinador es la mateixa hora que el teu i la mateixa que sota el pont aprop de Saragossa. Però no sé perquè, l'hora a Begirada està canviada. I no sé com arreglar-ho!. Ah... l foto amb l'atmetller florit, el camí i la gossa, preciossa!!!
Qué volen aquesta gent que trucan de matinada?
A casa han trucat de matinada per diverses raons
1.- Emprenyadora, però que acaba amb riotes: El Dídac s'havia deixat les claus
2.- Deliciosa: L'amant que després d'un sopar prefereix passar la nit entre els meus braços que tornar sol a casa
4.- Terrible: Els policies de la "secreta" per endur-se'm a la presó
Ah Pep, ja sé perquè la teva hora de Beguirada és diferent, perquè no vols posar hora de Madrid a la configuració del blog, deus tenir la de Vietnam que segur que t'agrada més. Tota manera si poses París, o també hora central europea, et surt el GMT (que suposo que es la de tots els que tenen la mateixa hora que sota el pont prop de Saragossa) però, no, tampoc, en realitat és la de totes la que tenen la de sota el pont prop de Saragossa més 1. En fí, si vas a la configuració del blog ho veuràs. Tot hi que també pots passar d'aquestes xorrades. Ho deixo per avui, demà més, a veure si posso alguna entrada, d'aquestes sencilles, tipus diari d'una dona simple. Ja saps perquè ho dic, algunes noticies (publicades a El País de diumenge, per exemple) són massa terribles i no tinc estòmag. Com també ho són algunes trucades de matinada, no precisament les que es fan per amor.
Les trucades, amb 400 policies i 14 detinguts, de matinada i amb el jutja estrella al front no són per amor.
Avui he anat a passeig. En Peru tenía un berenar d'un company d'escola i hi ha anat amb sa mare. He fet quasi 100 fotos i algunes són boniques, pero només una m'ha omplert del tot, i és la de Via Fora. Explicava, a sota de les paraules d'en Miquel Martí Pol, qui va ser aquest home. Aquest poeta, aquest lluitador.
Camino amb la meva cámara penjada al coll...pesa!. Al cap de una estona el dolor comença a pujar desde enmig de les cames cap els musles, cap a la cadera, cap a l'esquena i acaba a les cervicals. La pujada al parc de Gladis Enea és forta per a mí. Pero segueixo...poden més les meves ganes d' imatges boniques, de descobrir els secrets que hi han darrera els secrets. He trobat algún banc que m'ha ajudat una mica. No és fácil. A vegades em quedaría estirat al sofà de casa; allà, no hi tinc dolor. He llegit què deia el cartell d'en Martí Pol i he continuat endevant, més fotos.
Vosaltres, els meus amics. m'heu ajudat molt sensa saber-ho.Gracies.
Publica un comentari a l'entrada