..... ..... Sí només fa 34 anys.
Suposo que una mica menys, ara que hi penso. Era a l'estiu, això és evident, i la foto que m'ha fet arribar el Leandre (que a la seva vegada l'ha aconseguit a través del Robert "iaio") porta un peu que diu juliol 1974. Jo hi sóc, n'estic segura, i el juliol del 74 estava tancadeta a la Trinitat. Em sembla recordar que vaig demanar permís a les monges per anar a celebrar la Festa Major al meu poble, però no recordo que me'l donessin. Conclussió, devia ser l'estiu del 75. Possiblement el primer cap de setmana de juliol, una nit de Festa Major a les Rambles de Terrassa "la roja".
Què fèiem junts aquesta colla? Ens havíem reunit només per anar a ballar? No ho crec. En aquella època érem seriosos nosaltres, no com ara que només ens trobem per fer farres. Segur que veníem d'alguna reunió clandestina. Eren anys d'il·lusions i d'esperances. Estàvem a punt de "tocar el cel". A Portugal havia triomfat la Revolució dels Clavells i aquí tot semblava madur per al canvi.
El Manel Màrquez i Berrocal, titula el capítol V de "Combat per la llibertat" – La Transició a Terrassa, entre la il·lusió i el desencís.
La transició començava i la il·lusió era al zènit. Els desencisos arribarien després.
El Leandre ha posat un títol a la foto: El suquet de Terrassa.
L'he feta una mica més grossa per si es poden distingir millor les cares. Tot i que si algú no es reconeix que no li doni només la culpa a la poca claredat de la imatge.
Personatges del "suquet" que apareixen a la foto d'esquerra a dreta:
Drets: Meli, Leandre, Iaia, Daura, Pep, Dolors, Joan, Joset, ? , Nena (que em perdoni el ? però no el recordo)
Ajupits: Iaio, Carme, Pau, Marta, Magda, Nen
No en sabíem més teníem vint i pocs anys, però deu ni do el que vam fer, ara fa 34 anys (o 33, no ve d'un pam)
I també recordem que: avui fa 160 anys de la publicació del Manifest der Kommunistischen Partei
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
3 comentaris:
Magda:
El que no identifiques és en Pep Aurell, aleshores company de la Marta.
Quines pintes! Sembla que es portava la roba arrapadeta.
IMPRESIONANT!!!!!! Gracies.
per fí he aconseguit arribar aqui.
gracies magda.
No reconec el Leandre ni al Meli.
La iaia és la Mª Carmen.
La nena és l' Asumpte.
El iaio el Robert.
El nen el Joan Palliser.
Realment recordu més les trobades al PETING del carrer nou i al carrer dr.Ferrant? que les trobades a la rambla.
Publica un comentari a l'entrada